Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Finalitzen les proves de conducció automàtica al Metro

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha enllestit aquests dies les proves de conducció automàtica de trens a l'L2 de Metro, entre les estacions de Clot i La Pau. Les proves, que es van iniciar la passada tardor, han permès comprovar la viabilitat d'aquest sistema, pioner a Espanya, que aporta puntualitat, seguretat i eficiència al transport públic. L'actuació ha servit com a banc de proves per a la futura L9, que des del principi s'ha concebut amb un sistema de conducció automàtica. Els treballs, que han comptat amb una inversió de 2,2 MEUR, s'han executat en horari nocturn, per tal d'evitar afectacions al servei habitual de Metro.

Un sistema pioner

Des del passat mes d’octubre, el DPTOP, en col·laboració amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Siemens, està duent a terme proves de conducció automàtica de trens al tram de l’L2 de Metro comprès entre les estacions de Clot i La Pau, per tal d’avaluar l’eficàcia del sistema de cara a la seva futura implantació a l’L9, que des del principi s’ha concebut com una línia de conducció automàtica.

En aquest sentit, ara s’han completat les proves en aquest tram de l’L2 , que han permès comprovar el correcte funcionament d’aquesta tecnologia, pionera a Espanya.

D’aquesta manera, s’ha analitzat i mesurat la viabilitat i eficiència d’aquest sistema, que en el futur s’aplicarà a l’L9 i a altres línies de metro. Les proves a l’L2 han convertit Barcelona en la primera ciutat de tot l’Estat espanyol amb trens en proves que circulen de manera totalment automàtica.

Sis mesos de proves

Com a banc de proves per a la futura L9, aquest assaig a l’L2 ha permès demostrar la viabilitat del sistema de conducció automàtica (CBTC Trainguard MT), de Siemens, el mateix que s’instal·larà a l’L9. Així, Siemens, conjuntament amb TMB, ha treballat durant les nits dels últims sis mesos per poder garantir  l’èxit d’aquestes proves i demostrar la viabilitat, eficiència i fiabilitat de l’automatització d’una línia convencional.

Per tal d’executar aquestes proves de seguretat i viabilitat del sistema de conducció automàtica, s’ha instal·lat una tecnologia específica de transmissió via ràdio en el tram de 2,4 quilòmetres de l’L2 de Metro entre les estacions de Clot i La Pau.

Amb aquesta finalitat, s’han col·locat 10 estacions de radio, ubicades cada 300 metres al llarg d’aquest tram,  per a permetre la localització i la comunicació amb l’interior dels trens. Així, mitjançant aquestes estacions, el comboi envia la seva posició a un centre de control específic, instal·lat, en aquest cas, a l’estació de La Pau, des d’on se centralitzen totes les dades. Aquest centre de control s’encarrega d’avisar cada un dels trens de la localització exacta dels combois més propers, de manera que la informació és recíproca en tot moment.  
 
Mitjançant un software específic, s’introdueixen els paràmetres per programar el punt exacte d’aturada dels combois, la velocitat i la frenada, i es predefineixen totes les estratègies a seguir per tal de respondre a qualsevol situació. En aquest sentit, el sistema ha estat especialment dissenyat per garantir en tot moment el seu funcionament i evitar afectacions en cas de fallada.
 
Per tal de no afectar el servei habitual de metro, les proves s’han dut a terme en horari nocturn, entre les 00:30h i les 04:30h hores. Així, han circulat trens automàtics entre La Pau i Clot, efectuant parades i obertura de portes en cadascuna de les estacions, i circulant amb la velocitat comercial indicada per a aquest tram. A més, s’ha utilitzat un simulador per tal de representar el funcionament virtual de les portes d’andana, que seran presents a l’L9, però no es troben actualment en aquestes estacions de l’L2.

La circulació automàtica
 
En els darrers anys, l’automatització en la conducció s’ha convertit en l’alternativa del futur, atès que aporta flexibilitat, fiabilitat, seguretat i eficàcia al transport públic. Per això, cada cop més ciutats europees decideixen adoptar aquest sistema a les xarxes de metro i ferrocarril, per tal d’oferir un servei de qualitat, que millori la puntualitat dels trens, faciliti la regularitat del servei,  permeti adaptar l’oferta a la demanda de cada franja horària i concentri els empleats en les tasques d’atenció personalitzada als usuaris.
 
Alguns exemples d’aquesta progressiva implantació de sistemes de conducció automàtica a Europa són la línia 14 del Metro de Paris i la línia D del Metro de Lió, únics referents a nivell europeu instal·lats per Siemens, que utilitzen tècniques similars i han permès, sobretot, augmentar la freqüència de trens i alhora millorar el confort i la seguretat dels viatgers.
 
El metro del futur
 
Els trens de la sèrie 9000, construïts per Alstom, es caracteritzen per la seva estructura lleugera, l’avançada tecnologia i l’elevat rendiment energètic. L’Autoritat del Transport Metropolità ha contractat 50 unitats d’aquest model futurista, destinats a l’L9. Actualment, una part han estat entregats a TMB i estan donant servei a l’L2 i L4, mentre que la resta s’utilitzarà en el primer tram de l’L9.

Els trens 9000 tenen la possibilitat de funcionar en modalitat automàtica sense conductor, mitjançant els equips embarcats de Siemens, o amb conductor. Per a la conducció manual disposen d’una mampara transparent que separa la zona de conducció de la zona de passatge. Per a les proves d’automatisme, les mampares de la unitat experimental han estat retirades per possibilitar la visió directa del túnel a través del frontal, pròpia dels metros automàtics.
 
La xarxa de metro de TMB camina cap a l’automatització en un horitzó mitjà-llarg. En aquest sentit, l’L9 serà automàtica des del principi, i en el futur s’automatitzarà també l’L2, que es perllongarà des de Sant Antoni fins a enllaçar amb el tram de l’L9 de Parc Logístic - aeroport del Prat. Igualment, s’està treballant perquè l’L11 de metro lleuger es converteixi en una línia automàtica.



Cercador

Cercador

Destaquem