Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

La Generalitat crea un cens únic de persones desaparegudes durant la guerra i el franquisme

Saura anuncia que la llei de fosses començarà el seu tràmit al Parlament de Catalunya a la tardor

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, signa un acord amb l'ARMHC perquè la Generalitat centralitzi el cens i les investigacions sobre el destí final dels persones desaparegudesDes de 2003, la Generalitat ha registrat 1801 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme i, a petició de les famílies, investiga on van morir i van ser enterrats Catalunya és l'única comunitat de l'Estat que ofereix aquest servei

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha signat avui un conveni de col•laboració amb l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) que preveu la creació d’un cens únic de despareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. En concret, l’acord preveu que la Generalitat assumeixi totes les sol•licituds de famílies que volen saber quin va ser el destí final d’un avantpassat desaparegut durant la guerra o sota el règim franquista. El govern català ofereix aquest servei des de 2003, un servei únic a tot l’Estat. Ho fa en col•laboració amb l’ARMHC, que, des de 2002, tramitava les sol•licituds de recerca de persones desaparegudes i elaborava el seu propi registre. El president de l’ARMHC, Manel Perona, ha destacat que “per primer cop a l’Estat espanyol, una institució acompanya a les famílies i ens ajudarà a escriure una part d’aquest full de la nostra història”.

A partir d’ara, la Generalitat, a través de la Direcció General de la Memòria Democràtica, crearà un cens únic i tramitarà totes les peticions, també totes aquelles que arribin a través de l’entitat.

1801 persones desaparegudes registrades

Des que es va obrir, el 2003, el cens de persones desaparegudes que elabora la Generalitat ha registrat 1.801 desapareguts. Això vol dir que 1.801 famílies han demanat ajuda per saber on va morir un avantpassat seu desaparegut durant la guerra o la immediata postguerra, com el van matar, si va ser enterrat en una fossa comuna, etc. La majoria eren soldats, gairebé tots de l’exèrcit republicà morts al front. La resta són civils morts en diverses circumstàncies durant la guerra o la postguerra: represaliats a la reraguarda republicana, víctimes de bombardejos, represaliats per les tropes franquistes o afusellats després de patir un consell de guerra. Una part de les famílies sol•licitants han fet la petició a través de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. Com que Catalunya és l’única comunitat que ofereix aquest servei, arriben peticions de famílies d’altres punts de l’Estat amb familiars de persones desaparegudes a Catalunya.

De les 1.801 investigacions iniciades, en 188 casos s’ha trobat documentació sobre els últims dies de la persona desapareguda i s’ha pogut lliurar a la família. En 37 casos s’ha pogut determinar les darreres circumstàncies de la vida de la persona desapareguda i on va ser enterrada. Més de 1.500 expedients continuen oberts. El conseller Saura ha explicat que “el Govern té localitzades més de 150 fosses comunes que contenen entre dues i vuit-centes restes cadascuna. D’aquestes, 125 són fosses confirmades, per documentació o testimoni visual, i la resta són fosses probables”.

La recerca per aconseguir informació i documentació acostuma a durar més d’un any i passa pels padrons, els certificats de naixement; la documentació de l’Archivo Histórico General de la Guerra Civil de Salamanca; la filiació militar; els llistats de quintes, etc. A més, es fan consultes a ajuntaments i altres organismes. El resultat de totes aquestes gestions és un informe històric que sempre es lliura a la família, tant si s’ha pogut comprovar el lloc on va morir i va ser enterrat el desaparegut com si no. Per sol•licitar el servei, cal posar-se en contacte amb la Unitat de Fosses i Desapareguts, a l’ Av. Diagonal 409 7a de Barcelona (tlf: 93 552 61 23) o bé per mail: fossescomunes@gencat.net.

La Direcció General de la Memòria Democràtica també assessora històricament aquelles persones que volen resseguir i refer elles mateixes la vida d’un familiar i localitzar documentació diversa (de permanència en camps de concentració franquistes, batallons de treballadors, presons...). S’hi facilita bibliografia, adreces d’arxius on pot haver documentació d’interès, etc.

Tot i la gran dificultat que hi ha a arribar a esbrinar el destí final i les circumstàncies que van envoltar la mort de les persones víctimes de la guerra, la Direcció General de la Memòria Democràtica reforçarà aquest servei de recerca per donar resposta a la necessitat d’informació de centenars de famílies. Per a les persones que demanen l’ajuda de la Generalitat, saber que l’Administració farà una investigació i recopilarà informació sobre la desaparició d’un familiar, és una gran satisfacció. A banda d’això, la creació d’uns cens de persones desaparegudes respon a l’objectiu del govern de recuperar la memòria democràtica.

Respecte a la tasca de recerca que està duent a terme la DG de la Memòria Democràtica, Joan Saura ha remarcat que “és molt exhaustiva i que, en la majoria dels casos, s’obté més informació que la que inicialment tenien les famílies, així com documentació diversa que s’envia a les persones sol•licitants juntament amb un informe històric i de la documentació perquè puguin conservar-la i tenir constància de les recerques efectuades”.

Llei de fosses comunes

Pel que fa a la tramitació de la Llei de fosses comunes, Saura ha anunciat que “la llei ja ha iniciat el tràmit al Govern i, per tant, començarà el tràmit al Parlament de Catalunya a la tardor” i ha afegit que “en els propers dies es nomenarà el Comitè d’Experts de la Llei”. El conseller Saura també ha destacat que Catalunya “és, en aquests moments, l’únic Govern que està en un procés com aquest” i que “el Govern està assumint la responsabilitat de la dignificació de les fosses per dues raons: per dignitat a les persones desaparegudes i per respecte als familiars que no saben on són els seus éssers estimats”.

Saura ha dit que la Llei de fosses s’ha d’aprovar “per lleialtat, reconeixement i homenatge cap a les pròpies persones desaparegudes, així com per dignitat als familiars que tenen dret a la pròpia identitat, i això passa també pel coneixement dels seus avantpassats i de les seves arrels en la mesura del que es possible”.

Amb aquest objectiu, el Parlament va aprobar el 27 de març de 2003 una moció per al reconeixement de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la postguerra. Durant tot aquest temps el Govern de la Generalitat ha estat duent a terme aquesta tasca d’elaboració del cens de desapareguts i de lliurament de la informació aconseguida als familiars que així ho han demanat.

Direcció General de Memòria Democràtica

La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat és la unitat encarregada d’impulsar la creació del Memorial Democràtic, que actualment està en tràmit al Parlament de Catalunya. A més, aplega totes les competències i unitats relacionades amb la restitució de la memòria democràtica, com ara el Punt d’atenció als expressos polítics i la Unitat de fosses comunes i persones desaparegudes.

Entre les tasques més immediates d’aquesta DG, cal destacar el seguiment de la tramitació de la Llei del Memorial Democràtic, la preparació del projecte de Llei de fosses comunes i l’organització a la tardor d’un col•loqui internacional sobre polítiques públiques de la memòria.

Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb el gabinet de comunicació del DIREP: 93 552 61 08/09


Cercador

Cercador

Destaquem