Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El nou Centre d'Art Santa Mònica s'obrirà a la Rambla i disposarà d'una nova sala d'exposicions de 300 m2

Jordi Vilajoana ha donat aquest matí el tret de sortida a les obres de remodelació

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, ha donat aquest matí el tret de sortida a les obres de remodelació del Centre d’Art Santa Mònica (CASM), situat a la Rambla de Barcelona, amb l’arrencada simbòlica de la porta. Les obres permetran obrir el centre a la Rambla i disposar d’una nova sala d’exposicions de 300 metres quadrats.

 Les obres afecten les tres plantes de l’actual edifici. A la planta baixa s’obrirà un nou accés a nivell de la Rambla, es canviarà la disposició de les sales i els seus revestiments, per dotar-los de major neutralitat, i s’instal·larà un nou ascensor panoràmic que permeti l’accés directe a les plantes superiors. La primera planta disposarà d’un punt de lectura, un espai de videoteca i consulta en formats informàtics i multimèdia i una nova aula. També es reubicarà l’actual llibreria especialitzada en art i es crearà una cafeteria-restaurant. La segona planta acollirà una nova sala d’exposicions, de 300 metres quadrats, per mitjà de la cobertura de l’actual claustre. La segona planta acollirà també les oficines del centre i concentrarà la instal·lació d’un nou sistema d’aire condicionat.

 El projecte de reforma del CASM és obra de l’arquitecte Albert Viaplana, que també va intervenir fa quinze anys en la rehabilitació del convent de Santa Mònica, del segle XVII, per convertir-lo en el Centre d’Art. El treball arquitectònic s’ha plantejat en funció del nou projecte artístic del CASM que el defineix com un espai de construcció de l’art contemporani destinat a potenciar la recerca de nous llenguatges, la producció de nous treballs i el reconeixement de les diferents modalitats de creació. Així s’organitzaran des d’exposicions a conferències, taules rodones, vídeos o projeccions, entre d’altres activitats.

Reobertura el setembre

Les obres, que tindran un cost de 1.011.529 euros (168.304.264 pessetes) finalitzaran el pròxim mes de setembre. Les primeres mostres que acollirà el nou CASM seran dels artistes Leandro Erlich (Buenos Aires, 1973), Mabel Palacín (Barcelona, 1964), Albert Tarés (L’Espluga de Francolí, 1979) i Gite Villesen (Ansager, Dinamarca, 1965), a les quals s’afegirà una presentació a càrrec de Christiane Erharter (Kufstein, Àustria, 1974).

 El projectes artístic i de remodelació del Centre d’Art Santa Mònica han estat presentats avui en roda de premsa pel conseller de Cultura; el director general de Promoció Cultural, Vicenç Llorca; el director del CASM, Ferran Barenblit, i  l’arquitecte. També hi ha assistit el delegat d’Arts Visuals, Josep Parera, i el contractista de les obres, Ignasi Villanueva.

150 exposicions

El Centre d’Art Santa Mònica va obrir les seves portes la primavera de 1988, sota la direcció de Josep Miquel Garcia, amb l’exposició Surrealisme a Catalunya i fins a la mostra de Ron Arad, clausurada ahir, ha acollit al voltant de 150 exposicions. Al llarg d’aquests anys, han nascut certàmens com la Primavera Fotogràfica i la del Disseny, la Mostra d’Arts Electròniques i la de VideoDansa.

 Entre les exposicions individuals que ha acollit el CASM es troben les d’artistes com Ferran Garcia Sevilla (1989), Zush (1989), Carles Guerra (1990), Joan Fontcuberta (1990 i 2002), Pistoletto (1990), Dieter Appelt (1991), Francesc Torres (1991), General Idea (1992), Carlos Pazos (1993), Hannah Collins (1993), Joseph Beuys (1993 i 1994), Bernard Plossu (1994), Chris Burden (1995-96), Antonio Saura (1995), Javier Vallhonrat (1996), Muntadas (1996), Alfons Borrell (1997), Alfredo Jaar (1998), Pere Formiguera (2000), Josep Palau i Fabre (2000) Manel Esclusa (2003) i en, l’àmbit del disseny, Ettore Sottsass, Achille Castiglioni, Philippe Starck, Enzo Mari, Ingo Maurer i Ron Arad.

 Entre les mostres col·lectives programades al Centre d’Art es troben les dedicades a l’art contemporani de diferents ciutats i països i les revisions de diferents aspectes de l’art català, com l’esmentada Surrealisme a Catalunya, Informalisme a Catalunya (1990), Constants de l’Art Català Actual (1992), Col·lecció Riera. Anys 40 (1994), i Arquitectura a Catalunya. L’era democràtica 1977-1996 (1996).

Barcelona, 12 de maig de 2003



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem