Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

L'ACC analitza la producció de residus d'envasos de la cistella de la compra i proposa mesures per reduir-la

La compra en el comerç de proximitat genera fins a un 69% menys de residus que en els supermercats i les grans superfícies

 
  • El 5% del pes de la cistella de la compra correspon als envasos. Un 25% dels 4.000.000 de tones de residus que es produeixen anualment a Catalunya corresponen a envasos
  • Els supermercats tendeixen cada vegada més a preenvasar el producte fresc. La possibilitat de comprar-lo a granel permetria reduir al voltant d’un 10% la producció de residus d’envasos 
  • Consumir envasos reutilitzables en el cas de les begudes reduiria un mínim d'un 40%la producció de residus de la cistella de la compra
  • El comerç de proximitat contribueix molt menys que els supermercats a les emissions de CO2 derivades dels envasos. Aquestes poden variar entre 10kg anuals en el comerç local i 50 kg en el cas d’alguns supermercats 
  • La gran majoria de productes preenvasats presenten elements superflus, l’eliminació dels quals afavoriria la disminució de la producció de residus
 
 
Aquestes són algunes de les conclusions extretes de l’estudi Anàlisi de la producció de residus associada a la cistella estàndard de la compra, encarregat per l’Agència Catalana del Consum davant l’augment de la generació de residus, concretament d’envasos que es deriva dels canvis en el consum i en la distribució de productes que s’està vivint actualment. Algunes d’aquestes noves pràctiques es deuen a l’augment de la quota de compra en supermercats i grans superfícies; l’abandonament de l’oferta de productes frescos a granel en supermercats; i l’augment del consum de productes precuinats. A aquestes dades, cal afegir que a Catalunya es produeixen anualment al voltant de 4.000.000 de tones de residus, de les quals una quarta part corresponen a residus d’envasos de procedència domèstica i comercial.
 

L’estudi estableix tres tipus d’indicadors de producció de residus segons tipus de producte que tenen la intenció d’esdevenir un instrument per cridar l’atenció sobre la generació i impacte dels residus d’envasos d’alimentació i begudes i avançar per poder garantir el dret dels consumidors a consumir d’una manera més respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones. Aquest primer informe té com a objectius:
 
  • Analitzar la producció, reciclabilitat i emissió de gasos CO2 associats als residus d’envasos de la cistella estàndard de la compra.
  • Monitoritzar els canvis en les pràctiques dels establiments escollits i valorar els canvis d’envasat al llarg del temps.
  • Fer una proposta de mesures aplicables segons tipologia de productes i establiments.
 
Els dos criteris que s’han utilitzat a l’hora d’escollir els establiments a estudiar han estat la superfície de venda i l’índex de venda. La mostra ha quedat integrada per 8 establiments: 7 supermercats (Bonpreu, Caprabo, Condis, Consum, Dia, Mercadona i Suma) i 1 comerç de proximitat (Mercat de Molins de Rei). Pel que fa al contingut de la cistella estàndard de la compra, s’han inclòs 40 articles, tot i que aquests poden variar en funció de les necessitats de futures recerques:
 
Verdures i
hortalisses
Productes frescos
d’origen animal
Congelats
Conserves
Begudes
Altres
Mandarines
Formatge
Croquetes
Blat de moro
Aigua amb gas
Pasta de dents
Ceba
Sípia
Canelons
Sardines
Batut de cacau
Flams de vainilla
Pomes
Xoriç
Crestes
Tonyina
Vi
Galetes de xocolata
Albergínia
Botifarra
Pizza
Espàrrecs
Suc de fruita
Torrades
Patates
Formatge tendre
 
 
Aigua mineral
Llet
Tomàquet
Pernil salat
 
 
 
Iogurts
Préssecs
Pollastre
 
 
 
Pa
Maduixes
Peix fresc
 
 
 
Cereals
 
Ous
 
 
 
Magdalenes
 
 
 
 
 
Detergent
 

A més, s’han determinat una sèrie de criteris de compra per tal de fer les dades el màxim de comparables: mínima producció de residus d’envasos; adquisició de productes de marca blanca (si existeixen); i reciclabilitat de l’envàs. Després de tenir en compte totes aquestes variables, els tres indicadors associats als residus d’envasos de la cistella estàndard de la compra que s’han establert són: indicador de producció de residus (pes envàs/pes de producte); indicador de reciclabilitat (% reciclabilitat de l’envàs); i indicador d’emissions de CO2 associades a la fabricació del material de l’envàs (gr CO2 / Kg envàs).
 
Anàlisi de la producció de residus per tipus de producte
 
Pel que fa als productes susceptibles de ser venuts a granel, el 90€ dels articles seleccionats són susceptibles de ser adquirits a granel en funció de l’oferta de l’establiment on es faci la compra. En el cas de fruites i verdures, els elements utilitzats principalment són les bosses de plàstic, que aporten al voltant de 4gr d’envàs per kg de producte. Per la carn i el peix fresc (i un creixent nombre de fruites) s’usen les safates d’EPS o PET (plàstic rígid), que aporten fins a 60gr per kg de producte. Els articles de xarcuteria s’ofereixen cada cop més de forma preenvasada, tot representant fins a 70gr d’envàs per kg de producte. En el cas de les llaunes de sardines, una diferència important resideix en la presència o no de la caixa que les embolcalla. També s’han trobat sardines de venda a granel, cosa que redueix a 0 els 43gr/kg de mitjana de les sardines envasades.
 
Si ens fixem ens els productes susceptibles de ser venuts en envàs retornable, s’han considerat el batut de cacau, l’aigua amb gas i el vi, tot i que l’oferta és molt marginal. En el primer cas, el vidre reutiltizable representa 52gr per litre de producte mentre que els envasos no reutilitzables de plàstic arriben als 98gr. En el cas de l’aigua amb gas, la diferència va dels 34gr a més de 1.000gr pel vidre d’un sol ús. Pel que fa al vi, només en el cas del comerç local s’ha trobat vi a granel que es pot comprar en ampolla reutilitzable. Els pesos de les ampolles de vidre oscil·len entre 258 i 413gr per un volum de 750ml, cosa que pot representar un 160% més de vidre pel mateix consum anual passant de 178gr a 6kg de vidre.
 
La resta de productes escollits es troben preenvasats a totes les botigues. Pel que fa al blat de moro, cal tenir en compte que els envasos més grans comporten menys generació de residus per quantitat de producte. En el cas de la pasta de dents, a més de la mida del tub, és important el fet que el producte incorpori caixa o no, ja que pot arribar a duplicar la quantitat d’envàs per unitat de producte, passant de 10gr/kg a 20gr/kg de producte. Finalment, la principal diferència entre flams és la presència o no de faixa de cartró per unir els envasos. Aquest element pot tenir com a efecte la duplicació de la quantitat d’envàs per unitat de producte, passant de 25gr/kg a 50gr/kg de producte.
 
Pel que fa als envasos superflus (aquells que no són necessaris per a la distribució i preservació del producte), s’han considerat com a tals les bosses i les safates, en el cas dels productes susceptibles de ser comprats a granel; els retràctils, en els productes que poden ser envasats en recipients retornables; els elements d’agrupació o protecció innecessària, en els productes preenvasats; i el doble envasat.
 
Producció de residus anual
 
El principal resultat és que la compra realitzada en el comerç local és la més favorable a la prevenció de residus, degut en part a la possibilitat d’adquirir llet i aigua en envasos retornables i fruita, verdura, carn, peix i congelats a granel. Així, les dades indiquen que la producció anual d’envasos del comerç de proximitat no supera els 5.000gr, mentre que la d’algunes grans superfícies estudiades s’apropa als 20.000gr anuals. Cal remarcar que la compra de begudes en envasos retornables permetria reduir la producció de residus en prop d’un 37% en el cas dels supermercats i en un 27% en el cas del comerç local.
 
Reciclabilitat dels residus
 
S’han considerat materials reciclables el paper, el cartró, els metalls, el vidre i el plàstic rígid (PET i PEAD), ja que permeten tornar a produir envasos amb les mateixes característiques o bé usos de bona qualitat. No s’han inclòs, per tant, les bosses de plàstic, el film, les safates i els brics perquè, tot i poder reciclar-se, els materials que es recuperen no són de prou qualitat o no es recupera la totalitat del material. Així, la reciclabilitat oscil·la entre el 83% i una mica més del 95%. Els establiments que produeixen una major part de residus també són els que presenten majors percentatges de reciclabilitat degut a que els materials amb més possibilitats de ser reciclats són més pesats, com passa en el cas de les begudes.
 
Anàlisi de les emissions de CO2 associades al consum d’envasos
 
Aquest indicador permet afinar més l’impacte ambiental de cadascun dels envasos, ja que les emissions de CO2 estan associades al consum energètic de la producció dels materials. De nou, cal remarcar la diferència entre el comerç de proximitat i les grans superfícies. En aquest punt, les emissions de CO2 produïdes pels supermercats superen, en els casos més rellevants, en 3 i 6 vegades a les del comerç local. Aquesta diferència es deu a l’ús d’un major nombre de materials plàstics en els supermercats que no permeten comprar a granel.
 
Mesures de prevenció
 
Pel que fa als productes susceptibles de ser venuts a granel, cal apuntar que totes les grans superfícies estan dirigint les seves polítiques cap a una disminució de la venda assistida, fent que augmenti conseqüentment el nombre d’envasos. Les eines de prevenció que es proposen passen per establir un protocol per a la compra a granel de fruites i verdures i un altre per a la compra de xarcuteria o peixateria. Malgrat caldria treballar una proposta de protocol concreta, caldria incloure mesures com permetre la compra d’aquests productes sense necessitat d’utilitzar una bossa per adherir l’etiqueta amb el pes i el preu. L’opció més segura seria que els supermercats feren el pesat a les caixes, en la mesura del possible.
 
En el cas de la xarcuteria o peixateria a granel, caldria contemplar la possibilitat de lliurar un tiquet en lloc d’una etiqueta adhesiva per tal d’evitar l’ús de bosses de plàstic addicionals per enganxar-la. A més, el tiquet es podria lliurar directament a caixa sense necessitat de grapar-lo a la bossa. La carn a granel és una pràctica cada cop menys utilitzada, així que les mesures de prevenció passarien per modificar el disseny de l’envàs, tot substituint les safates de plàstic per les de cartró compostable o utilitzar només plàstic film.
 
En el cas dels productes susceptibles de ser venuts amb envasos reutilitzables, aquesta és precisament una de les mesures de prevenció més efectives per reduir la sobreproducció d’envasos, tot i que els supermercats no aposten per ella.
 
Finalment, en els productes preenvasats caldria que les empreses envasadores emprenguessin mesures de redisseny dels recipients a partir de tres eines: benchmarking, és a dir, l’establiment d’una base de dades que permetés contrastar els envasos utilitzats per una empresa amb els envasos equivalents d’altres empreses, visualitzant la possibilitat de reducció de la producció de residus sense afectar l’envàs; redisseny d’envasos, com ara usar safates de cartró; i reducció/redisseny d’elements superflus, com per exemple les caixes de cartró de les llaunes de sardines o les de la pasta de dents.
 
Conclusions
 
  • Els establiments tradicionals presenten una major oferta de productes amb baixa producció d’envasos. Les compres realitzades produeixen fins a un 69% menys de residus respecte alguns dels supermercats analitzats.
  • Al voltant del 5% del pes de la compra són envasos
  • En cap supermercat no es pot comprar cap producte en envàs retornable. Només en alguns establiments tradicionals es pot adquirir aigua amb gas, vi o batut de cacau.
  • La possibilitat de consumir envasos reutilitzables en el cas de les begudes permetria reduir un mínim d’un 40% la producció de residus en la cistella utilitzada. Aquesta cistella està esbiaixada cap al pes dels envasos de begudes perquè són de vidre a diferència de la major part dels consumits majoritàriament que són de plàstic.
  • Es detecta una tendència creixent a preenvasar el producte fresc.
  • L’establiment de protocol de compra a granel permetria garantir una compra de residus en producte fresc. L’ús de guants de plàstic per l’autoservei de producte fresc provoca l’augment de la producció de residus.
  • La possibilitat de comprar producte fresc a granel permetria reduir al voltant d’un 10% la producció de residus en la cistella utilitzada.
  • Els productes preenvasats presenten elements superflus, l’eliminació dels quals podria contribuir a la reducció de la producció de residus.
  • Els envasos de producte fresc preenvasat (xarcuteria i carn) són molt poc reciclables.
  • Productes preenvasats com les conserves tenen marge per al redisseny dels seus envasos per suprimir o reduir els elements d’envasat. Un exemple són els packs de tonyina que podrien substituir la faixa de cartró o les tapes de metall rígid.
  • Els envasos utilitzats són reciclables en gran part, però hi ha diferències entre supermercats, essent els que produeixen menys envasos els menys reciclables.
  • Els materials plàstics, tot i ser més lleugers, presenten majors emissions de CO2 per gram de material.
  • El comerç local contribueix molt menys que els supermercats a les emissions de CO2 derivades dels envasos, podent variar entre 10kg anuals en comerç local i 50kg en el cas d’alguns supermercats.
 
 



Cercador

Cercador

Destaquem