Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Es calcula que hi podrien haver un miler de soldats enterrats, la gran majoria catalans

Els governs de Catalunya i Balears col·laboraran en l'obertura de les fosses del front de Mallorca del 1936

El Departament de Justícia prendrà mostres d'ADN i repatriarà els identificats

La consellera de Justícia, Ester Capella, a la platja de Sa Coma de Sant Llorenç des Cardassar, amb familiars de persones desaparegudes durant el desembarcament republicà del 1936.

 
 
Els governs català i balear han signat un conveni de col·laboració per desenterrar i identificar les restes de les fosses comunes del desembarcament a Mallorca de l’agost de 1936. Es tracta de les fosses de sa Coma, del Riuet de Portocristo, de ses Coves Blanques i del Cementeri de Son Coletes. Es calcula que hi podria haver prop d’un miler de soldats enterrats, la gran majoria catalans de les tropes republicanes que van intentar reconquerir l’illa.
 
La Comissió tècnica de fosses i persones desaparegudes, que depèn del Govern de les Illes Balears, determinarà el calendari d’obertura de les fosses a partir de criteris tècnics. Es prioritzaran, però, aquelles fosses on hi ha constància de víctimes amb familiars directes vius. El Departament de Justícia de la Generalitat enviarà arqueòlegs per extreure’n mostres d’ADN i també repatriarà els cossos que siguin identificats. L’acord, d’altra banda, estableix que durant el primer semestre del 2019 se senyalitzaran les fosses i es faran intervencions per convertir els indrets en espais de memòria, reflexió i divulgació.
 
D’aquesta manera ho han acordat la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern balear, Fanny Tur, i la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, amb la signatura d’un conveni, ja previst  mesos enrere. Posteriorment a la signatura del Conveni, signat a Ca n’Oleo, a Palma, les dues titulars s’han desplaçat fins al cementiri de Son Coletes, a Manacor, amb els familiars de les milicianes assassinades durant el front del 1936, que han estat objecte del documental Milicianes, preestrenat aquest dijous a Mallorca. Son Coletes, un dels indrets on hi va haver més afusellaments, ha estat escenari d’un acte d’homenatge a les víctimes.
 
 
El desembarcament a Mallorca 
 
Les tropes republicanes del capità Alberto Bayo van desembarcar al llevant de Mallorca la matinada del 16 d’agost de 1936 amb la intenció de recuperar l’illa, que estava en mans dels nacionals. L’operació va ser ideada des de Catalunya i comptava amb uns 8.000 expedicionaris catalans provinents de diferents partits polítics o sindicats, com ara el PSUC, el Partit Socialista, l’UGT o la FAI. Hi havia també brigadistes internacionals i un grup de mallorquins. Van arribar a bord del buc Mar negro i, a banda, comptaven amb dos destructors, un submarí i sis avions. El capità Alberto Bayo va crear un front de catorze quilòmetres entre els municipis de Portocristo i Son Severa, que ha passat a la història com el front de Portocristo.
 
El desembarcament, però, va ser un fracàs. Les tropes estaven poc preparades, els reforços no van arribar i l’aviació italiana va ser determinant. Es calcula que el bàndol republicà va patir unes 400 baixes en només dos dies i unes 1.700 en els vint dies que va durar l’ofensiva. El 4 de setembre es va produir la retirada i el reembarcament. Malgrat això, grups de republicans es van quedar a terra dispersats pel camp de batalla. Van ser empresonats i executats.
 
La fossa més gran, la de sa Coma
 
Les víctimes del desembarcament van ser enterrades en diferents indrets del front i per això hi ha diverses fosses documentades. La fossa més gran, però, és a la platja de sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar, tant en extensió com en nombre de cossos. Algunes fonts indiquen que a sa Coma hi poden haver enterrades unes 500 persones.
 
La ubicació s’explica perquè a uns dos-cents metres hi ha les Cases de sa Coma, on els expedicionaris catalans van establir el comandament general durant tota l’operació. En aquelles cases s’hi va ubicar també un hospital de batalla.
 
Aquella zona era també l’objectiu prioritari dels avions italians. Els bombardejos i els metrallaments eren diaris. Les víctimes eren portades en carro fins a la fossa, on eren sepultades. En molts casos, i per no haver de perdre temps, els cossos eren llençats directament al mar.
 
Qui hi ha a sa Coma?
 
A la fossa de sa Coma hi ha cinc perfils de persones:
 
·         Republicans que van caure en combat, víctimes sobretot de l’aviació italiana.
·         Nacionals afusellats pels republicans.
·         Republicans afusellats pel seu propi exèrcit per actes d’indisciplina i lluites internes entre faccions.
·         Republicans que es van quedar a terra després de la retirada i que van ser executats.
·         Cadàvers que van quedar a la zona després de la retirada.
 
 
Crida al Programa d’identificació genètica
 
No es va fer cap registre en el moment dels enterraments i, per tant, tampoc hi ha informació sobre la majoria de les identitats. Hi ha algun cas aïllat, com el del soldat Tomás Cervera, de Sant Boi de Llobregat, mort el 2 de setembre del 1936, que va ser identificat perquè se sabia el lloc exacte de l’enterrament. Hi ha famílies catalanes que saben que els seus parents van morir durant el desembarcament, però desconeixen el lloc precís de la sepultura.
 
Per això és important que les persones que saben que tenen familiars morts en aquell episodi es facin les proves d’ADN. Per fer-ho possible, primer cal inscriure’s al Cens de persones desaparegudes, que es pot fer a través del lloc web memoria.gencat.cat. L’ADN extret de les restes de les fosses es creuarà amb les mostres genètiques dels familiars vius amb l’objectiu de trobar la coincidència. El Cens de persones desaparegudes compta ara mateix amb 5.234 casos registrats i n’hi ha cinc que estan relacionats amb l’expedició de Bayo a Mallorca.



Cercador

Cercador

Destaquem