Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Govern declara béns culturals d'interès nacional el campanar de Sant Martí de Bescaran i l'església de Sant Martí d'Ars

 
El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el campanar de Sant Martí de Bescaran i l’església de Sant Martí d’Ars, situats a les Valls de Valira (Alt Urgell). En ambdós casos la protecció s’ha aprovat en la categoria de Monument Històric i s’ha acordat la protecció de l’entorn dels monuments.
 
El campanar de Sant Martí de Bescaran és una obra d’estil romànic, construïda als segles XI-XII, actualment propietat del Bisbat d’Urgell. Per la seva entitat i les característiques constructives, els experts el consideren un model de campanar comparable amb els més prestigiosos de Catalunya. S’ubica als afores de la població de Bescaran, a uns 200 metres al sud de les primeres cases del poble, al costat del cementiri.
 
Es tracta d’un campanar de torre de 17 metres d’alçada, amb una planta quadrada de 4,40 metres de costat. S’adossa al mur de migdia de l’antiga església de Sant Martí, a l’alçada del presbiteri. Disposa de tres pisos de finestres geminades, diferenciats cadascun per una successió d’arcuacions cegues de decoració llombarda similar a la dels grans campanars de torre d’estil llombard del Pirineu. Destaquen com a elements més rellevants el traçat de la seva planta i les invariants tipològiques i arquitectòniques de l’estil romànic llombard. El campanar és un clar exemple de la tipologia de campanars de planta quadrada i d’estil llombard.
 
El campanar estava adossat a l’antiga església romànica de Sant Martí de Bescaran, edifici romànic construït on hi havia hagut el primitiu monestir de Sant Martí de Bescaran. Consta que ja estava abandonat el 914, quan es va annexar al de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Actualment només en queda el campanar.
 
L’església de Sant Martí d’Ars, per la seva banda, s’ubica al centre de la població del mateix nom. És un dels exemples singulars de l’arquitectura religiosa del romànic català del segle XI, especialment per la qualitat estructural i artística del seu campanar i per la tipologia de campanar rodó circumscrita a les valls pirinenques de l’Alt Urgell i d’Andorra. Actualment és propietat del Bisbat d’Urgell.
 
Té planta trapezoidal irregular capçada per un absis quadrat amb volta de canó i coberta amb encavallada de fusta i amb l’accés lateral adossat al migdia. L’element més destacat és, sens dubte, el campanar adossat al mur nord, d’una tipologia molt poc freqüent. Es tracta d’una construcció de planta circular amb dos pisos de finestres geminades i decoració de tipus llombard sota el ràfec de la teulada. De fet, el de Sant Martí d’Ars és el campanar de torre cilíndrica d’època romànica més rellevant dels pocs que es conserven a Catalunya, juntament amb els de Sant Serni de Gavarra i les restes del de Sant Serni de Tavèrnoles. També enllaça estilísticament amb el de Santa Coloma d’Andorra. El de Sant Martí d’Ars és, sens dubte, el més equilibrat de forma, ornamentació i proporcions, i palesa un gran domini dels mecanismes propis de l’arquitectura del segle XI.


Cercador

Cercador

Destaquem