Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Moviments migratoris 2017

Els canvis de residència entre municipis catalans augmenten un 2,8% el 2017, després de sis anys de descensos

36 comarques i l'Aran registren saldos migratoris positius l'any 2017

El saldo migratori total per a Catalunya l’any 2017 és de 61.512 entrades netes, com a resultat de l’aportació de la migració procedent de la resta d’Espanya (4.216) i la migració de l’estranger (57.296). A més, es registren 236.694 canvis de residència entre municipis de Catalunya, xifra que representa un increment del 2,8% respecte a l’any 2016 i un canvi de tendència en l’evolució de les migracions dins de Catalunya. Des de l’any 2010 no es registrava un augment del nombre de moviments migratoris interns al territori català.
 
La majoria de comarques catalanes i l’Aran registren saldos migratoris positius. Únicament el Baix Ebre, la Cerdanya, el Pallars Jussà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta registren saldos negatius. El Barcelonès, amb un saldo de 21.079 moviments, destaca pel volum de fluxos com a centre receptor de les migracions de la resta d’Espanya i de l’estranger, i emissor dels moviments dins de Catalunya. Pel que fa als saldos nets en relació amb la població de cada comarca, destaquen per les altes taxes el Baix Penedès, amb un 17,8‰; el Moianès, amb un 14,6‰, i Osona, amb un 14,0‰.
 
 
Els moviments interns a Catalunya donen un saldo positiu a 24 comarques
El 56,2% dels moviments interns a Catalunya són intercomarcals i donen per resultat un saldo positiu a 24 comarques. Les comarques limítrofes al Barcelonès són centres d’atracció dels fluxos intercomarcals. El Maresme (1.820 moviments), el Vallès Oriental (1.461) i el Vallès Occidental (1.115) registren els valors més alts de saldos migratoris nets. D’altra banda, de les 17 comarques (més l’Aran) que registren un saldo negatiu, el Barcelonès destaca per presentar el saldo més gran d’aquest signe, amb una pèrdua de 9.945 sortides netes a la resta de Catalunya.
 
En considerar els fluxos en relació amb la població de la comarca, les majors taxes de migració neta positiva es registren al Baix Penedès (9,8‰ habitants), el Moianès (8,8‰), l’Alt Penedès (6,6‰) i la Cerdanya (6,2‰). Entre les comarques amb taxes de migració neta negativa destaquen la Ribera d’Ebre (-6,5‰), el Pallars Jussà (-4,6‰), el Barcelonès (-4,5‰) i l’Aran (-4,2‰).
 
L’anàlisi de la migració interna segons la grandària demogràfica del municipi d’origen i de destinació constata que els municipis entre 50.001 i 100.000 habitants i els de més de 500.000 són emissors de fluxos migratoris cap a la resta de municipis. En els primers, el saldo migratori és de -717, i a Barcelona, de -9.222. Del conjunt dels municipis amb saldos migratoris positius, destaquen els compresos entre 2.001 i 50.000 habitants, que són els receptors dels majors fluxos migratoris, amb un saldo positiu de 8.888 moviments.
 
Els municipis que han registrat saldos positius més elevats com a conseqüència de les migracions internes a Catalunya són Sabadell (567), Badalona (489), Terrassa (390) i el Vendrell (352). A l’altre extrem, els majors saldos interns negatius corresponen a Barcelona (-9.222), l’Hospitalet de Llobregat (‑585), Santa Coloma de Gramenet (-474) i Sant Cugat del Vallès (-351).
 
El saldo migratori amb la resta d’Espanya és de signe positiu a 27 comarques i l’Aran
El Barcelonès concentra la major part de les 4.216 entrades netes a Catalunya des de la resta d’Espanya, amb un saldo de 2.776 moviments, seguit del Vallès Occidental (463) i d’Osona (347). Hi ha 14 comarques amb saldos negatius, tot i que són quantitativament menys significatius. Les diferències més grans entre les immigracions i les emigracions són les del Baix Llobregat (-67) i el Maresme (-61).
 
Les taxes de migració netes positives més altes corresponen a la Cerdanya (2,9‰), a l’Aran (2,7‰) i a Osona (2,2‰), mentre que entre les negatives destaquen el Pallars Jussà (-3,1‰) i l’Alta Ribagorça (‑2,9‰).
 
El saldo migratori amb l’estranger és positiu a 39 comarques i l’Aran
L’augment dels moviments migratoris de Catalunya amb l’estranger s’ha reflectit amb saldos positius a totes les comarques i a l’Aran, excepte a la Cerdanya i el Montsià. El Barcelonès destaca per presentar el major saldo positiu (28.248), amb una taxa de migració neta positiva de 12,6‰ habitants. A l’altre extrem, la Cerdanya registra un saldo negatiu de 204 moviments, que correspon a una taxa de -11,5‰.


pdf pdf Nota de premsa
altres documents altres documents Taules

Cercador

Cercador

Destaquem