Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

#236

El Govern posa en funcionament la línia 10 Sud del Metro

  • La Generalitat des de l’any 2011 ha construït més de 30 quilòmetres de xarxa, tant al Metro com als Ferrocarrils
  • L’Estat espanyol, des de 1978, no ha posat en servei cap quilòmetre nou a la xarxa de Rodalies
  • Amb l'L10 Sud, el metro arriba per primera vegada als barris de la Marina de Barcelona
  • S'estima que 6 milions de passatgers més utilitzaran l'L9 i l'L10 Sud a l'any, fet que eliminarà 1.500 vehicles diaris de la xarxa viària

La nova línia de metro 10 Sud de Barcelona es posa en servei inicialment amb cinc estacions: Collblanc, Torrassa, Can Tries – Gornal i les noves de Foneria i Foc. Les tres primeres ja es troben en servei des del febrer de 2016 perquè formen part de l’L9 Sud. Les dues que s’obren noves, situades al passeig de la Zona Franca, donaran cobertura de metro per primer cop als barris de la Marina de Barcelona.

 
L’L10 Sud té 4,5 km de longitud, dels quals 2,5 km són de nou túnel (des de la bifurcació de Gornal i fins a Foc) i la resta corresponen al tronc comú amb l’L9 Sud. Durant el 2019 s’obriran les altres dues estacions que conformen la línia i que estan situades a l’Hospitalet de Llobregat: Provençana (primavera) i Ciutat de la Justícia (tardor).
 
119 milions per acabar l’L10 Sud
 
El Departament de Territori i Sostenibilitat va reprendre les obres de l’L10 Sud tan bon punt es va posar en servei l’L9 Sud. El pressupost assignat des de llavors a l’obra és de 119 milions d’euros dels quals:
- 37 corresponen a actuacions dins del túnel (via, catenària i instal·lacions).
- 45 a les estacions de Barcelona, Foneria i Foc, que es van finançar a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, signat el desembre de 2016, en què el consistori va aportar 40 milions a canvi de diversos immobles titularitat de la Generalitat. . El Govern municipal va adquirir els béns immobles per tal de destinar-los a equipaments i habitatge públic, entre ells: dues grans peces de l’àmbit de Can Batlló, l’edifici de la Llotja i part de les antigues Cotxeres de Borbó. El compromís va ser que l’import es destinés íntegrament a executar les actuacions necessàries per fer arribar el metro a aquesta zona de Barcelona.
- 37 milions més, a les estacions de l’Hospitalet de Llobregat, Provençana i Ciutat de la Justícia, actualment en execució.
 
Aquesta obra ha comptat també amb el suport dels Fons europeus de desenvolupament regional.
 
El metro arriba per primer cop als barris de la Marina
 
Amb la posada en servei d’aquesta nova línia s’assoleix una fita important, ja que els barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell disposaran per primera vegada de metro. A més, es connecten dues poblacions, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, i es potencia la intermodalitat perquè enllaça amb tres línies de metro més: a Collblanc amb l’L5 i L9 Sud, a Torrassa, amb l’L1 i L9 Sud i a Can Tries – Gornal, amb l’L9 Sud.
 
Els trens, igual que a l’L9, són sense conductor, d’estructura lleugera i tecnologia avançada, adaptats a persones amb mobilitat reduïda, igual que les estacions, i disposen de sistemes d’informació activa i visual per al passatge. Les andanes estan protegides amb portes de vidre.
 
Noves estacions i increment de la demanda
 
Les cinc estacions de l’L10 són construccions anomenades de tipus pou, és a dir, les andanes estan superposades i integrades en un sol túnel de dos nivells. A Foc, de Toyo Ito Arquitectes, el túnel està a 30 metres de profunditat al qual s’hi accedeix mitjançant una bateria d’escales mecàniques i també ascensors. A  Foneria, de Daniel Freixes, la profunditat és de 40 metres, també accessible amb escales mecàniques i ascensors.
 
La demanda actual de tota la línia L9/L10 (L9 Nord i Sud i L10 Nord) és d’uns 23,7 milions de viatges l’any. L’entrada en servei de les estacions de Foneria i Foc suposarà una captació de 6.253 entrades al dia. Tenint en compte, a més, l’increment de viatgers en altres estacions de l’L10 Sud, la demanda anual de tota l’L9/10 se situarà en uns 29,5 milions d’usuaris l’any, el que suposa un increment de 5,8 milions anuals.
 
Pel que fa a l’impacte sobre la mobilitat del vehicle privat, s’estima que s’eliminaran 1.438 vehicles diaris de la xarxa viària, el que representa una reducció de 975 tones de CO2 anuals, contribuint així a la sostenibilitat del sistema de transport i a la reducció de la contaminació atmosfèrica.



Cercador

Cercador

Destaquem