Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Any pluviomètric 2017-2018 molt contrastat a Catalunya i dels més nivosos


  • Sec a zones de la meitat sud i del nord-est, i molt sec a l’extrem sud
  • Plujós a bona part del Pirineu, Prepirineu, depressió Central, i també a part del prelitoral i litoral Central
  • El quart any més sec de la sèrie de 111 anys a l’Observatori de l’Ebre,  alhora que el més plujós de la sèrie de 68 anys a Vielha

 
Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent.
 
Mapes de la precipitació acumulada al llarg de l’any pluviomètric 2017-2018 i del percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

 
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
 
L’any pluviomètric 2017-2018, que abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2017 i el 31 d’agost de 2018, ha presentat un balanç pluviomètric molt heterogeni  en el territori, amb indrets on ha resultat ser dels més secs de la sèrie i a d’altres on se situa entre els més plujosos.
 
En general ha resultat sec en àrees de la meitat sud i també al litoral i prelitoral Nord, essent molt sec al Montsià i a l’extrem sud del Baix Ebre on el percentatge de la precipitació del període respecte de la corresponent mitjana 1961-1990 ha pres valors entorn al 50%.
Per a una important part del territori que abasta les comarques centrals del país, del litoral i prelitoral Central i Nord, i part del Pirineu més oriental, l’any pluviomètric ha recollit valors similars a la mitjana climàtica anual del 1961-1990.
En canvi, a gran part de la meitat nord del país l’any pluviomètric s’ha de considerar plujós o molt plujós, amb percentatges superiors al 130% i que han assolit valors de fins al 180% a zones de gran altitud de la Val d’Aran i del Pallars.
 
En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2017-2018 ha estat molt plujós a les capçaleres de la Noguera Ribagorçana i de la Noguera Pallaresa, normal o plujós a les capçaleres del Segre i del Ter, i plujós a tota la conca del Llobregat. En canvi, al curs inferior de la resta de conques orientals i de les occidentals ha estat un any sec, molt sec en el cas de la desembocadura de l’Ebre.
 
 
Un dels anys més secs al sud i dels més plujosos al nord
 
De l’anàlisi de les sèries disponibles amb més de 20 anys de dades es destaquen punts del sud on aquest any pluviomètric ha estat el més sec, l’Ametlla de Mar al Baix Ebre, i Amposta i els Alfacs al Montsià. En el cas de Roquetes (Baix Ebre), l’Observatori de l’Ebre amb més de 100 anys de dades, ha registrat el quart any pluviomètric més sec des del 1905-1906, amb una precipitació de només 315,3 mm i que suposa un 56% respecte de la mitjana climàtica;  S’ha de considerar que valors inferiors als 350 mm anuals s’han donat 15 vegades en aquesta sèrie.
 
El contrast esdevé clar en el cas de Vielha, que amb una sèrie de 68 anys de dades, ha recollit 1271,5 mm, valor que suposa un 134% respecte la mitjana climàtica i que posiciona l’any 2017-2018 com el més plujós d’aquesta sèrie. En aquest cas, valors superiors als 1200 mm s’han donat 7 vegades a la sèrie.
També de les 18 sèries disponibles que s’inicien el 1950, a Oliana (Alt Urgell), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Nerets-Tremp (Pallars Jussà), Vic (Osona) i Moià (Moianès), aquest ha estat entre els 9 més plujosos.
 
 
Tardor seca, hivern i primavera plujosos i estiu molt variable
 
En referència a l’evolució estacional de la precipitació cal recordar que l’inici de l’any pluviomètric va ser en general deficitari, amb una tardor majoritàriament seca a bona part de Catalunya, i molt seca a l’extrem sud, nord de l’Alt Empordà i punts de Ponent, de fet de les més seques de les darreres dècades en alguns punts.
L’hivern 2017-2018 va ser plujós a gran part del territori i la primavera 2018 va ser de les més plujoses dels darrers anys al Pirineu i Prepirineu occidental, mentre que a punts del litoral Sud i Central va ser seca. Finalment l’estiu ha estat molt variable, tot i que també sec al sud i al nord-est, en zones on el balanç de l’any pluviomètric finalment també ha estat deficitari.
 
Els valors acumulats
 
A continuació es mostren les estacions meteorològiques gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2017-2018 ha estat superior als 1.150 mm, ubicades totes al Pirineu i Prepirineu. Destaquen  valors fins i tot superiors als 2000 mm a les zones de més altitud de la Val d’Aran i el Pallars.
Nom de l’EMA
Comarca
PPT (mm)
Espot (2.519 m)
Pallars Sobirà
2035,7
Lac Redon (2.247 m)
Val d'Aran
2018,0
Certascan (2.400 m)
Pallars Sobirà
1944,1
Bonaigua (2.266 m)
Pallars Sobirà
1648,4
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló
Cerdanya
1508,8
Boí (2.535 m)
Alta Ribagorça
1408,6
Ulldeter (2.410 m)
Ripollès
1404,2
el Port del Comte (2.316 m)
Solsonès
1399,5
Gisclareny
Berguedà
1384,5
Sasseuva (2.228 m)
Val d'Aran
1360,8
Malniu (2.230 m)
Cerdanya
1306,9
Ulldeter (1.999 m)
Ripollès
1278,7
Vielha
Val d'Aran
1271,5
Planoles (XOM)
Ripollès
1250,9
Núria (1.971 m)
Ripollès
1239,5
Viu de Llevata (XOM)
Alta Ribagorça
1228,0
Ciuret (XOM)
Osona
1222,9
Castellar de n'Hug - el Clot del Moro
Berguedà
1192,4
Salòria (2.451 m)
Pallars Sobirà
1179,0
Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM
Alt Urgell
1176,3
el Port del Comte (1.813 m) - XOM
Solsonès
1167,1
la Vall de Bianya (XOM)
Garrotxa
1158,6
Borgonyà (XOM)
Osona
1153,2
 
Pel que fa als valors més baixos, se situen tots ells a la meitat sud del país, a la conca de l’Ebre, essent prop de la desembocadura, al Montsià, on menys ha plogut.  Es presenten els valors inferiors als 350 mm a les estacions gestionades per l’SMC a la taula següent:
 
Nom de l’EMA
Comarca
PPT (mm)
els Alfacs
Montsià
223,2
Amposta
Montsià
247,3
Alcanar - la Martorella (XOM)
Montsià
260,2
Illa de Buda
Montsià
263,1
Alcanar
Montsià
267,0
Seròs
Segrià
271,2
Torres de Segre
Segrià
280,7
Ulldecona - els Valentins
Montsià
291,5
Aitona
Segrià
294,2
el Perelló
Baix Ebre
302,7
Benissanet
Ribera d'Ebre
303,4
Miravet (XOM)
Ribera d'Ebre
305,8
l'Ametlla de Mar
Baix Ebre
311,8
l'Aldea
Baix Ebre
313,2
Observatori de l'Ebre (XOM)
Baix Ebre
314,8
Sunyer (XOM)
Segrià
321,5
Lleida - la Bordeta
Segrià
325,9
Lleida - Butsènit (XOM)
Segrià
329,2
Gimenells
Segrià
332,3
el Masroig
Priorat
332,6
Vinebre
Ribera d'Ebre
340,8
Lleida - Torre Ribera (XOM)
Segrià
345,0
       
 
 
Un any dels més nivosos amb característiques excepcionals al Pirineu
 
Pel que fa a les nevades, i de manera general, es pot afirmar que el 2017-2018 ha estat un any molt nivós.
Al Pirineu, fora del vessant nord, va nevar poc durant els primers mesos de la temporada, novembre i desembre del 2017, però entre gener i febrer els gruixos van començar a ser importants a tot el Pirineu i Prepirineu, de manera que el gruix mitjà de la temporada va superar el normal a totes les estacions, i fins i tot  representa el més gran de tota la sèrie al Port del Comte (2.316 m, Solsonès), a Malniu (2.230 m, la Cerdanya) o a Núria (1.971 m, Ripollès).
Val a dir però, que en funció de la ubicació, hi ha temporades anteriors que globalment han estat més nivoses a la zona occidental del Pirineu, com per exemple la campanya 2012-2013 a Bonaigua (2.266 m) en què es van assolir els 411 cm, i en algunes estacions enguany han assolit gairebé els 350 cm.
Es presenta a continuació el gràfic del gruix de neu mitjà diari de l’estació de Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló que il·lustra la superació dels 200 cm durant el mes d’abril i que evidencia l’excepcionalitat de la temporada 2017-2018 en relació amb la mitjana dels darrers catorze anys.

Fora del Pirineu, cal recordar les nevades de final de febrer, sobretot la del dia 28,  la  més extensa a Catalunya des del 8 de març de 2010, i també la més abundant des d’aleshores al litoral, prelitoral, Ponent i diversos sectors de l’interior i del Prepirineu.
 
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació definitiva del Butlletí de l’any pluviomètric 2017-2018 a partir del pròxim mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
 
 
Barcelona, 6 de setembre de 2018



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem