Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

La Filmoteca de Catalunya recorda Rita Hayworth, coincidint amb el centenari del seu naixement

  •  El cicle consta d’una dotzena de films, entre els quals ‘Gilda’, ‘La dama de Xangai’, ‘Taules separades’ i ‘Pal Joey’

Un guant i una bufetada van convertir-la en mite eròtic i prototipus de la femme fatale. Gilda va fer de Rita Hayworth la màxima estrella dels anys 40 i li va valer l’apel·latiu de “deessa de l’amor”.
 
El 17 d’octubre de 1918 a Nova York, ara fa 100 anys, naixia Margarita Carmen Cansino, filla d’un ballarí d’origen sevillà que va abusar d’ella i va explotar-la com a ballarina en la seva incipient carrera artística. Però va ser el seu primer marit, Edward Judson, qui va ser conscient de la seva bellesa i el seu potencial i va encimbellar-la, tenyint la seva cabellera de pèl-roig i adoptant el cognom de la mare, una actriu d’origen irlandès, com a nom artístic.
 
Va ser amb Només els àngels tenen ales (1939), de Howard Hawks, que va començar a despuntar el que seria el màxim actiu de la Columbia en l’època, que es va anar consolidant amb films com Sang i sorra (1941), de Rouben Mamoulian, La pèl-roja (1941), de Raoul Walsh, o musicals on desplegava les seves habilitats en el gènere com Mai no vas ser tan encantadora (1942), de William A. Seiter, estrenada entre nosaltres amb el títol Bailando nace el amor, o Noia de portada (1944), de Charles Vidor, estrenada aquí com Las modelos, fins arribar al fenomen de Gilda (1946), de Charles Vidor, que també va suposar el començament d’una certa davallada. No es podia arribar més amunt, i el mateix any va interpretar La dama de Xangai a les ordres del seu segon marit, Orson Welles, que va trencar absolutament amb la seva imatge tallant-li la cabellera pèl-roja i tenyint-la de rossa. Dos anys més tard es va intentar repetir la fórmula de l’èxit de Gilda amb Los amores de Carmen, amb el mateix director i coprotagonista, Glenn Ford, però sense tanta fortuna.
 
En la vida personal la cosa no li anava gaire millor a la Rita, amb un tercer matrimoni fallit, aquest cop amb el príncep Alí Khan. Amb algunes espurnes dels seus millors treballs com a actriu en títols com Pal Joey (1957), de George Sidney, o Taules separades (1958), de Delbert Mann, la carrera de Hayworth va entrar en una decadència imparable, agreujada per l’Alzheimer precoç que va acabar amb la seva vida als 68 anys. Un trist final que no pot apagar la brillantor d’una de les estrelles més importants de la història del cinema.
 
 
Sessions de la retrospectiva de Rita Hayworth a la Filmoteca:
Gilda
Charles Vidor, 1946
Dissabte 1 de setembre / 19.00 h
Diumenge 2 de setembre / 21.30 h
The Strawberry Blonde La pèl-roja
Raoul Walsh, 1941
Dissabte 1 de setembre / 22.00 h
Diumenge 9 de setembre / 16.30 h
The Lady from Shanghai
La dama de Xangai
Orson Welles, 1946
Diumenge 2 de setembre / 19.00 h
Dimarts 4 de setembre / 18.30 h
Blood and Sand Sang i sorra
Rouben Mamoulian, 1941
Dimecres 5 de setembre / 17.00 h
Diumenge 9 de setembre / 19.30 h
Cover Girl Noia de portada
Charles Vidor, 1944
Divendres 7 de setembre / 17.00 h
Dissabte 8 de setembre / 22.00 h
Miss Sadie Thompson
Curtis Bernhardt, 1953
Divendres 7 de setembre / 22.00 h
Dijous 13 de setembre / 17.00 h
You Were Never Lovelier
Mai no vas ser tan encantadora
William A. Seiter, 1942
Dimarts 11 de setembre / 21.30 h
Divendres 14 de setembre / 17.00 h
Salome Salomé
William Dieterle, 1953
Dimecres 12 de setembre / 17.00 h
Diumenge 16 de setembre / 21.30 h
Pal Joey
George Sidney, 1957
Dimecres 19 de setembre / 20.00 h
Dijous 20 de setembre / 21.30 h
Separate Tables Taules separades
Delbert Mann, 1958
Dissabte 22 de setembre / 22.00 h
Dimarts 25 de setembre / 17.00 h
The Loves of Carmen
Los amores de Carmen
Charles Vidor, 1948
Diumenge 23 de setembre / 16.30 h
Dimecres 26 de setembre / 20.00 h
Only Angels Have Wings
Només els àngels tenen ales
Howard Hawks, 1939
Dijous 27 de setembre / 17.00 h
Diumenge 30 de setembre / 19.30 h
 
 


Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem