Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Enquesta de condicions de vida 2017. Resultats territorials

Els ingressos mitjans nets per llar a l'Àmbit Metropolità i al del Penedès superen la mitjana catalana l'any 2017

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’Àmbit Metropolità (32.861,9 euros) i el Penedès (32.056,2 euros) són els àmbits territorials que han tingut els ingressos mitjans nets per llar més elevats l’any 2017 i són els únics que se situen per sobre de la mitjana catalana (31.410,8 euros). Dins de l’Àmbit Metropolità, destaca el conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb uns ingressos mitjans de 34.135,9 euros, i especialment el municipi de Barcelona, amb uns ingressos de 35.146,4 euros.
 
L’anàlisi de la renda abans de transferències socials mostra com el sistema de protecció social redueix les diferències de renda dels diferents territoris. Per comparar els ingressos dels diferents tipus de llars s’utilitza el concepte unitat de consum: el nombre d'unitats de consum de cada llar es calcula assignant un pes d'1 al primer adult, de 0,5 a la resta d'adults i de 0,3 als menors de 14 anys.
 
La renda mitjana neta anual per unitat de consum de l’Àmbit Metropolità abans de transferències és de 15.526,2 euros (un 6,8% per sobre de la mitjana catalana) i després de transferències és de 19.942,9 euros (un 5,2% per sobre de la mitjana). Per la seva banda, la renda mitjana neta anual per unitat de consum de l’Alt Pirineu i Aran és de 8.366,0 euros abans de transferències (el 57,6% de la mitjana catalana) i de 13.849,5 euros després de transferències (el 73,1% de la mitjana catalana).
 
Al conjunt de Catalunya, el 60,0% de les llars reben alguna prestació social. Des d’una perspectiva territorial, només l’Àmbit Metropolità i les Comarques Gironines es troben per sota d’aquesta mitjana (58,6% i 54,0% respectivament) i el municipi de Barcelona també està per sota (54,5%). Ponent i les Terres de l’Ebre estan al voltant de la mitjana catalana (61,1% i 61,4% respectivament) i la resta d’àmbits se situen per damunt del 65%.
 
Risc de pobresa
El 20,0% de la població catalana es troba sota del llindar de risc de pobresa, que el 2017 se situa en 10.097 euros en les llars formades per una sola persona i en 21.203 euros en les llars de dos adults i dos infants. La taxa de risc de pobresa se situa en el 19,2% al conjunt de l’Àmbit Metropolità, però hi ha una gran diferència dins d’aquest Àmbit: al conjunt de l’AMB la taxa se situa en el 15,2% i a la ciutat de Barcelona en el 11,9%; en canvi, a l’Àmbit Metropolità sense incloure l’AMB la taxa és del 27,1%. Finalment, al conjunt dels àmbits territorials no metropolitans la taxa de risc de pobresa és del 21,9%.
 
La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE)
L’any 2017 un 23,8% de la població catalana està o en risc de pobresa, o té privació material severa, o baixa intensitat de treball. Pel que fa a la informació territorial, la taxa AROPE és més elevada al conjunt dels àmbits no metropolitans (26,6%) i a l’Àmbit Metropolità, sense incloure l’AMB (30,0%). Calculat amb el llindar de renda del conjunt de Catalunya, la taxa AROPE de l’AMB és del 18,8%, a Barcelona és del 15,3% i a la resta de l’AMB és del 22,0%.
 
Privacions de les llars
El nivell de privació de les llars catalanes s’ha mesurat a partir d’alguns ítems que es consideren significatius sobre el nivell de vida de les persones. Hi ha quatre àmbits territorials on més de la meitat de la població declara tenir privacions: a les Terres de l’Ebre és el 66,4% de la població; a l’Alt Pirineu i Aran el 63,4%; al Penedès el 51,6% i al Camp de Tarragona el 51,5%. La resta d’àmbits estan per sota de la mitjana catalana i destaca el municipi de Barcelona, on la població que declara tenir privacions materials és el 33,4% (10 punts menys que la mitjana catalana). Les privacions més freqüents que manifesten els catalans l’any 2017 són no poder afrontar unes despeses imprevistes de 700 euros i no poder-se permetre una setmana de vacances a l’any.
 
Pel que fa als àmbits territorials, l’Alt Pirineu i Aran (39,3%) és el que té un major percentatge de població que declara no tenir capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes, mentre que el que té un percentatge menor és Ponent (22,0%). D’altra banda, les Terres de l’Ebre (61,7%) i el Penedès (44,5%) són els àmbits que tenen un percentatge més alt de llars que no es poden permetre fer vacances una setmana a l’any com a mínim, i les Comarques Centrals (26,8%) i Àmbit Metropolità (27,2%) són els que tenen un percentatge més baix.
 
El 49,7% de la població catalana declara tenir dificultats per arribar a final de mes l’any 2017. Els únics àmbits territorials que es troben per sota d’aquesta mitjana són les Comarques Gironines (37,1%), l’Alt Pirineu i Aran (41,7%) i l’Àmbit Metropolità (49,4%). El municipi de Barcelona (48,8%) també se situa lleugerament per sota de la mitjana catalana.
 
Condicions de l’habitatge
La despesa mitjana mensual de l’habitatge principal és de 367,8 euros a Catalunya. L’Àmbit Metropolità (393,3 euros) i el Penedès (335,7 euros) són els àmbits que tenen una despesa mensual més alta en l’habitatge; en canvi, l’Alt Pirineu i Aran (271,2 euros) i el Camp de Tarragona (279,1 euros) són els que tenen una despesa mensual més baixa. A l’interior de l’Àmbit Metropolità, la despesa és més alta dintre de l’Àrea Metropolitana (395,7 euros) que fora d’aquesta (387,9 euros). A la ciutat de Barcelona la despesa mensual és la més alta de tots els territoris, segons l’Enquesta (457,9 euros).


pdf pdf Nota de premsa
altres documents altres documents Taules

Cercador

Cercador

Destaquem