Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El parc de bombers voluntaris de Puigcerdà rep la Creu de Sant Jordi

 

L’Associació de Bombers Voluntaris de Puigcerdà ha rebut avui la Creu de Sant Jordi, el màxim reconeixement que atorga el Govern català, per la seva dedicació, compromís i servei a la ciutat i a la comarca de la Cerdanya. Quim Arenes, el cap del parc de Bombers de Puigcerdà, ha estat l’encarregat de recollir la distinció.

 

A l’acte hi han assistit el conseller d’Interior, Miquel Buch; el subdirector general operatiu, David Borrell i pel cap de la Divisió de Grups Operatius Especials, Miquel López.
 
El Parc de Puigcerdà, un dels molts parcs de voluntaris dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, està dotat de 21 bombers. La instal·lació, ubicada al quilòmetre 169 de la carretera N-152, forma part de la Regió d’Emergències Centre.
 
157 anys d’història

El Cos de Bombers de Puigcerdà es va crear oficialment al 1861. Va néixer amb el nom de “Compañía de Bomberos”, integrada aleshores per un total de 18 homes. Antoni Cassi en va ser el primer capità. Un any abans, però, l’Ajuntament havia adquirit nou material contra incendis i pagava el jornal a fusters, paletes i picapedrers de la vila perquè anessin al més aviat possible i amb els estris necessaris a qualsevol incendi; si no, els sancionava econòmicament. La Compañía va estrenar Reglament al 1872.
 
Entre 1873 i 1874, els bombers de Puigcerdà van fer probablement les primeres actuacions més destacables de la seva història; defensar la vila de la destrucció total, apagant els incendis que havien provocat els bombardejos de les tropes carlines en els diferents setges que va patir la ciutat.
 
Al 1879, es va condicionar un local a l’antic convent de Sant Domènec per guardar les bombes i tot el material contra incendis del Cos. El local es va utilitzar fins al 1906, en què s’ocuparien als baixos de l’edifici de les escoles municipals de Belles Arts.
 
Ja en ple segle XX, els bombers de la vila van haver de treballar un altre cop per salvar Puigcerdà d’una nova amenaça; l’atac de l’aviació feixista, que va bombardejar un parell de cops l’estació del ferrocarril i edificis de la seva rodalia. La vila va acabar instal·lant en el seu campanar una sirena d’avís a la població.
 
Acabada la Guerra Civil, el nou règim va reorganitzar el Cos,  porgant-lo de tot aquell que havia simpatitzat o col·laborat amb la República. Va ser en aquesta nova etapa, al 1951, que el parc dels bombers es traslladava al Filato, a tocar de l’escorxador.
 
Al 1963, la Diputació de Girona començava a constituir el Cos provincial de Bombers, Dos anys més tard, lliurava a la Compañía de Puigcerdà un primer cotxe bomba. No va ser fins al 1972 que s’adquirien els primers equips de ràdio-comunicació.
 
Al 1979 es va inaugurar l’ampliació del parc de bombers. Un any més tard es traspassava el servei de bombers a la Generalitat de Catalunya, que començava a crear el servei nacional de bombers que coneixem avui dia. En aquesta nova etapa, els bombers de Puigcerdà van treballar, entre molts d’altres serveis, en els tràgics aiguats que afectaren tot el Pirineu al 82 i en l’incendi forestal que va cremar 115 hectàrees a la muntanya de Queixans. Al desembre de 1997 s’adjudicaren les obres de construcció del nou parc de bombers amb un heliport a l’exterior. El parc s’inaugurà el 23 de juny de 1998.
 
Ja al 2003, el departament unificà el servei de bombers de tota comarca, que fins a aquell moment havia estat dividida entre 2 Brigades, la de Lleida i la de Girona. Des d’aleshores, la Cerdanya va quedar sota el comandament de la nova Regió d’Emergències Centre, dins de la qual el parc va commemorar, al 2011, el seu cent cinquantè aniversari
 



Cercador

Cercador

Destaquem