Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El conseller Calvet anuncia que la propera tardor començarà la retirada dels fangs tòxics romanents a Flix

Calvet avança també que durant la segona fase dels treballs s'incorporarà el vector aire en l'avaluació ambiental

  • El titular de Territori i Sostenibilitat ha visitat avui les actuacions de descontaminació a la fàbrica d’Ercros i la Reserva Natural de Sebes
  • La Comissió d’Informació i Seguiment tècnic continua fent el seguiment de les accions de desmantellament i de remediació dels sòls al recinte fabril i fora del complex
  • A l’altra vora del riu, al meandre, el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa accions de protecció del patrimoni natural de la mà del Grup de Natura Freixe
Calvet, en primer terme, durant la visita d'avui als treballs de descontaminació.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat de l’alcalde de Flix, Marc  Mur, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà,  la secretària general d’Ercros, Teresa Conesa, i el gerent d’explotació d’Acuamed, Mario Araus, ha visitat aquest divendres Flix (Ribera d’Ebre), per conèixer de prop les actuacions que s’estan duent a terme al municipi per abordar de manera integral la casuística derivada de l’activitat de l’empresa Ercros, en el marc de la Comissió d’Informació i Seguiment tècnic. Aquest òrgan realitza el seguiment exhaustiu de la descontaminació del riu, dels sòls i del desmantellament industrial de la línia de clor d’aquesta companyia, que va finalitzar la seva activitat el desembre del 2017. La comissió està formada per persones expertes proposades per la Generalitat, l’Ajuntament i l’empresa.
 
A la visita també hi ha assistit el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Jordi Agustí, i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.
 
Calvet, ha anunciat que la retirada dels fangs tòxics romanents a Flix “començarà la propera tardor” i ha garantit que tant la descontaminació del riu com el desmantellament de la fàbrica “es faran de manera correcta”. “Tenim un compromís de present i de futur amb Flix”, ha refermat. En aquest sentit, també ha explicat que durant la segona fase dels treballs “s’incorporarà el vector aire en l’avaluació ambiental”. Quant al futur, el conseller ha explicat que el Govern treballarà, “amb la reindustrialització de Flix, perquè hi hagi noves activitats industrials”, d’una banda, “i amb la potenciació del caràcter del riu per impulsar el turisme ecològic”, de l’altra.
 
Extracció de llots contaminats
 
Pel que fa al riu, i segons el protocol de seguiment de les actuacions de descontaminació, la retirada dels fangs tòxics romanents –aproximadament 79.000 metres cúbics– començarà la propera tardor i està previst que acabi a mitjans de l’any vinent. Actualment s’està reconstruint la planta de tractament dels fangs i l’abocador. D’aquesta manera es dona compliment a l’exigència de l’exconseller Josep Rull d’acabar tota l’extracció, que l’Estat va donar per finalitzada a finals de 2015, tot i que després va transcendir que encara hi quedava un romanent important. El Ministeri va anunciar fa un parell de mesos que Acuamed reprendria les obres a través de l’empresa pública Tragsa, amb direcció d’obra d’Inypsa, després de rebre els traspàs de la unió temporal d’empreses (UTE) Flix Ebre (FCC) que es negava a acabar-les.
 
Mentrestant continua actiu el protocol de vigilància per controlar la qualitat de l’aigua a l’embassament i al riu aigües avall. Fins ara no s’han detectat increments significatius de mercuri en cap dels 18 punts de control instal·lats ni s’ha produït cap incident remarcable.

Remediació en marxa
 
A la zona Dipòsit-L’Aubal, s’està executant el projecte de descontaminació que va aprovar l’ARC el 2012, i que afectava només tres hectàrees. Les actuacions està previst que finalitzin el 2.022. La resta d’aquesta zona està considerada apta per acollir activitat industrial.
 
Dintre del complex fabril, s’han enderrocat el magatzem exterior i la nau Alsuta  i, per altra banda, estan en funcionament punts d’extracció de vapors que van extraient i tractant els compostos organoclorats del subsòl. El desmantellament de la planta d’electròlisi per a la fabricació de clor ha comportat la retirada i emmagatzemant d’unes 150 tones de mercuri, 45 de les quals ja s’han dut a una planta de tractament on es gestiona específicament aquest residu. Per a les diferents fases del recinte fabril, l’empresa ha presentat les anàlisis de risc i l’ARC ha demanat aclariments i consideracions per comprovar que tots els resultats són correctes. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) també està realitzant el seguiment de les aigües subterrànies perquè s’eliminin tot el mercuri i els organoclorats detectats.
 
Seguiment periòdic
 
La Comissió d’Informació i Seguiment tècnic per a la problemàtica de Flix es va constituir el 26 de gener de 2017 per abordar de manera integral la casuística d’aquest municipi derivada de l’activitat de l’empresa Ercros. El 15 de març del mateix any, membres de la comissió van fer una visita tècnica a les instal·lacions i, posteriorment, han realitzat quatre reunions més.
 
D’aquest òrgan en deriven tres grups de treball específics: el de subsòl, que lidera l’ARC; el d’aigües superficials, encapçalat per l’ACA; i el de la reindustrialització de Flix, que coordinen els departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, i que analitza les possibilitats de generació de nova activitat econòmica i el manteniment de l’actual.
 
La gestió de la Reserva Natural
 
Abans de realitzar el recorregut pel complex d’Ercros, el conseller ha visitat la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix, dos espais fluvials inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), sota la denominació de Ribera de l’Ebre a Flix.  A l’espai hi treballa el Grup de Natura Freixe, l’única associació conservacionista de la població i voltants, en conveni amb el Departament de Territori i Sostenibilitat que, en els darrers quatre anys, els ha atorgat 102.500 euros en ajuts per a la gestió d’hàbitats; la conservació de llacunes, prats de pastura i infraestructures per potenciar el turisme ornitològic; la realització d’activitats d’integració en la natura per a col·lectius en risc d’exclusió; i per a l’edició de materials divulgatius i educatius.
 
Dins del marc dels convenis amb la Federació de Caixes d’Estalvi i amb l’Obra Social La Caixa, l’associació ha realitzat projectes emblemàtics de conservació d’hàbitats i espècies, de difusió dels valors naturals i d’ordenació dels usos públics de l’espai del PEIN.

Calvet durant la visita a la reserva natural.

Imponent bosc de ribera
 
Amb una superfície de 204 hectàrees, la zona de Sebes és un espai fluvial que conserva bona mostra de vegetació aigualosa i de ribera. Comprèn l’espai natural de Sebes, situat al marge esquerre del riu Ebre, aigües amunt de l’embassament de Flix, on s’ha format un dels canyissars més extensos de Catalunya i on es conserva un bosc de ribera gairebé intacte que creix a les illes fluvials.
 
L’espai declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge inclou aquesta zona d’aiguamolls, les illes fluvials i una franja de protecció de seixanta metres de riu al seu voltant. La zona del meandre s’estén al llarg dels gairebé cinc quilòmetres de l’estrangulat revolt que forma l’Ebre. La part declarada reserva inclou una antiga illa fluvial situada sota el Castell de Flix i bona part dels marges i tram del riu. A causa de la regulació del cabal, funciona la major part de l’any gairebé com un meandre abandonat, amb poca fondària i poca aigua circulant.


pdf pdf Nota de premsa
foto foto Foto 1
foto foto Foto 2

Cercador

Cercador

Destaquem