Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

La superfície protegida a Catalunya augmenta en 3.982 hectàrees entre 2011 i 2015

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat ha presentat avui les dades del darrer Informe sobre l'estat del Medi Ambient a Catalunya, corresponent al període 2011-2015

  • Les dades del darrer Informe sobre l’estat del Medi Ambient a Catalunya mostren un descens del 13% en el nombre d'exemplars del conjunt d'ocells, papallones, mamífers, rèptils i amfibis, segons l’indicador de la vida al planeta
 
  • Tanmateix, revela que el risc d’extinció d’espècies a Catalunya és baix, tant per aus nidificants com per la resta de grups faunístics

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha presentat avui les dades del darrer Informe sobre l’estat del Medi Ambient a Catalunya, corresponent al període 2011-2015, que s’elabora en el marc del Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient. L’informe és una eina a l’abast de la ciutadania, per conèixer la informació relativa a l’estat del medi ambient a Catalunya de manera acurada i rigorosa. Dona compliment a la Llei 27/2006, que regula els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient. Abans del 2006, la Generalitat elaborava informes d’aquest tipus, de manera que es disposa d’informació ambiental a Catalunya des de fa més de 25 anys ininterrompudament.

En matèria de biodiversitat i patrimoni natural, el document mostra un augment de la superfície protegida a Catalunya de 3.928 hectàrees, que representa un 31,77% del total del territori. Els espais de protecció especial han augmentat entre 2011 i 2015 un 1,01%, fins a arribar al 9,6% de la superfície protegida. També han augmentat el nombre de zones protegides per figures internacionals, com reserves de la biosfera o d’importància per al Mediterrani. La darrera és les Terres de l’Ebre, declarada reserva de la biosfera el 2013.
 
El tipus d’hàbitat d’interès comunitari dominant a Catalunya continua sent els boscos, tot i que el canvi més significatiu en les cobertes de sòl és l’augment de la superfície cremada, per l’impacte de l’incendi de l’Alt Empordà el 2012.
 
Quant a fauna, l’Indicador de la Vida al Planeta mostra que les 258 espècies d’animals salvatges monitoritzats a Catalunya estan en davallada en el període 2011-2015; concretament revela una reducció del 13% del nombre d’exemplars d’ocells, papallones, mamífers, rèptils i amfibis a Catalunya.

Incidència del canvi climàtic
 
Precisament, el canvi climàtic continua incidint en la disminució d’espècies animals d’ambients més freds i la consolidació d’altres més càlides. I és que globalment, la temperatura mitjana anual a Catalunya en els darrers 66 anys ha augmentat a un ritme mitjà de 0,23 °C cada deu anys.
 
Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), el descens a partir de 2007 i fins al 2015 es deu a l’efecte de la crisi econòmica que ha patit Catalunya en aquest període, que ha afectat sobretot sectors industrials molt intensius en carboni, com la construcció, la indústria i el transport, aquest últim és el sector que genera més emissions amb un 28% del total. Així, la relació entre les emissions de GEH i l’evolució del PIB mostra un descens des de principis de la dècada passada: l’any 2015 és un 36% menys que el 2000 i un 15% menys que el 2010.  Per sectors, entre el 2010 i 2015 les emissions de GEH han patit una davallada en tots ells, llevat l’agricultura, que presenta un increment del 13%. El valor total mostra una reducció del 14% entre aquests dos anys.
 
Més energia renovable
 
D’altra banda, en aquest període la producció d’energies renovables es va incrementar un 20%, per la contribució de l’energia eòlica i, en menor mesura, per l’energia solar i l’ús de biomassa. La contribució de les energies renovables en la producció d’energia bruta elèctrica es va incrementar un 11,5% entre el 2010 i el 2015, situant-se en el 18,5% del total, però es constata una gran variabilitat interanual en la producció a causa de la dependència dels aprofitaments hidràulics, pels episodis de sequera i pel lent creixement de la implantació d’energia eòlica.

S’ha mantingut la tendència a la baixa en el consum global d’energia observada des de l’inici de la crisi econòmica, amb una reducció de l’11,1% en el consum d’energia primària, és a dir, l’energia inicial que posteriorment és transformada per al seu ús, i una reducció del 9% en la que utilitzen directament els consumidors, l’anomenada energia final. L’any 2014 es va produir un lleu repunt del consum, que podria indicar un canvi de tendència els propers anys.
 
A més, es confirma la tendència a la baixa del consum d’energia primària procedent del carbó (–81,28%), del petroli (–13,2%) i de gas natural (–18%), amb repercussions positives sobre el medi ambient, encara que  existeix encara una forta dependència respecte d’aquestes fonts, així com també de l’energia nuclear, que representa el 78% de l’energia primària produïda a Catalunya.
 
Residus a la baixa
 
Pel que fa a residus, la generació total va experimentar una baixada del 19,3% (830.000 tones) entre el 2008 i el 2013, per la crisi econòmica, mentre que entre 2013 i 2015 va augmentar un 6,6% per una certa recuperació. També es va reduir la generació de residus municipals (12%) entre 2010 i 2015, tot i que l’últim any d’aquest període va registrar un increment del 3%.  Quant als residus per càpita, minven cada any. El 2015 van ser d’1,35 kg per habitant i dia, un 18% menys que el 2010, per l’augment de la sensibilització ciutadana i la situació econòmica.
 

La recollida selectiva de residus municipals es va reduir un 15% entre 2010 i 2015, amb un mínim el 2013 (un 35,9% del total dels residus municipals), associat a la sostracció il·legal de materials, una relaxació dels hàbits de la població o un major aprofitament de materials (roba, mobles...).
 
La generació de residus industrials es va reduir un 13,5% entre el 2010 i el 2015, encara que es manté força estable des del 2013. Finalment, la generació dels residus de la construcció ha mantingut una tendència a la baixa, però menys acusada que els primers anys de la crisi. El 2015 es van generar un 17% menys que l’any 2010, i un 74% menys que el 2006. S’observa un lleu increment de producció entre 20013 i 2015, la qual cosa indica una certa recuperació del sector.
 

El medi atmosfèric
 
 
Pel que fa a la presència de diòxid de nitrogen (NO2), partícules PM10 i ozó troposfèric (O3), els tres contaminants més crítics a Catalunya, s’ha observat una estabilització de NO2 i una baixada de PM10 a l’àrea de Barcelona, Vallès i Baix Llobregat, la zona més conflictiva per l’elevat trànsit de vehicles, on l’any 2011 hi va haver 7 superacions del valor límit diari, 6 el 2012 i 2 el 2015. La principal font emissora de NO2 continua sent el transport terrestre, seguida a distància de la indústria. Entre 20011 i 2014 es van reduir les emissions d’aquest contaminant un 20% a Catalunya. Pel que fa a PM10, la principal font emissora és el transport terrestre, marítim i el sector domèstic. Entre el 2011 i el 2014 també es va reduir l’emissió d’aquest contaminant un 10% de mitjana.
 
Quant a l’ozó, un valor influït per les condiciones meteorològiques, es va apreciar una progressió a l’alça des del 2007 al 2010, un descens el 2011, una estabilització el 2014 i una pujada el 2015. La zona més afectada és la Plana de Vic.
 
Pel que fa a la contaminació acústica, el percentatge de població exposada a soroll elevat ha disminuït entre un 15 i un 10% en el període 2011-2015, respecte el període anterior 2006-2010. A més, en l’últim període estudiat s’han aprovat més de 300 mapes de capacitat acústica municipals, passant dels 50 del període 2006-2010 als 352 entre 2011-2015.
 

Un 27% més de depuradores en servei
 
El consum d’aigua per càpita el 2015 va ser de 117 litres per persona i dia, un 3,4% menys que el 2010, i un 12% menys que el 2006. Això es vincula no només a la crisi econòmica, sinó també a l’eficàcia de la implantació progressiva de noves tecnologies domèstiques cada cop més eficients. La producció d’aigua dessalada va disminuir un 31,3% entre 2010 i 2015, per la crisi econòmica i per l’augment de les precipitacions Tanmateix, a partir del 2014 s’observa una tendència a l’augment de la producció. Igualment, l’aigua reutilitzada va disminuir un 12% entre el 2010 i el 2015, mentre que el nombre de depuradores en servei va augmentar més d’un 27%, passant de 389 el 2010 a 495 el 2015.
 
Pel que fa a la qualitat, ha disminuït el percentatge de masses costaneres en bon estat, passant del 84,2% al 71,1% entre el 2010 i 2014. El percentatge d’embassaments que presentaven un estat bo també s’ha reduït en termes globals, i ha passat del 84% l’any 2012 al 57% l’any 2015, així com el percentatge de massa d’aigua subterrània en bon estat, que ha passat del 51% del 2012 al 41% el 2015. L’estat de les masses d’aigua de rius (estat ecològic i estat químic) ha empitjorat sensiblement. Mentre que entre 2007 i 2012 un 60,9% era bo o proper a bo i un 33,1% tenia un estat dolent al període 2013 – 2015, amb dades parcials del 60%, un 18,6% es qualificava de bo o proper a bo i un 41% dolent.  
 
Concretament, l’any 2015 només un 27% de les masses d’aigua de Catalunya presentaven un bon estat, i un 34% un estat dolent (El 40% no havien estat avaluades). Els principals riscos observats són la contaminació química, principalment per excés de nitrats i la sobreexplotació del recurs.
 


pdf pdf Nota de premsa

Cercador

Cercador

Destaquem