Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Primavera excepcionalment plujosa a sectors del Pirineu i Prepirineu occidental


  • La temperatura mitjana ha estat semblant o superior als valors mitjans climàtics a la major part del territori, malgrat algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on l’estació es pot qualificar de freda
  • De manera general ha estat la primavera més plujosa des del 2013, sobretot al Pirineu i Prepirineu occidental, on localment s’han enregistrat els valors pluviomètrics primaverals més alts d’almenys els darrers 69 anys, tot i que, a punts del litoral Sud i Central ha resultat seca

 
La primavera del 2018 (mesos de març, abril i maig) es pot qualificar de càlida o termomètricament normal a la major part de Catalunya (figura 1), encara que ha presentat algunes excepcions fredes al Pirineu i Prepirineu. Al contrari que les primaveres dels anys 2017 i 2015, les anomalies positives no s’han enfilat fins a valors gaire elevats, i com a màxim han assolit +1,8 °C a la ciutat de Barcelona.
 
Més noticiable ha estat la pluviometria estacional (figura 3), la qual ha presentat superàvit a la major part del Principat, fet que, pel que fa a la primavera, no succeïa des del 2013. En alguns punts del Pirineu i Prepirineu occidental, amb dades des de l’any 1950, ha estat la primavera més plujosa de les respectives sèries. També cal destacar punts de Ponent i de la serralada prelitoral, on s’han recollit quantitats que permeten qualificar la primavera de 2018 de molt plujosa, i fins i tot localment la més plujosa de, com a mínim, els darrers 20 anys.
 
Tot i aquesta abundància global de precipitació, enguany, a diferència de l’esmentat 2013, ha tingut també alguns sectors secs. Destaca en aquest aspecte el delta de l’Ebre i altres punts del litoral Sud, però també de part del litoral Central. A l’extrem sud del país, el dèficit pluviomètric estacional s’arrossega des de ja fa més d’un any.
 
 
Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de la primavera 2018 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la primavera 2018 (març, abril i maig)  respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant la primavera 2018 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.    

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de la primavera 2018 (març, abril i maig)

Anomalies de temperatura estacional discretes
 
La temperatura mitjana estacional d’aquesta primavera s’ha caracteritzat per l’absència de valors cridaners. Gairebé la meitat del territori ha enregistrat valors de temperatura dins la normalitat climàtica (entre -0,5 °C i +0,5 °C), mentre que les anomalies positives, distribuïdes especialment al llarg del litoral i prelitoral i puntualment a la confluència de les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell i les Garrigues, no han arribat a presentar valors excessivament càlids, situant-se entre +0,5 °C i +1,8 °C.
 
Aquest comportament de la temperatura es troba en consonància amb la circulació zonal a nivells mitjans de la troposfera que ha predominant al llarg dels tres mesos, la qual ha inhibit les masses d’aire fred procedent d’altes latituds.
 
Les excepcions fredes, amb anomalies entre -0,5 °C i -1,5 °C, es troben a punts del Pirineu i Prepirineu, i es troben associades a les diverses pertorbacions i tempestes que han afectat particularment aquests indrets.
 
Abril marcadament càlid
 
El balanç de temperatura ha estat resultat de tres mesos en què es poden identificar diferents comportaments (figura 2): l’abril va ser càlid en conjunt, mentre que el març i el maig van tenir valors de temperatura contrastats, amb alguns sectors càlids i altres normals o freds, però sense anomalies extremes.
 
Si bé el patró general dels tres mesos va ser zonal (circulació de l’oest), el caràcter decididament càlid de l’abril es pot explicar, d’una banda, pel flux del sud-oest, amb aire temperat en els nivells baixos de la troposfera que acompanyava les pertorbacions atlàntiques, i de l’altra banda, per l’episodi de temperatura molt alta del dia 24 al 26.
 
Excepcionalment plujós al quadrant nord-oest
 
La distribució de la precipitació mostra una primavera molt plujosa (més del 190% respecte de la precipitació mitjana climàtica) al Pirineu i Prepirineu, sectors de Ponent i de les serralades prelitorals. En analitzar les sèries històriques disponibles, que s’inicien l’any 1950, 4 sèries del quadrant nord-occidental presenten el rècord de precipitació per a una primavera: Vielha (la Val d’Aran), Oliana (l’Alt Urgell) Nerets-Tremp (el Pallars Jussà) i el Pont de Suert (l’Alta Ribagorça). Per tant, en aquests indrets la primavera de 2018 ha estat la més plujosa d’almenys els darrers 69 anys.
 
A més, 9 estacions de la XEMA amb 20 o més anys de dades, situades a les comarques de la Noguera, la Segarra, la Conca de Barberà, Osona i el Vallès Oriental, han enregistrat el rècord de precipitació primaveral. Per a altres 9 estacions, la primavera del 2018 ha estat la segona més plujosa, mentre que 6 ha estat la tercera en el rànquing, i a 4, la quarta més plujosa. S’evidencia així, al marge dels rècords absoluts, que la primavera d’enguany ha estat d’entre les més plujoses de les darreres dècades a àmplies àrees del territori.
 
El precedent més recent de primavera plujosa al conjunt de Catalunya data del 2013. Enguany, tot i que una gran part del país ha presentat precipitació per sobre de la mitjana, hi ha sectors on l’abundància de precipitació no ha arribat. Al delta de l’Ebre especialment, així com a la resta del litoral Sud i punts del litoral Central ha resultat una primavera seca. El dèficit pluviomètric és persistent en aquests indrets, que ja s’arrossega des de fa més d’un any
 
Més de 600 mm al Pirineu occidental
 
En xifres absolutes, la pluja recollida ha estat superior a 600 mm a punts elevats del Pirineu occidental. El valor més alt enregistrat per les estacions de la XEMA i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) ha estat de 789,9 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, seguit de 664,6 mm a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, i de 626,4 mm a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà.
 
A l’altre extrem es troben alguns punts de la comarca del Montsià, que han recollit menys de 60 mm, és a dir, menys d’una desena part de la precipitació recollida als indrets amb més abundància de precipitació. A les estacions de la XEMA, destaca Illa de Buda, amb només 47,0 mm i els Alfacs, amb 58,8 mm.
 
Tres mesos plujosos
 
El desglossament mensual mostra un esquema de distribució espacial de precipitació molt similar durant els tres mesos (figura 4), tot i que amb algunes variacions. La situació predominant, de circulació zonal, afavoreix el pas de pertorbacions d’origen atlàntic. Aquesta configuració general, dominant des del mes de febrer, sol comportar precipitació al sectors de l’interior sobretot nord, però no tant al litoral, on les pertorbacions arriben molt més desgastades, i per tant la pluviometria ha resultat més discreta.
 
Durant l’abril, però, van tenir especial incidència situacions del sud-oest, i la precipitació va afectar sectors més amplis particularment les serralades prelitorals, punts de l’altiplà Central i del litoral Nord.
 
Nombre molt elevat de dies de precipitació
 
A banda de la precipitació total, cal fer esment de l’alt nombre de dies de precipitació durant els tres mesos. Al Pirineu occidental el nombre de dies de precipitació superior a 0,2 mm ha sobrepassat els 60, mentre que al Prepirineu ha superat els 40 dies, entre 30 i 40 dies a gran part de l’interior i prelitoral, i finalment entre 20 i 30 dies al litoral, prelitoral Sud i punt de Ponent.
 
Aquestes xifres suposen un nombre molt elevat respecte del que és habitual. A 19 de les 58 estacions de la XEMA amb 20 o més anys de dades, el nombre de dies de precipitació ha estat el rècord de les respectives sèries, mentre que a 14, la primavera de 2018 es situa en la segona posició.
 
El patró meteorològic dominant es reflecteix també en la baixa pressió atmosfèrica estacional. A l’Observatori Fabra de Barcelona, ha estat uns 4 hPa per sota de la mitjana, fet que no passava des de la primavera de l’any 1971.
 
 
Irradiació solar baixa
 
La irradiació solar ha estat inferior a la mitjana dels darrers anys a pràcticament tot Catalunya (figura 5), però especialment a la meitat oest, i dins aquest sector, al Prepirineu. La distribució de les anomalies és coherent amb el pas de les pertorbacions d’origen atlàntic.
 
Figura 5: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la primavera 2018 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2008-2017).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes de juliol. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
 
7 de juny de 2018



Cercador

Cercador

Destaquem