Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Avui, 6 de juny, se celebra el Dia Mundial del Donant d'Òrgans

Augmenta un 8,6% el trasplantaments d'òrgans a Catalunya entre gener i maig respecte el mateix període de 2017

  • Els primers cinc mesos de 2018 s’han fet a Catalunya 468 trasplantaments (315 renals, 72 hepàtics, 29 cardíacs, 48 pulmonars i 4 pancreàtics), front als 431 del mateix període de l’any passat
  • Vaig començar a intuir una petita llum, un lleu indici de l’enorme potencial de consol que podria tenir per a mi, en el futur, saber que la mort d’en Pau no havia sigut en va”, diu la Montse, mare d’un donant
  • “Quan coneixem què és i què representa la donació d’òrgans i teixits, desapareixen totes les pors”, assegura, Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

A Catalunya, entre gener i maig de 2018 s’han fet 468 trasplantaments (315 renals, 72 hepàtics, 29 cardíacs, 48 pulmonars i 4 pancreàtics), un 8,6% més respecte al mateix període de l’any passat. Així ho ha explicat Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), en l’acte del Dia del Donant que s’ha celebrat avui al Departament de Salut, on el testimoni de tres dones –una mare d’un donant (Montse R.), una trasplantada de fetge (Olga C.) i una metgessa coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida (Mariona Badia)–, han estat les protagonistes.
 
La tendència segueix sent excel·lent, com en el 2017 que ja va ser un any de rècord on es van superar els 1.100 trasplantaments”, ha confirmat Tort. Tot i això, “no podem abaixar la guàrdia, ja que no ens podem oblidar de les 1.200 persones, algunes d’elles nens i nenes, que continuen esperant la seva oportunitat”, ha sentenciat Tort, en un acte s’ha desenvolupat en un ambient emotiu i carregat d’agraïment als donants i les seves famílies.
 
Precisament gràcies a la generositat dels donants i de les seves famílies, Catalunya té la taxa més alta de trasplantaments del món amb 146 per milió de població i una de les més altes en donació, amb 44 donants per milió d'habitants, molt superior a la de països com França, Alemanya, Gran Bretanya i Estats Units.
 
El nombre de donants d’òrgans cadàver a Catalunya ha augmentat lleugerament, un 2,1% respecte el mateix període de l’any passat (144 vs. 141, respectivament). Les donacions per mort en asistòlia (amb el cor aturat) continuen amb una tendència a l’alça, amb un augment del 5,8%; mentre que les donacions per mort encefàlica (mort cerebral) igualen les de l’any passat (89 donants).
 
Per altra banda, la donació de donant viu segueix amb una tendència a la baixa (-21,1%), amb 45 donants vius en aquests primers mesos de l’any. El motiu, com ha assenyalat Tort, “és degut als bons resultats de donació cadàver, però no s’ha d’oblidar que el trasplantament renal de donant viu és el millor tractament possible per persones joves amb insuficiència renal crònica”.
 
Actualment, el 81% de les famílies catalanes diuen sí a la donació d’òrgans dels seus familiars, resultat inferior a l’any 2017 (86%). El perfil del donant a Catalunya durant el 2017 va ser el d’un home de 60 anys de mitjana. El 52% va morir per un accident cerebro-vascular i només un 4% per un traumatisme cranioencefàlic a conseqüència d’un accident de trànsit.
 
Tot i aquests bons resultats, avui prop de 1.200 persones estan en espera de rebre un òrgan a Catalunya, concretament: 1.023 esperen un ronyó; 107 un fetge; 32 un cor; 28 un pulmó; 29 un pàncrees.
 
En qualsevol cas, el nombre de donants de teixits ha experimentat un descens del 4,3% en els primers quatre mesos de l’any, respecte al mateix període de l’any passat (510 al 2018 front a 533 al 2017).
 
 
El 2017, any de rècords
L'any passat es van realitzar 1.106 trasplantaments, un 8,8% més que l'any anterior. Aquesta fita va ser possible gràcies als 333 donants vàlids, un 5,7% més que el 2016, i els 138 donants vius. Per tipus d'òrgans, van augmentar els trasplantaments renals (10,2%), els cardíacs (9,1%), els pulmonars (21,9%) i els pancreàtics (21,4%), però van reduir-se els hepàtics (-4,2%).
Pel que fa a teixits, hi va haver 1.557 donants, 113 més que el 2016, els quals van aportar fins a 2.432 teixits, un 6,6% més. En total, es van donar 1.537 còrnies, 185 vàlvules cardíaques, 126 vasos sanguinis, i van haver 338 donants de teixit múscul-esquelètic i 246 de pell.
 
 
Tres mirades a la donació d’òrgans
La primera mirada és la de l’Olga, que va rebre un trasplantament hepàtic en urgència 0, prioritat nacional, unes poques setmanes desprès de donar a llum. Com ella mateixa relatava, la causa va ser una hepatitis fulminant amb una esperança de vida de poques hores. Desprès d’unes setmanes llargues d’espera, per fi va arribar el dia: “Sempre recordaré aquell instant que la infermera em va dir que ja tenien un fetge compatible per a mi. Va ser el dia més feliç de la meva vida!. Mai li podré agrair prou al meu donant i a la seva família... sense ells jo no seria aquí”. Tampoc s’oblida dels metges i de les infermeres que la van atendre en aquells moments i que ho segueixen fent actualment, especialment la doctora Bilbao, que avui l’acompanya en aquest acte, “m’ajuda en tot i sempre que la necessito hi és, sou els millors!”.
 
A la Montse, en canvi, li va tocar viure l’altra part, la que defineixen paraules com xoc, ràbia, tristesa, negació, valentia, amor, generositat o consol. Paraules que descriuen uns moments i uns dies que ningú està preparat perviure. "Perdre en Pau, el meu fill, va ser una experiència d’extrema duresa. El dolor més profund i salvatge que mai em depararà la vida”. Aquest acte, diu, “és un petit homenatge per a tu, Pau, que vas deixar aquest món amb generositat i amor cap als altres".
 
Tinc gravat a foc el moment en què l’equip mèdic de l’Hospital de Sant Pau em va suggerir la possibilitat de donar els òrgans del meu fill. Va ser un moment fred, inhòspit, estrany, mai m’havia plantejat haver d’afrontar una decisió com aquesta. No en vaig voler saber res. Accedir a la donació dels òrgans d’en Pau suposava afrontar la crua realitat”, comenta. Però tothom, en aquests moments, necessita alguna cosa a la qual aferrar-se quan perd allò que més estima. “Tot i la negativa inicial, al cap de poc temps vaig començar a intuir una petita llum, un lleu indici de l’enorme potencial de consol que podria tenir per a mi, la donació. Decidir donar els òrgans d’en Pau no farà tornar el meu fill al meu costat. Però saber que la seva mort va servir perquè altres persones puguin seguir gaudint de la vida és l’empenta que m’anima a seguir lluitant cada dia.” 
 
L’últim testimoni de l’acte ha estat el de la doctora Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. La metgessa ha comentat, sobre el consentiment a la donació per part de la famílies dels donants, que “algunes persones consideren que és la pitjor pregunta que et poden fer en el pitjor dels moments, quan t’acaben de dir que s’ha mort el teu ésser estimat. I realment és així, però no hi ha un altre moment”. No obstant això, “la majoria, quan coneixen que és i com és realitza la donació d’òrgans i teixits desapareixen totes les pors”, comenta. I afegeix, “com diu la Montse, moltes famílies reconeixen en la donació d’òrgans i la possibilitat de donar vida a altres persones, l’únic consol possible en uns moments tan durs”.
 
Per aquest motiu el missatge que coordinadors de donacions i trasplantaments, i autoritats envien a la població és clar: quan algú decideixi que vol ser donant, ha de comunicar la seva voluntat a familiars i amics. Així ells no hauran de prendre aquesta decisió, arribat el cas, i només l’hauran de transmetre a l’equip mèdic. “Fer-se donant és tan senzill, com decidir la teva voluntat de ser donant i compartir-la”, conclou.
 

Tu ho has fet possible!
Les associacions de pacients trasplantats organitzen el pròxim diumenge dia 10 de juny al matí, en el marc de les activitats del Dia del Donant d’Òrgans, la 12a edició de la Caminada d’agraïment als donants d’òrgans i de teixits, sota l’eslògan ‘Tu ho has fet possible!’. Està previst que unes 200 persones recorrin la distància que hi ha entre dos monuments simbòlics de Barcelona: la Pedrera (Casa Milà) i la Sagrada Família, on es troba el monument del donant i on s’ha programat un homenatge als donants, un cop acabi la caminada.
 

Sobre l'OCATT
L'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) és l'entitat que depèn del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l'extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l'intercanvi d'òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya.
 
També li correspon a l'OCATT realitzar activitats informatives sobre la donació d'òrgans, teixits i cèl·lules, la coordinació d'intercanvi d'òrgans, el registre i seguiment dels pacients que han rebut un trasplantament, la garantia de qualitat en el procés de la donació, i l'assessorament al Departament de Salut en la presa de decisions sobre aquestes matèries.



Cercador

Cercador

Destaquem