Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Agricultura impulsa noves mesures per controlar el decaïment del pi marítim

Imatge d'una finca forestal amb arbres afectats

Es tracta de plantacions experimentals i mesures de contenció per evitar la propagació a masses forestals no afectades
 
En els darrers anys, hi ha hagut un decaïment important de molts boscos de pi marítim o pinastre (Pinus pinaster) que afecta principalment les comarques de la Selva, el Gironès, el Baix Empordà, el Maresme i el Vallès Oriental. Per prevenir i controlar aquest debilitament de les masses forestals, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació té en marxa una sèrie de mesures que va desplegant segons la progressió de l’afectació.
 
En el cas dels municipis gironins de la plana selvatana i zones properes, des de l’any 2010 s’ha detectat un atac d’insectes en què intervenen principalment la caparreta del pi (Matsucoccus feytaudi) i perforadors (Tomicus destruens i Ips sexdentatus). Aquest atac, inicialment restringit a una superfície d’unes 400 ha, ha comportat la mort o el debilitament d’unes masses que ja presentaven poca vitalitat a causa de les adversitats meteorològiques dels darrers anys i de la insuficient gestió dels boscos, que ha provocat una excessiva densitat de l’arbrat amb el conseqüent augment de la competència per l’aigua i els nutrients. A partir de l’any 2014, s’ha observat un empitjorament de l’estat sanitari i una ràpida progressió de la superfície afectada.
 
El trampeig: conèixer per actuar
 
Amb la utilització de trampes de cola amb atraients feromonals, el Departament està fent un seguiment sobre la corba de vol dels adults mascle, imprescindible per conèixer la fenologia de l’insecte, calibrar-la a la climatologia local i avaluar els efectes dels treballs en cada època. A més, la col·locació de trampes i el seu seguiment permet conèixer l’evolució de les poblacions i la seva distribució.
D’acord amb el trampeig que es va realitzar l’any passat, les pinedes de pi marítim amb poblacions més altes de caparreta se situen als municipis d’Anglès, Bescanó, Brunyola, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Massanes, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Sils i Vilobí d’Onyar.

Zona de trampeig

Mesures de contenció per evitar la dispersió de la plaga
 
D’acord amb el coneixement adquirit, s’han establert unes limitacions temporals per a la realització de determinats treballs, adaptades a la fenologia local de l’insecte. Aquestes mesures obligatòries impedeixen realitzar aprofitaments o treballs en les masses forestals afectades durant els mesos de març, abril i maig. Aquesta és l’època de l’any en què es pot afavorir la dispersió de larves de Matsucoccus feytaudi en estar en una fase que és mòbil. Excepcionalment, es pot treballar en el nucli més afectat sempre que la fusta no sigui transportada fora d’aquests 10 municipis.
 
Durant els mesos entre juny i novembre (ambdós inclosos), es poden realitzar treballs, però s’haurà d’enretirar o triturar tota la fusta de més de 10 cm de diàmetre en menys de tres setmanes per evitar la propagació de perforadors (Ips sexdentatus). Entre desembre i febrer, es poden realitzar treballs i acumular fusta al bosc sempre que, a data 28 de febrer, tota la fusta de més de 10 cm de diàmetre estigui enretirada o triturada. A més, les empreses que realitzin els treballs han de posar en coneixement de les indústries o de les empreses que treballen amb biomassa que aquesta fusta prové d’una massa forestal atacada per les plagues.
 
Grup de treball i ajuts per enretirar els arbres afectats

El Departament d’Agricultura impulsa un grup de treball amb la participació d’especialistes i actors representatius del sector amb l’objectiu de compartir informació, proposar mesures de control i lluita i evitar o reduir, en la mesura que sigui possible, la dispersió del Matsucoccus, limitar-ne els danys i controlar la proliferació d’insectes secundaris perforadors.
Un altre objectiu del grup consisteix a buscar alternatives de gestió a les masses de pinastre actuals, ja sigui afavorint-ne la resistència natural o plantant exemplars de procedències menys sensibles o bé d’altres espècies. A banda, s’ha contactat amb altres zones afectades com la Provença, Andalusia i València a fi de mantenir un intercanvi tècnic.
Atesa la gravetat i persistència d’aquest episodi, el Centre de la Propietat Forestal (CPF) ha convocat per segon any una línia d’ajuts, cofinançada amb fons europeus (FEADER), per fomentar l’extracció i retirada dels arbres afectats, amb l’objectiu de reduir l’avanç de la plaga i minimitzar-ne l’impacte, amb una dotació de 175.438 euros. Els ajuts de la convocatòria anterior han permès actuar en més de 270 ha afectades.
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.



Cercador

Cercador

Destaquem