Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Treball, Afers Socials i Famílies ha ajudat més de 19.400 persones el 2017 a regularitzar la seva situació administrativa

D'altra banda, en el marc del Programa Català de Refugi, la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, està atenent 200 persones refugiades a través de la mentoria social

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, va ajudar el 2017 més de 19.400 persones a regularitzar la seva situació administrativa a l’Estat espanyol. Es tracta de persones que es van adreçar a la Generalitat per demanar els seus informes d’arrelament i reagrupament, un tràmit necessari per a la concessió del permís de residència per part de l’Estat espanyol.
 
Tal i com ha recordat el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, l’any 2011 la Generalitat va assumir noves competències en immigració i pot acreditar l’adequació de l’habitatge per sol·licitar el reagrupament familiar o per renovar les autoritzacions de residència dels familiars reagrupats, així com el grau d’integració per accedir a l’arrelament social. “Des de llavors hem atès prop de 170.000 sol·licituds d’informes d’estrangeria”, ha afirmat Amorós.  
 
Aquest 2017 s’han rebut 21.891 sol·licituds, un 3,3% menys que l’any anterior. En concret, s’han rebut 11.112 sol·licituds d’informes que acreditin l’adequació de l’habitatge –ja sigui per demanar un reagrupament familiar o per renovar les autoritzacions dels familiars ja reagrupats–, i 10.784 sol·licituds pel grau d’integració, tant per obtenir l’arrelament social com per renovar la residència temporal.
 
En el primer cas, el 92,3% de les sol·licituds han esdevingut informes favorables. Pel que fa al perfil de les persones sol·licitants, es tracta majoritàriament d’homes d’entre 30 i 44 anys, sobretot de nacionalitat marroquina (27,6%) i pakistanesa (15,65%). Les sol·licituds han arribat de 455 municipis, encapçalats per Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona.
 
Pel que fa als informes per a l’accés a la regularització administrativa per arrelament social, s’ha resolt positivament el 82,2% de les sol·licituds. 6 de cada 10 sol·licitants tenen entre 30 i 44 anys, sobretot de nacionalitat marroquina (16,9%), hondurenya (12,5%), paquistanesa (11,9%) i senegalesa (6,2%). Gran part de les sol·licituds són de la demarcació de Barcelona (8.362), seguida per Girona (1.256), Tarragona (701) i Lleida (465). Entre les novetats implantades el 2017, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania ha destacat l’eliminació de taxes per fer aquest tràmit.
 
D’altra banda, també s’han tramitat 261 expedients d’informes d’esforç per adquirir la nacionalitat espanyola per residència. En aquest cas, el 45,2% han esdevingut favorables.
 
Aquestes dades, entre d’altres, formen part del balanç de l’Activitat de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania que el Departament ha presentat aquest dijous on s’inclou també les accions portades a terme en el marc del Programa Català de Refugi que es va posar en marxa l’any passat.
 
Programa Català de Refugi
 
El 2017 també es va començar a desplegar el Programa Català de Refugi. A finals de l’any passat a través del projecte de mentoria social que inclou el Programa, s’atenien 200 persones refugiades. Un total de 335 mentors i mentores donaven cobertura a aquestes persones en el primer any de funcionament del Programa.
 
Aquest projecte pioner facilita el coneixement de l’entorn, l’aprenentatge de les llengües oficials a Catalunya, l’accés a l’ocupabilitat i l’ocupació, la creació de xarxa relacional i l’apropament a la cultura a persones en procés de sol·licitud de protecció internacional o amb la condició de refugiat reconeguda, mitjançant l’acompanyament de persones voluntàries que exerceixen una funció de mentoria de manera coordinada i supervisada per un tècnic professional.  
 
Les persones refugiades reben el suport d’un grup de 3  a 5 mentors que les ajuden a fer gestions, els faciliten la tasca d’establir vincles amb el seu entorn i les acompanyen en el seu procés d’aprenentatge logístic i de recerca de feina. Els mentors tenen una dedicació de 2 a 4 hores a la setmana durant un any. En el 2017 s’han format 88 grups d’acollida.
 
Des de la posada en marxa del Programa al gener del 2017 s’han realitzat al conjunt de Catalunya un total de 66 cursos on s’han format 1.314 mentores i mentors. El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha manifestat que “tot i que fins més endavant no podrem fer una avaluació més acurada del funcionament del programa, per ara som molt optimistes perquè totes les persones refugiades que ho han sol·licitat han pogut ser ateses”.
 
El perfil dels mentors/es
 
Al llarg del 2017 s’han inscrit al projecte de mentoria 2.845 persones, dels quals 2..593 són mentors actius. El 71,1% d’aquests mentors són dones d’entre 30 i 44 anys (36,1%) i amb estudis superiors (75,5%). El 45,6% de les mentores i els mentors inscrits resideixen a Barcelona, però n’hi ha de 279 municipis diferents.
 
La major part dels mentors dominen més d’una llengua, a banda del català i del castellà. Així el 74,2% també parlà anglès, francès (37,4%), italià (9,5%), alemany (5,9%) o àrab (5,9%).
 
Banc de recursos
 
A més de la mentoria, el Programa Català de Refugi també inclou mesures de suport econòmic i d’habitatge per tal de que les persones refugiades assoleixin el més aviat possible la plena independència econòmica en la nostra societat.
 
Durant el 2017 s’ha incrementat el banc de recursos d’allotjaments i s’han comptabilitzat 1.845 places disponibles en 77 municipis catalans: 650 en equipaments residencials i 1.195 en pisos. Una gran part d’aquestes places (1.116) estan ocupades per persones que segueixen les diverses fases del Programa Estatal d’Acollida a les Persones Refugiades.
 
 
Servei de Primera Acollida
 
A través del Servei de Primera Acollida s’han iniciat el 2017 2.115 expedients i s’ha signat 418 certificats d’acollida, tres vegades més que l’any anterior. Aquest servei, que per segon any consecutiu es presta arreu de Catalunya, té per objectiu promoure la igualtat d’oportunitats i l’autonomia personal de les persones estrangeres immigrades, refugiades i catalanes retornades que acaben d’empadronar-se a Catalunya.
 
Esta format per un conjunt de recursos de formació i informació que a través de tres mòduls formatius proporcionen a les persones nouvingudes coneixements de llengua, l’àmbit laboral i la societat catalana. Els usuaris que poden acreditar aquests coneixement i completen la seva formació reben un certificat d’acollida que té efectes en els tràmits d’estrangeria, com per exemple l’arrelament.
 
El servei el presten els ajuntaments de més de 20.000 habitants i els ens supramunicipals, amb la col·laboració dels agents socials, i estan finançat pel Departament a través del contracte programa.
 
 
Altres serveis
 
L’Informe elaborat per la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania també inclou les dades d’altres serveis adreçats a la població estrangera com ara el Servei d’Atenció Especialitzada en Estrangeria-012 o el Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari.
 
Aquest 2017, ja sigui de forma presencial com a través del Servei d’Atenció Especialitzada en Estrangeria-012 i de la bústia institucional de la Generalitat s’han atès 44.372 consultes formulades tan per ciutadans estrangers (57,1%) com per personal de les administracions públiques (39,1%). Principalment les consultes es referien a temes relacionals amb l’elaboració dels informes d’estrangeria, les autoritzacions de residència o d’estada per estudis.
 
Finalment, pel que fa al Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari, que informa, assessora i acompanya les persones en el procés de reconeixement de títols emesos per universitat estrangeres, aquest 2017 s’han atès 2.717 consultes i s’han obert 971 expedients.



Cercador

Cercador

Destaquem