Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

La Conferència de l'EFUS encoratja a les ciutats a continuar treballant per fer dels seus ciutadans actors actius de les polítiques públiques de seguretat

  • Barcelona ha acollit des del passat 15 de novembre el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana,  un espai que ha organitzat més de 60 activitats que han reunit a gairebé 800 participants, i on s’han analitzat els actuals reptes i polítiques de seguretat Urbana
 
Aquest migdia s’ha clausurat la Conferència “Seguretat, Democràcia i Ciutats: coproduir les polítiques de seguretat urbana” del Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS), que s’ha celebrat a Barcelona des del passat 15 de novembre, que ha reunit a 760 participants i 130 autoritats locals i regionals de 47 països diferents que han analitzat els actuals reptes i polítiques de seguretat urbana. Durant aquests tres dies s’han celebrat 5 sessions plenàries i 30 específiques, 12 tallers temàtics, i 16 visites d’estudi i s’ha comptat amb la participació de 100 ponents
 
L’acte de clausura ha estat presidit pel comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, elpresident de l’EFUS, Willy Demeyer, i per la Cap del Gabinet de Seguretat de la Generalitat de Catalunya, Àngels Vila.
 
Durant l’acte, el comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona,  Amadeu Recasens, ha destacat que l’EFUS és l’instrument més vàlid per desenvolupar i implementar polítiques públiques de seguretat que facin ciutats més segures, justes i humanes. “En tots aquests any hem tingut clar que aquestes polítiques han d’anar més enllà de l’estricta aplicació de les lleus i de l’actuació policial, cal abordar-les des del punt de vista dels drets i de les persones”, ha dit, i afegint que les respostes als problemes de seguretat s’han d’articular des de la proximitat i els barris, implicant a la ciutadania i tenint en compte la singularitat de cada indret per a poder definir polítiques públiques de seguretat més adequades i eficaces.
 
La seguretat”, ha explicat el comissionat,  “emergeix com una condició indispensable per a la qualitat de vida de les generacions presents i futures i com un pilar fonamental per al nostre sistema de drets i llibertats”. Recasens ha destacat que per preservar aquests valors, les s’han d’abordar des de la responsabilitat i la prevenció, amb una visió integral que aplegui a tots els actors implicats, i no fer servir les polítiques de seguretat com a justificació de restringir les llibertats individuals i col·lectives.
 
A la seva intervenció, Recasens ha remarcat que les ciutats han de disposar de bons recursos financers propis i també del suport dels nivells de govern supramunicipals per garantir una resposta coordinada de totes les administracions, però sobretot, “cal implicar a la ciutadania, fer dels nostres ciutadans i ciutadanes agents transformadors de la seva pròpia comunitat. Necessitem de la seva implicació a l’hora de definir i aplicar polítiques publiques; en definitiva, necessitem crear models de coproducció de polítiques publiques”.
 
La cap del Gabinet de Seguretat, Angels vila, ha destacat la importància de la tecnologia en el camp de la seguretat en general i de la prevenció en particular “ens pertoca a les administracions vetllar per saber trobar el punt d’equilibri entre l’avantatge que ens donen les noves tecnologies de cara a la prevenció, i el riscos que també pot comportar el seu ús” ha dit. “És molt fàcil, massa fàcil, generar pànic aprofitant-se del legítim neguit de la població. Aquest és un nou repte per tots” ha afegit.
 
La cap del Gabinet de Seguretat també ha posat en valor la coproducció “com una necessitat si volem donar resposta a les complexitats de les nostres societats”. “Hem de ser autocrítics i situar la coproducció en els llocs prioritaris de la nostra activitat. És urgent fer-la realitat” ha dit.
 
Vila també ha fet referència al Manifest que s’ha aprovat durant el Congrés ja que “ha de servir per guiar les polítiques de seguretat que han de donar eines i respostes a les autoritats locals i regionals, per gestionar els principals reptes als quals s’enfronta la seguretat”.
 
 
Manifest de la Conferència “Seguretat, Democràcia i Ciutats: coproduir les polítiques de seguretat urbana
 
Durant l’acte de clausura s’ha elaborat el Manifest de la Conferència, que entre d’altres conclusions ha destacat que els governs locals s’enfronten a problemes complexos que requereixen de solucions transversals que en moltes ocasions no es poden fer front des de les seves pròpies competències. En moltes ocasions aquests conflictes provenen de les desigualtats socials i econòmiques que debiliten la cohesió social; la radicalització, que en moltes ocasions condueix a l’extremisme violent; fluxos migratoris que necessiten respostes més adequades en termes d’integració social; entre d’altres.
 
La Conferència ha determinat que la principal eina en matèria de polítiques de seguretat són aquelles que contemplen la vessant més preventiva, prioritzant la mediació a la confrontació. I en aquest sentit són els ciutadans els que jugaran un paper principal com a actors actius de les polítiques públiques de seguretat. Els governs han d’involucrar als ciutadans en totes les fases de la concepció i implementació de les polítiques. S’han de prioritzar les formes de participació basades en el principi de solidaritat i sobretot que englobin a la ciutadania en el seu conjunt, però posant l’accent en el col·lectiu dels i les joves, i aprofundint en el desenvolupament de les relacions entre les diferents generacions. La ciutadania s’ha de fer corresponsable de la seguretat a les seves ciutats.
 
Durant la Conferència ha quedat palesa la idea que la seguretat és un dret fonamental, un concepte indispensable per garantir la qualitat de vida a les ciutats que perduri per a les generacions futures. Com a tal, la seguretat s'ha de considerar no només com un dret humà fonamental sinó també una condició sine qua non de desenvolupament sostenible.
 
La Carta Europea dels Drets Fonamentals és un marc que garanteix el nostre respecte a un conjunt de valors i principis davant de situacions en ràpida evolució.
El respecte dels drets humans s'ha d'integrar com a objectiu primordial, així com un element bàsic de qualsevol política de seguretat, per a tot tipus de violència i delictes. La resposta s'ha de basar sistemàticament en el respecte no només de l'estat de dret, sinó també dels drets humans universals. En altres paraules, la universalitat dels drets humans ha de reemplaçar qualsevol circumstància política temporal, ja que la seguretat a Europa es basa en el respecte i defensa dels drets fonamentals, l'estricte estat de dret, la legitimació democràtica i el principi de l'estat del benestar social.
 
Les desigualtats socials i econòmiques alimenten actituds que poden posar en perill la convivència i la seguretat. Per tant, és fonamental que les autoritats locals mantinguin i reforcin les polítiques destinades a frenar les desigualtats i avançar en la inclusió social.
 
La Conferència ha destacat que, si bé durant els últims anys les ciutats han patit la manifestació més violenta d’aquestes actituds reflectides en l’extremisme violent, és fonamental que les autoritats locals i regionals no dictin la seva resposta a través de la por que generen aquests fets i no es dictaminin polítiques que poden portar a l’exclusió social. Està demostrat que les comunitats que estan regides per experiències i projectes que potencien la relació entre diferents comunitats són més segures. Les polítiques han de reforçar la diversitat cultural i la llibertat de pensament.
 
És a través d’aquests conceptes que es poden combatre els fenòmens que posen ren risc la seguretat i la convivència, i per aquest motiu les autoritats locals han de tenir un enfocament global de la seguretat urbana per davant de la paràlisi de la por. Les ciutats tenen un paper destacat en el disseny i implementació de polítiques de seguretat basades en l'equilibri entre prevenció i la cohesió social.
L’EFUS ha fet  una crida a les institucions europees per adoptar aquestes directrius i contribuir a la seva aplicació a tota Europa i per per reforçar el paper de les autoritats locals i regionals.
 
L’EFUS és una associació que integra aproximadament a 250 autoritats locals i regionals, que té com a finalitat promoure bones pràctiques de prevenció i manteniment de la seguretat en entorns urbans. Aquest organisme gaudeix d’un bon prestigi i reputació entre les institucions europees, i té la possibilitat d’incidir en les seves polítiques de seguretat.
 
La conferència de Barcelona ha abordat el repartiment de responsabilitats entre els diferents nivells de govern (local, regional, nacional i supranacional) així com la progressiva participació del sector privat i de la societat civil, en especial els ciutadans, en les polítiques de seguretat.
 
Aquesta conferència internacional s’organitza cada sis anys en una ciutat europea diferent i l’EFUS va escollir la ciutat de Barcelona, on va néixer, per a celebrar el seu 30 aniversari. D’aquesta manera desitja demostrar que les entitats territorials de Catalunya i Barcelona desenvolupen projectes innovadors, basats en la riquesa del seu territori i en la diversitat de la seva població, i contribueix a situar Catalunya i la seva capital Barcelona com a referent en l’esfera europea en matèria de polítiques preventives de seguretat.
 
L’EFUS és una associació que integra aproximadament a 250 autoritats locals i regionals, que té com a finalitat promoure bones pràctiques de prevenció i manteniment de la seguretat en entorns urbans. Aquest organisme gaudeix d’un bon prestigi i reputació entre les institucions europees, i té la possibilitat d’incidir en les seves polítiques de seguretat.
 
L’Ajuntament de Barcelona va ser un dels fundadors de l’EFUS l’any 1987, a proposta de l’aleshores alcalde Pasqual Maragall; és membre del Comitè Executiu i ha estat una de les ciutats més actives al si de l’organització i essent un referent en la construcció de polítiques de seguretat.
 
El Departament d’Interior és soci d’aquest organisme des de l’any 2008, i des de llavors ha tingut un paper molt actiu, promovent i liderant projectes, precisament aquesta trobada també ha servit per renovar la presència del Departament dins del Comitè Executiu de l’associació.


Cercador

Cercador

Destaquem