Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Govern entrega els primers documents personalitzats que acrediten l'anul·lació dels judicis polítics contra víctimes del franquisme a Lleida

 
· La sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer presencialment a totes les oficines d’atenció al ciutadà de la Generalitat, a través del web del Departament de Justícia i trucant al telèfon 012
 
· A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la Dictadura de Franco

 
El director dels Serveis territorials de Justícia, Jaume Montfort, ha lliurat avui els primers documents personalitzats que donen fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat per causes polítiques a Catalunya per la dictadura franquista contra víctimes de Lleida. Aquests documents individualitzats han estat expedits pel Govern de Catalunya i signats pel conseller de Justícia, Carles Mundó.
 
Concretament, els documents lliurats a vull fan referència a Arturo Gené Roca i a Emilio Solans Pardes, condemnats el 1939/1940 i el 1943 per un tribunal militar franquista a 20 anys de reclusió temporal commutada a 6 anys i 1 dia de presó major i a reclusió perpètua commutada a 15 anys de reclusió menor, respectivament. La persona encarregada de recollir el document ha estat Eva Gené, néta d’Arturo Gené i besnéta d’Emilio Solans.
 
Arturo Gené va formar part, com a secretari, del Comitè Revolucionari del POUM a Vilanova de la Barca des del 28 de setembre de 1936 fins al 9 de novembre del mateix any. Cridat a files el desembre de 1936, va anar al front a Belchite. Fou empresonat arran d’una denúncia d’un cosí feixista.
 
Emilio Solans va participar en la construcció a jova de l’edifici del Sindicat de Corbins, encara dempeus, i va ser gerent de l’entitat. Va anar a lluitar al front amb tres dels seus fills i es va haver d’exiliar a França, a Niort. Finalment, la família va poder tornar a Corbins, tot i el perill de denúncies que encara efectuaven alguns veïns feixistes de la vila.
 
Tràmits per fer les sol·licituds
 
El Govern expedirà un document personalitzat, com el que ha recollit la néta i besnéta d’Arturo Gené i Emilio Solans, amb el nom i cognoms que correspongui, a totes les víctimes del franquisme o a les famílies que ho sol·licitin. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la Dictadura de Franco. La repressió per motius ideològics va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials.  
 
Des del dia 12 de setembre, la sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer presencialment a totes les oficines d’atenció al ciutadà de la Generalitat de Catalunya, a través del web del Departament de Justícia i trucant al telèfon 012. En un termini màxim de 30 dies, els documents s’entregaran a la seu i als serveis territorials del Departament de Justícia. Les persones que ho desitgin també el podran rebre per correu electrònic.
 
El document on el conseller de Justícia, Carles Mundó, fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències, i resolucions s’entrega a les víctimes i a les seves famílies acompanyat d’una carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El president hi subratlla que el document de nul·litat “restableix l’honor, la dignitat i la memòria” d’una víctima “injustament processada pels tribunals franquistes”.
 
Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
 
El Govern expedeix els documents després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. En aplicació d’aquesta llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica la relació completa de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política, idees o creences i contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.
 



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem