Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Fita històrica en la conservació de la trenca amb l'arribada de 13 exemplars a la plana de Lleida

  • S’han detectat quatre parelles, dues covant i dues més que estan fent el niu, i cinc mascles que encara poden reproduir-se si arriben més femelles de l’Àfrica

 

  • Dels exemplars que han tornat, 11 són nascudes en captivitat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, en el marc del projecte de conservació d’aquesta au

 

Mascle nascut el 2015.

Aquest últim mes han arribat a la plana de Lleida 13 exemplars de trenca (Lanius minor), un ocell protegit d’uns 20 centímetres de longitud que només cria en aquest indret en tota la península Ibèrica. Es tracta d’una gran fita per al projecte de conservació d’aquesta au, després que l’any passat en tornessin cinc de la depressió del Kalahari, al sud del continent africà, on passen l’hivern.
 
En el marc del projecte de conservació, el 2016 es van alliberar 128 polls a la finca de Torreribera i Alfés (Segrià). Es tracta de trenques nascudes en captivitat al Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida), del Departament de Territori i Sostenibilitat, on les 23 parelles reproductores que hi havia van pondre uns 200 ous, 137 dels quals van reeixir.
Enguany, la previsió és que es formin en captivitat 24 parelles, de les quals unes 18 tindran descendència. Fins el moment, 15 d’elles ja han tingut 52 polls, tot i que s’espera assolir el nivell de cria de 2016 a final de temporada.
 
Un ocell protegit i en perill crític
 
Entre les trenques que viuen en estat salvatge a la plana, hi ha constància de quatre parelles, dues que es troben covant i dues més que estan fent el niu. La resta són cinc mascles, que encara poden reproduir-se si arriben més femelles. Dels exemplars que han tornat, tots menys dos són nascuts en captivitat al Centre de Vallcalent, i van ser alliberats entre el 2014 i el 2016. Un mascle va néixer en niu salvatge el 2011 i des de llavors ha tornat i criat anualment.           
 
Els últims anys, la població de trenca a la península ha disminuït dràsticament. És el vertebrat més escàs d’aquesta àrea, es troba protegit, i actualment està catalogat com “en perill crític” sota els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El nombre de parelles nidificants ha passat d’entre 35 i 40 a començaments dels anys 80 del segle XX a tan sols una a tot l’Estat el 2011, 2012 i 2013, situada a la comarca del Segrià. Les causes de la seva disminució a gran part d’Europa radiquen en la intensificació agrícola, que comporta la pèrdua d’hàbitats de nidificació; l’ús excessiu de plaguicides; una elevada taxa de predació sobre els ous i polls per part de la garsa (Pica pica); i un possible retrocés degut al canvi climàtic.
 
Conservació en captivitat i en estat salvatge
 
Tot i que el nombre de parelles continua sent molt baix, és  superior als nivells detectats entre 2010 i 2013, període en què només es va detectar una parella. El projecte de recuperació d’aquesta au és una iniciativa del Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la col·laboració continuada de l’associació Trenca. A través del centre de Fauna de Vallcalent, i la col·laboració del Zoo de Barcelona, es duu a terme el programa de cria en captivitat. El seguiment dels individus i de les parelles a camp i l’alliberament dels exemplars nascuts en captivitat els realitza Trenca, que també dona suport puntual a la cria en el centre.



Cercador

Cercador

Destaquem