Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Meritxell Borràs: "La dicotomia independència o decadència només es resol votant"

La consellera ha anunciat un nou pla d'inversions per al 2018 "útil, realista i que respongui a la Catalunya asimètrica, que hauria de fer arribar al món local un mínim de 150 M€"

  • També ha explicat que l’índex de referència de preus al lloguer es presentarà per les quatre capitals de demarcacions les properes setmanes i que en un màxim de sis mesos s’ampliarà als 50 municipis més grans de Catalunya
  • Meritxell Borràs ha qualificat de “surrealista” la querella de la fiscalia per la intenció de comprar urnes o, fins i tot, l’amenaça realitzada a les empreses que les fabriquen
  • També ha afirmat que “la crisi que hem viscut aquests darrers anys ha fet créixer el populisme, però aquest no serà en cap cas la solució sinó que fins i tot pot convertir-se en part del problema”

 
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha afirmat que “molts catalans s’han plantejat la dicotomia independència o decadència, perquè no podem continuar com fins ara, amb un Estat que no només no rema a favor, sinó que en moltes ocasions ens va a la contra”. Borràs ha considerat que aquesta dicotomia entre independència o decadència “només es pot resoldre votant". Aquestes declaracions les ha fet durant la conferència que ha pronunciat en el marc del Fòrum Europa – Tribuna Catalunya, organitzat per Nueva Economía Fórum. 
 
Borràs ha deixat clar que el posicionament majoritari dels ciutadans de Catalunya és el de votar, i ha recordat que la voluntat del Govern és complir amb aquest mandat democràtic, i “el millor escenari, sens dubte, és la celebració d’un referèndum pactat, però dos no pacten si un no vol”, ha assegurat.
 
La titular de Governació ha manifestat que “el procés que estem vivint a Catalunya ha servit per fer aparèixer la cara més fosca i menys democràtica de l’Estat espanyol”, i s’ha referit a “la utilització i manipulació barroera de la justícia; a la persecució del debat, les idees i, per tant, la fractura del principi d’inviolabilitat parlamentària que suposa anar contra la mesa d’un Parlament; em refereixo a la utilització de tots els mecanismes de l’Estat, legals i no legals, per anar en contra d’una aspiració democràtica”.
 
La consellera també s’ha referit a la querella que la Fiscalia ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i “al surrealisme que significa dir que el Govern de la Generalitat no pot comprar urnes o, fins i tot, l’amenaça realitzada a les empreses que les fabriquen”. I ha assegurat que “tot això, i molt més, només pot ser un clar símptoma d’una democràcia emmalaltida”. “Tots plegats ens estem acostumant a acceptar accions i actituds que en qualsevol altre moment o en qualsevol altre país serien motiu d’escàndol” ha apuntat Meritxell Borràs, que ho ha qualificat com a “actituds colonials, pròpies d’un estat d’excepció”.
 
“La recentralització més gran des de la transició”
 
Borràs també ha alertat que la crisi ha provocat l’auge dels populismes, que “s’alimenten de les desigualtats, utilitzen les emocions i simplifiquen els problemes i les solucions”. Ha apuntat, però, que “en política la voluntat pot ser infinita, però els recursos són limitats” i, per tant, per sortir de la crisi “cal més compromís, una reflexió sobre el model d’estat de benestar i reforçar els nostres valors individuals i de societat”.
 
La consellera també ha denunciat que l’Estat ha aprofitat la crisi per “fer la recentralització més gran des de la transició, perquè amb l’excusa de la crisi ens han rebaixat l’autogovern i ens han tret bona part de les eines per afrontar-la”.
 
En aquest punt, ha posat l’exemple de les polítiques d’habitatge: “El nostre model és molt diferent del model que ens arriba des del Govern de l’Estat espanyol”. Borràs ha afirmat que “mai s’havia legislat tant, i mai s’havien destinat tants recursos, materials i econòmics, a l’habitatge, com ara”. La consellera ha reconegut que queda feina per fer i per això ha dit que des del Govern es treballa per incrementar el parc públic d’habitatge i els ajuts al pagament del lloguer, a més de treballar per reprendre la construcció d’habitatge públic i convertir el lloguer en “una opció real i atractiva”. La consellera ha destacat que una eina que hi ajudarà és l’índex de referència del preu del lloguer a Catalunya. En aquest sentit, ha anunciat que  les properes setmanes es presentarà l’índex de referència dels preus del lloguer “per a les quatre capitals de demarcació” i que “en un màxim de sis mesos ampliarem l’índex als 50 municipis més grans de Catalunya”.
 
Un nou pla d’inversions per al món local
 
En referència a l’administració local, Borràs ha subratllat el suport del Govern de la Generalitat al món local, i com exemple ha parlat del procés de GovernsLocals.cat, on més de 550 alcaldes han debatut sobre com ha de ser el futur del món local i les lleis que el regeixin. Una manera de fer que contrasta amb la de l’Estat espanyol, “deixant sempre per més endavant la revisió del model de finançament del món local, atemptant contra el principi d’autonomia local amb l’aprovació de la Llei de Reforma i Sostenibilitat de l’Administració Local i prohibint als ajuntaments utilitzar el seu superàvit per així l’Estat comptabilitzar-ho i restar-lo del dèficit”, ha criticat. 
 
En aquest sentit, la consellera ha assegurat que “els ajuntaments de Catalunya han de poder utilitzar el seu superàvit per donar millors serveis i qualitat de vida als seus ciutadans, en comptes de servir per quadrar els comptes del ministre Montoro”, i ha continuat que “si volem que els ajuntaments facin de veritables estructures d’estat han de poder utilitzar els més de 1.000 milions d’euros que tenen gràcies a la seva bona gestió”.
 
Borràs ha explicat que, en un any, el Govern de la Generalitat ha reduït el deute econòmic amb el món local superior a un any de 320 milions d’euros a 58, el que suposa una reducció del 82%. Davant d’aquesta millora en la reducció del deute i davant el fet que “els ajuntaments catalans han aguantat molt durant els darrers anys”, la consellera de Governació ha apuntat que “cal assumir un nou compromís amb el món local”, i ha anunciat de cara el 2018 “un nou pla d’inversions que sigui útil, realista i que respongui a la Catalunya asimètrica, un pla que hauria de fer arribar al món local un mínim de 150 milions d’euros”.
 
Durant la conferència, la consellera també ha considerat que “cal una bona administració pública, sense la qual un país no pot aspirar al benestar de tota la seva ciutadania”. En aquest sentit, ha denunciat que “a Catalunya el nombre de personal al servei de l’Administració, està molt per sota de la mitjana espanyola”“Un exemple més de com és de necessari tenir un Estat que vagi a favor i no a la contra”, ha reblat.



Cercador

Cercador

Destaquem