Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Museu d'Art de Girona inaugura l'exposició "Prudenci Bertrana, pintor"

  • La mostra, la més complerta fins la data, recupera i posa en valor la vessant plàstica de l’escriptor
  • Organitzada amb motiu de l’Any Bertrana, recorre la trajectòria pictòrica de l’escriptor Prudenci Bertrana (1867-1941) a través de més de 100 obres, algunes d’elles inèdites.

Amb motiu de la commemoració de l’Any Bertrana, el Museu d’Art de Girona presenta l’exposició “Prudenci Bertrana, pintor”, amb l’objectiu de reivindicar i difondre la faceta menys coneguda de l’artista, si bé indestriable de la seva obra literària i de la seva trajectòria vital.
 
El Museu d’Art de Girona conserva un bon nombre de peces de l’autor, procedents dels Fons d’Art de la Diputació de Girona. A banda de les prop de quaranta obres del Museu, es presenten ara una cinquantena més de pintures, retrats, dibuixos, pastels i esbossos, la majoria procedents de col·leccions particulars, i algunes d’elles inèdites, que ajuden a conèixer i aprofundir en la vessant artística de Bertrana.
 
Bertrana, vida i art
Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941) va ser pintor abans que escriptor.
Un art, el de la pintura, en què es va aplicar durant la seva joventut i al qual va retornar
durant la seva vellesa.
 
L’activitat pictòrica la va començat de ben jove, però a partir del 1888 va decidir dedicar-s’hi professionalment. Després d’un curt i interromput període de formació a la Llotja, Bertrana va començar a pintar paisatges tot cercant un estil propi, si bé emmirallant-se
en els pintors de més reconeixement del moment. Va participar en exposicions col·lectives i va començar a guanyar-se fama com a pintor de retrats, feina que va compaginar amb classes de dibuix i pintura particulars i, des del 1897, també a l’Escola d’Arts i Oficis municipal. Des del 1899, Bertrana va començar a publicar, a col·laborar amb diverses revistes d’àmbit local i a rebre encàrrecs com a il·lustrador.
 
Durant la primera dècada del 1900, Bertrana va compaginar escriptura i pintura, aleshores molt influenciada pel Modernisme i especialment per l’obra de Santiago Rusiñol. D’aquest moment són els paisatges més notables que tenen per objecte diverses vistes de la ciutat. El 1912 Bertrana es va traslladar a Barcelona on va acabar
abandonant la pintura en favor de l’escriptura. A partir de 1930, i emprés per la mort de
tres dels seus fills, Bertrana reprendrà la pintura. Gairebé sense parar dedicarà estius i
temporades a pintar paisatges, especialment de la Cerdanya i del Berguedà. En aquell
moment, Bertrana es reconcilia amb la pintura i s’hi dedica de manera lliure i sense condicionants.
 
El recorregut expositiu s’il·lustra amb més de seixanta pintures, entre paisatges i retrats, i una seixantena de dibuixos a llapis i carbó – retrats, apunts i esbossos -, alguns dels quals són inèdits; bona part d’ells han estat restaurats i condicionats per l’equip de restauració del Museu d’Art, la qual cosa ha significat també una aposta per la recuperació i conservació de l’obra de Bertrana.
 
La mostra, alhora, confronta pintura i escriptura a través d’una selecció de cites de l’autor que introdueixen cadascun dels àmbits de l’exposició. I és que Bertrana va deixar moltes
pistes en les seves novel·les, especialment les biogràfiques, però també en alguns contes i en un seguit de textos de premsa, escrits i discursos, on es posa de manifest com es va enfrontar a l’activitat pictòrica i com la va viure en cada etapa.
 
Pintura, dibuix i text permeten traçar un itinerari vital de l’autor que mai va abandonar del tot la passió per pintar. La pintura esdevé un testimoniatge de la seva vida, de les seves incerteses, temptejos i, finalment, del seu alliberament a través de l’art.
 
Documentar Bertrana, descobrir el pintor
L’exposició, comissariada i produïda des del Museu d’Art de Girona, s’ha precedit d’un intens treball de recerca a cura de la historiadora de l’art Cristina Ribot. Aquest procés ha donat com a fruit la localització de 36 obres inèdites de l’artista, entre dibuixos i pintures, que es trobaven en col·leccions privades. Alhora, s’ha recopilat documentació també inèdita i un nombre destacable de referències i critiques sobre el Bertrana pintor i la seva obra, aparegudes en la premsa des del 1892, en relació a l’exhibició de les seves primeres obres en els aparadors de Girona, fins a les crítiques de les darreres exposicions, en la dècada de 1930, en les sales expositives de Barcelona.
 
Tot aquest material es veurà recollit en el catàleg de la mostra que es presentarà a la cloenda de la mateixa. Un catàleg exhaustiu que té per objectiu recopilar el màxim d’obra de l’artista coneguda fins a la data i que comptarà amb textos i aportacions de Francesc Fontbona, Gloria Granell, Lluïsa Faxedas, Adela Garcia i Carme Clusellas, entre altres.
 
En paral·lel a la mostra, el Museu d’Art i la Institució de les Lletres Catalanes han programat un seguit d’activitats: visites guiades a l’exposició, un club de lectura, activitats familiars i, pel setembre, el segon cicle de Lletres i Arts, que proposa la lectura de quatre quadres de Bertrana a través de la mirada de quatre escriptors.



Cercador

Cercador

Destaquem