Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Recuperació de les poblacions de cetacis al mar català-balear l'any 2016

  • És el resultat de l’estudi realitzat a partir dels embarcaments de tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina en ferris de Baleària, en el marc d’un conveni per a la conservació de la biodiversitat marina
  • Entre gener i desembre de 2016 s’han produït 547 albiraments, el 70% d’ocells, i el 22,8% de cetacis, entre els quals un catxalot blanc
Dos tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina durant una jornada d'albiraments.

El 2016 s’han observat més exemplars de cetacis al mar Mediterrani, entre Catalunya i les Illes Balears, en relació a anys anteriors. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi obtingut a partir dels embarcaments realitzats per tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, del Departament de Territori i Sostenibilitat, en ferris de Baleària, en el marc d’un conveni amb la fundació de la naviliera per a la conservació de la biodiversitat marina. El 2016 és el quart any que es realitza aquest estudi, que permet aprofundir en el coneixement i distribució dels vertebrats amenaçats del Mare Nostrum. Arrel de l’acord, s’ha dut a terme un treball de grau de la Universitat de Girona, un de màster de la Universitat de Barcelona i un de recerca de Batxillerat.
 
Les dades de 2016 indiquen un repunt de les poblacions estudiades respecte a l’any anterior, degut, amb molta probabilitat, a factors ambientals, ja que el 2015 es va produir l’efecte climatològic conegut com el Niño i la Niña. Això podria explicar la davallada d’observacions de dofins i cetacis pelàgics aquella temporada.
 
Entre gener i desembre de 2016 s’han realitzat 13 embarcaments, amb 1.229 milles navegades i 3.498 minuts de cens estandarditzat efectuat per 17 observadors qualificats. El resultat han estat 547 albiraments, el 70% d’ocells, sobretot marins, tot i que també algun de terrestre, i el 22,8% de cetacis (631 exemplars). La resta han estat taurons i túnids (33 observacions) i tortugues marines d’alta mar (3).
 
Els cicles estacionals dels ocells marins, que poden niar a les Balears i alimentar-se a la costa catalana, com les baldrigues cendrosa (Calonectris diomedea) i balear (Puffinus mauretanicus), o bé efectuar migracions parcials entre les dues zones, com el corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), expliquen l’estacionalitat de les dades registrades però, a més, donen dades sobre espècies pelàgiques poc conegudes.
 
Així, per exemple, s’ha començat a conèixer millor, per primer cop, la distribució pelàgica hivernal de la gavina menuda (Hydrocoloeus minutus), espècie protegida que nia al nord d’Europa però que hiverna a alta mar a la Mediterrània. Els 204 exemplars observats ajudaran a modelitzar millor la seva distribució a la costa i mar català. També s’ha censat i cartografiat la distribució d’espècies amenaçades, com la baldriga cendrosa (439 exemplars censats) o el diminut ocell de tempesta mediterrani (Hydrobates pelagicus melitensis), una espècie de la mida de poc més d’un pardal, de color negre i que viu a alta mar, i del qual se n’han detectat 13 exemplars, malgrat la dificultat de trobar-los.
 
Albirament d’un catxalot blanc
 
Durant l’estudi s’han observat totes les espècies freqüents de cetacis al mar català-balear. El dofí ratllat és l’espècie més abundant, amb 86 albiraments (6,61 de mitjana per transsecte) i un total de 568 exemplars detectats. Destaquen també les 17 observacions corresponents a 20 exemplars de rorqual comú, la segona balena més gran del món, efectuades entre febrer i juliol, així com la presència de catxalots (7 exemplars), sempre en aigües entre 1.800 i 2.000 metres de profunditat. Un d’aquests catxalots, una femella adulta amb una cria, era gairebé blanca, tècnicament leucística, una aberració cromàtica que recorda a l’albinisme i que fa els exemplars quasi blancs, i amb gairebé total seguretat és l’exemplar que ja s’ha vist amb anterioritat a costes franceses del golf de Lleó i també a Itàlia.
 
Al maig farà quatre anys que es va signar el conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació Baleària per a la conservació de la biodiversitat marina en el medi marí català. Els vaixells de Baleària, que connecten diàriament Barcelona amb les illes Balears, són plataformes idònies per a la sensibilització sobre la importància de la conservació de la biodiversitat marina. Als ferris s’han col·locat pòsters divulgatius i d’identificació de la fauna marina i s’hi han realitzat actes de divulgació i sensibilització.


foto foto Foto
pdf pdf Nota de premsa

Cercador

Cercador

Destaquem