Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Durant 2016 més de 150 famílies han signat el seu compromís contra la Mutilació Genital Femenina

La salut pública catalana ofereix la reconstrucció de clítoris a les dones que ho sol·licitin i durant el 2016 se n'ha intervingut nou

  • La Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania coordina 65 taules locals al territori per a la prevenció de la Mutilació Genital Femenina

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir el 6 de febrer com a Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF), amb l’objectiu de conscienciar sobre la necessitat d'eradicar aquesta violació dels drets humans. Segons dades d’UNICEF, més de 130 milions de dones a tot el món han patit aquest tipus d’agressió.
 
A Catalunya hi ha moltes famílies que van arribar com a defensores d’aquesta pràctica i que avui l’han abandonada, però també és una realitat que, encara ara, hi ha famílies que la defensen per diferents raons. Des del 2002 les administracions públiques treballen l’abordatge d’aquesta pràctica amb un Protocol, l’objectiu del qual és sumar esforços de tots els actors socials amb l’objectiu de garantir la salut de les nenes i el respecte a la seva integritat física. Aquesta és la tasca del Grup de Treball per l’abordatge de la MGF, liderat per la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, que agrupa departaments de la Generalitat, associacions i el Consell Nacional de Dones i que s’emmarca en la Comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista.
 
Territorialment, el treball transversal de tots els agents implicats es dibuixa en 65 taules i espais locals i comarcals de prevenció de la MGF. Aquestes taules i espais estan integrats per diversos perfils professionals (metges, professors, policies, treballadors socials, tècnics de ciutadania o de gènere, entre d’altres) que interactuen amb les comunitats. La prevenció inclou també el seguiment especial en situacions de risc, com per exemple, durant els viatges que les nenes fan amb les seves famílies als països d’origen, especialment durant les vacances d’estiu. Per això s’impulsa la signatura de compromisos de no mutilació, signats pels pares durant les consultes pediàtriques per garantir la integritat física i psicològica de les nenes. D’acord amb les dades disponibles, entre 2012 i 2015 s’han signat 515 d’aquests compromisos i, les dades provisionals de 2016 apunten un increment de la tendència, per sobre dels 150.
 
Hi ha una clara demanda de formació en aquest camp i, per aquesta raó, s’ha intensificat la formació continuada i específica d’aquest àmbit als professionals. En concret, el Departament de Salut durant l’any 2016 ha format 255 professionals d’arreu de Catalunya, des de llevadores a infermeres, pediatres, ginecòlegs, metges de família, treballadores socials o gestors dels serveis, tot i que també s’ha ofert aquesta formació a professionals d’altres àmbits com, per exemple, tècnics d’immigració, antropòlegs o policies. L’oferta formativa s’incrementarà durant el 2017. També des del Departament d’Ensenyament hi ha en funcionament el mòdul formatiu on-line per a professors “Gènere i diversitat en l’àmbit educatiu”, dins el curs d’Educació Intercultural “Fonaments teòrics i aplicació en els centres educatius”, que aborda la qüestió. Finalment, des del Departament d’Interior, també s’ha fet formació específica als Mossos d’Esquadra.
 
A banda de la formació als professionals públics, també s’ha prioritzat el treball des de i amb les comunitats per a estendre el coneixement i les conseqüències de les mutilacions genitals femenines, ja que l’eina més efectiva de treballar per l’eradicació d’aquesta forma de violència contra les dones és l’activació de les persones dels mateixos col·lectius com a agents de prevenció. Per això s’està treballant amb el teixit associatiu i amb entitats socials, que col·laboren en la prevenció d’aquesta pràctica des d’una perspectiva d’actuació comunitària i integral.
 
L’any 2015, a més, es va crear el circuit per a la reconstrucció del clítoris a les dones residents a Catalunya que han patit la mutilació genital femenina. L’Hospital Clínic de Barcelona té una unitat mixta de professionals de ginecologia i cirurgia plàstica que s’han encarregat de dur a terme aquestes intervencions. Des que es va posar en marxa aquest circuit s’han rebut 14 consultes de les quals 9 han acabat amb la realització de la intervenció quirúrgica.
 
En la majoria de casos, el primer moment en què es detecta la mutilació genital femenina i en què la dona en parla, és en el moment de demanda d’assistència obstètrica en el primer embaràs o d’informació sobre activitats preventives de salut sexual i reproductiva. Els pediatres també poden rebre aquesta demanda de nenes mutilades en edat adolescent. Aquests casos podem ser intervinguts a partir dels 18 anys.
 
La majoria de dones a qui s’ha fet la intervenció són pacients originàries de països on es practica la mutilació genital femenina i que resideixen a Catalunya des de fa menys de 10 anys. Habitualment són dones amb fills i se’ls hi va practicar la mutilació quan tenien entre 2 i 3 anys. També s’han intervinguts alguns casos de pacients nascudes a Catalunya que van viatjar al seu país d’origen entre els 5 i 7 anys i se’ls hi va practicar la mutilació.
 


Cercador

Cercador

Destaquem