Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Justícia impedeix que les persones amb discapacitat intel·lectual perdin automàticament el dret a vot

La iniciativa de Justícia respon a les demandes de les entitats que representen les persones amb discapacitat

 
 
El Codi civil establirà que els jutges es pronunciïn expressament sobre la facultat d’exercir el sufragi en casos d’incapacitació judicial
 
La iniciativa del Govern respon a una reivindicació històrica

Els jutges s’hauran de pronunciar de manera expressa sobre el dret a vot de totes les persones amb discapacitat intel·lectual que passen per un procés d’incapacitació judicial. La iniciativa de Justícia respon a les demandes de les entitats que representen les persones amb discapacitat i les seves famílies a Catalunya, que han denunciat les barreres d’aquests ciutadans a l’hora de participar en la vida política.
 
Per al conseller de Justícia, Carles Mundó, aquesta esmena “es fixa en les capacitats, en lloc de fer-ho en les discapacitats”. El conseller considera que “les limitacions han de servir per protegir les persones amb discapacitat, no pas per perjudicar-les”. En aquest sentit, Mundó ha afegit que la protecció del dret a vot és “un compromís del Govern per evitar distincions entre ciutadans de primera i de segona”.
 
Mundó ho ha explicat avui en el marc d’una visita a la Fundació Canigó de Barcelona, dedicada a treballar amb persones amb discapacitat intel·lectual, que atén prop d’un centenar d’usuaris. Per aconseguir-ho, Justícia ha impulsat una esmena al llibre segon del Codi civil català, que està previst que prosperi al Parlament aquest febrer, coincidint amb l’aprovació del llibre sisè.  
 
La presidenta de Dincat, Rosa Cadenas, s’ha mostrat confiada que ”aquestes accions aniran sumant perquè ben aviat estiguem en plena harmonia amb el que dicta  la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat”, que, tal com ha recordat, “preveu que els estats garanteixin a les persones amb discapacitat els drets polítics, la possibilitat de gaudir-ne en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania i participar de la comunitat democràtica”.
 
4.000 persones sense dret a vot a Catalunya
 
El dret a vot és un dret fonamental. No obstant això, a Catalunya hi ha 4.000 persones que no poden votar perquè han perdut aquest dret amb una sentència d’incapacitació, segons el síndic de Greuges.
 
Les persones amb discapacitat poden tenir dificultats per al control de les seves despeses domèstiques, per exemple. El procés de modificació de la capacitat és una eina legal perquè les persones amb discapacitat siguin supervisades per la família i quedin protegides de possibles abusos.
 
En la majoria dels casos, la declaració d’incapacitació suposa que la persona queda amb els drets civils anul·lats. D’aquesta manera, resta exclosa dels processos electorals. Per recuperar el dret a sufragi, les persones incapacitades han d’iniciar un procés judicial i assumir-ne tant els tràmits com el cost. Es tracta d’una despesa que no poden afrontar totes les famílies.
 
Aquest automatisme en l’aplicació de sentències d’incapacitat pel que fa al dret a votar és contrari a l’esperit de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides, aprovada el 2006, que va suposar un avenç en el respecte de la dignitat, l’autonomia i la independència dels membres d’aquest col·lectiu, i en la seva participació i inclusió plenes i efectives en la societat. El text, que recull que les persones amb discapacitat tenen el mateix dret a votar que la resta de ciutadans, va ser ratificat per l’Estat espanyol, que, no obstant això, no ha fet cap canvi legislatiu específic en aquest sentit.
 
El Codi civil de Catalunya, una estructura d’estat
 
El Parlament votarà l’esmena per protegir el dret a vot de les persones amb discapacitat aquest febrer, coincidint amb l’aprovació de la Llei del llibre sisè, que és el llibre que completa la regulació catalana del dret civil. Amb la culminació del Codi civil, Catalunya disposarà d’un cos legal que regularà els aspectes propis de l'àmbit privat de les persones físiques i jurídiques i esdevindrà la norma d'aplicació principal, fet que convertirà el Codi civil espanyol en una norma d'aplicació subsidiària a Catalunya.



Cercador

Cercador

Destaquem