Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Els micropobles debaten el paper de l'urbanisme i el paisatge en el seu desenvolupament

·         L’Observatori del Paisatge de Catalunya organitza una jornada de debat sobre el rol dels pobles de menys de 500 habitants en la vertebració territorial
 
·         La Llei de territori preveu la possibilitat d’implementar instruments de planejament urbanístic més senzills i àgils que s’adaptin millor a les característiques dels petits municipis
 
L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, organitza aquest divendres a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) una jornada per debatre el paper dels micropobles en la vertebració territorial. Catalunya té 332 micropobles —és a dir, municipis de menys de 500 habitants—, que s’han trobat per debatre el paper que tenen l’urbanisme i el paisatge en el seu desenvolupament, així com el seu rol com a laboratoris de noves formes de govern del territori i de models energètics. Les estratègies de repoblament basades en activitats vinculades a l’art i la creació han estat un altre dels assumptes que s’han tractat.
 
Els micropobles tenen una població de 82.257 habitants, el que representa només l’1,1% del total de Catalunya. En canvi, gestionen una extensió de 111.810 km2, equivalent al 35% de la superfície.
 
El potencial de desenvolupament urbanístic dels micropobles és, segons el planejament actualment vigent, elevat. Així, hi ha sòl preparat per acollir 24.334 habitatges nous i 2,7 milions de m2 de sostre per a activitat econòmica (714 hectàrees). De mitjana, cada petit municipi tindria 2,15 hectàrees de sòl d’activitat econòmica per desenvolupar.
 
Diversos i amb recursos limitats
 
Els petits municipis presenten dues tipologies diferents: molts s’integren en àmbits geogràfics extensos, amb una base econòmica rural i relativament allunyats de les grans vies de comunicació i dels grans assentaments urbans. Es tracta de localitats que sovint tenen diversos nuclis de població dispersos. En canvi, altres micropobles estan immersos en àrees urbanes o aglomeracions significatives i, per tant, el seu present i futur urbanístic s’ha de veure en el context del sistema urbà en el qual s’emmarquen.
 
Deixant aquestes diferències a banda, els micropobles sovint tenen recursos limitats i dificultats de gestió, però han d’atendre igualment les necessitats de la seva població, tant pel que fa a serveis com al desenvolupament de planejament urbanístic o el manteniment d’infraestructures vertebradores, com els camins.
 
A més, tenen en el paisatge un valor identitari de primera magnitud, al mateix temps que esdevé un factor estretament lligat al seu desenvolupament econòmic.
 
Tots els municipis catalans disposen d’alguna figura de planejament urbanístic, però el 38% dels pobles de menys de 500 habitants la van aprovar abans del 2002 i no recull les novetats legislatives. Aquell any es va aprovar una nova Llei d’urbanisme que va introduir el concepte de desenvolupament sostenible, tant important per als micropobles, i va definir la figura del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).
 
A més, l’any 2010 es van aprovar les Normes de planejament urbanístic de tots els municipis de Catalunya (139 en total, 70 corresponents a micropobles) que fins aleshores no tenien una figura de planejament urbanístic general. Els plans territorials parcials també han introduït la necessitat que els nous desenvolupaments urbanístics es facin de forma compacta i en continuïtat als nuclis urbans, per evitar la dispersió.
 
La Llei de territori: instruments més àgils
 
La nova Llei de territori que prepara el Departament de Territori i Sostenibilitat per actualitzar l’actual normativa preveu la possibilitat d’instruments de planejament urbanístic més senzills i àgils que s’adaptin millor a les característiques dels petits municipis.
 
La Llei parteix de la base que el planejament ha d’atendre la diversitat municipal i també donar les eines perquè els pobles petits puguin acollir activitat, oferir habitatge segons les seves necessitats internes i mantenir la seva identitat, amb una cura especial pels espais oberts.
 
La planificació urbanística que es dugui a terme haurà de tenir en compte, en tot cas, els següents objectius en el cas dels micropobles:
 
·         Garantir que l’activitat vinculada al sòl no urbanitzable (agricultura, ramaderia i altres usos admesos) continuï sent un eix vertebrador dels micropobles. La planificació dels espais oberts ha de basar-se en objectius estratègics; projectar àrees d’usos periurbans i agroindustrials, i avançar cap a una regulació dels espais lliures compartida entre diversos municipis.
 
·         Impulsar una planificació i regulació dels espais oberts supramunicipal.
 
·         Afavorir el desenvolupament d’àrees d’activitat econòmica de caràcter supramunicipal.
 
·         Facilitar que puguin assumir activitat econòmica integrada en els nuclis urbans, com ara tallers, establiments turístics o de restauració.
 
·         Afavorir el manteniment, la millora i la plena consolidació de l’estructura urbana dels nuclis petits.
 
·         Gestionar el parc edificat en sòl no urbanitzable de manera eficient i sostenible.
 
Tres experiències de paisatge
 
La jornada de debat d’aquest divendres serveix per presentar diverses iniciatives que es basen en els valors patrimonials, estètics, productius i identitaris del paisatge que envolta els micropobles com a motor de desenvolupament. El cas de les iniciatives vinculades al paisatge del Priorat (rutes d’enoturisme o candidatura a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) que es presenten a les jornades n’és un bon exemple.
 
En aquests petits municipis també es duen a terme activitats que vinculen l’art i el paisatge per revitalitzar el territori. És el cas de l’experiència del Centre d'Art i Natura de Farrera (CAN), una iniciativa pública al servei de la creativitat i la recerca, que es basa en la singularitat del paisatge pirinenc de Farrera (Pallars Sobirà).
 
Es tracta d'una residència municipal de treball per a artistes i investigadors d'arreu del món que programa beques i intercanvis, cursos i exposicions del seu fons d'art. Artistes, poetes o escriptors creen la seva obra inspirant-se en el paisatge i la identitat del lloc.
 
L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha organitzat aquesta jornada amb la col·laboració de l’Associació de Micropobles de Catalunya i de l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor, que és un dels membres d’aquesta associació. Hi ha participat el subdirector de Planificació Territorial i Paisatge, Josep Armengol; el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué; la presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Carme Freixa, i l’alcalde de Sant Miquel de Campmajor, Josep Fort, entre d’altres autoritats. La sessió de debat també ha comptat amb la presència d’alcaldes i regidors de micropobles d’arreu de Catalunya.
 



Cercador

Cercador

Destaquem