Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

L'avanç del Pla director urbanístic de l'activitat minera al Bages, sotmès a consulta dels ajuntaments implicats

 

  • El PDU ordenarà l’activitat minera a la comarca amb una visió de conjunt i vetllarà perquè sigui sostenible des del punt de vista ambiental, social i econòmic

 

  • Reserva sòl per a fins a tres noves plantes de valorització de sal i enumera 11 possibles mesures per al període transitori entre el tancament del Cogulló i l’entrada en funcionament de les instal·lacions de Súria

 
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat el tràmit del document d’avanç del Pla director urbanístic (PDU) de l’activitat minera al Bages als ajuntaments afectats de Sallent, Súria, Balsareny i Callús, i a la Direcció General de Polítiques Ambientals. Aquests consistoris podran fer les aportacions per a ajudar a enriquir i completar el document abans que s’aprovi inicialment, moment en què se sotmetrà a informació pública per a tota la ciutadania.
 
El PDU parteix de la base que l’activitat minera que Iberpotash, filial d’ICL Iberia, duu a terme al Bages és d’interès públic i estratègica pels llocs de feina que crea a la comarca i pels seus efectes multiplicadors per a l’economia del país.
 
El mineral és un recurs públic regulat que s’explota per mitjà d’empreses concessionàries. En aquest cas, Iberpotash impulsa el Pla Phoenix, plantejat com l’eina que permetrà seguir desenvolupant i incrementant l’activitat d’aprofitament dels recursos naturals de la conca potàssica catalana. Però l’activitat de la mineria de sal ha comportat l’existència d’una sèrie de passius ambientals històrics que el PDU ara aborda.
 
Una activitat ben encaixada a l’entorn
 
El document que aquesta setmana es comença a tramitar vetllarà perquè l’activitat minera sigui sostenible tant des del punt de vista ambiental com social i econòmic. En concret, es concentra en quatre eixos:
 
1.     Garantir un encaix urbanístic, ambiental i d’infraestructures adequat de la segona fase del Pla Phoenix a Súria i la conca del Cardener
2.     Vetllar per una retirada ordenada de l’activitat minera a Balsareny i a Sallent i crear en aquests municipis nous espais d’oportunitat econòmica
3.     Establir els mitjans per a la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ocupen
4.     Establir les reserves de sòl necessàries per a garantir la continuïtat futura de la mineria i de la indústria associada de manera sostenible
 
 
Objectiu: valoritzar tota la sal sense produir dipòsits
 
L’obtenció de potassa, un element molt utilitzat com a fertilitzant, suplements alimentaris per al bestiar i en processos industrials, requereix separar la sal i altres minerals que hi són presents. En el procés de separació, per cada tona de potassa obtinguda es generen tres tones de sal que es poden valoritzar i comercialitzar (convertides en sal vacuum) o bé abocar en un dipòsit. 
 
La segona fase del Pla Phoenix preveu la construcció d’una segona planta de sal vacuum a Súria, que s’afegirà a la primera planta que entrarà en funcionament aquesta primavera.
 
Amb les dues plantes en funcionament, es valoritzaran 1,5 milions de tones anuals de la sal que ara va a parar al dipòsit salí del Cogulló (Sallent). Amb la construcció d’aquestes plantes, només es generarà un terç del contingut que avui dia va a parar als dipòsits. Es tracta d’una condició indispensable per a poder reduir els runams. L’entrada en funcionament de les dues plantes de tractament de sal també reduirà un 30% el consum d’aigua i la generació de salmorres –aigües salinitzades fruit de la dilució del runam salí-.
 
L’avanç del PDU valora com a possible emplaçament de la nova planta el sector de la Pobla Sud de Súria. És un àmbit de sòl urbanitzable delimitat, per tant s’aprofita un sector ja previst pel planejament.
 
El document també reserva sòl per a una tercera i una quarta planta de tractament en el mateix sector o a continuació, ja en el terme de Callús. Les quatre plantes permetrien la valorització de tota la sal que es genera i, per tant, no es generaria cap residu en el procés d’obtenció de potassa.
 
Mesures per al període transitori
 
La nul·la generació de residus salins és de vital importància perquè, en compliment d’una sentència judicial, a partir del 30 de juny de 2017 no es podrà seguir abocant sal al dipòsit del Cogulló (Sallent). Cal recordar que l’empresa preveu el trasllat de l’activitat minera de Sallent cap a les instal·lacions de Súria. Aquest trasllat s’haurà completat el gener de 2020 i, segons un conveni signat entre l’empresa i la Generalitat el 2015, el tancament de la infraestructura de Sallent es durà a terme de manera progressiva i compassada.
 
Hi haurà, doncs, un període de transició de dos anys i mig durant el qual les noves instal·lacions encara no seran totalment operatives però tampoc es podrà abocar al dipòsit del Cogulló la sal que es continuarà produint. Iberpotash ha presentat al Govern un pla de mesures per reduir de les 4,5 milions de tones fins als dos milions els abocaments que es produiran durant aquest període. És necessari, doncs, preveure què es farà d’aquests dos milions de tones de sal.
 
L’avanç del PDU que ara s’ha fet arribar als ajuntaments enumera 11 possibilitats i les valora des del punt de vista tècnic, econòmic, social i ambiental, sense escollir cap d’elles. Totes aquestes possibilitats tenen pros i contres, i així s’exposen a l’avanç del PDU, de manera transparent, perquè el territori les pugui sospesar amb tota la informació disponible. Les propostes són les següents:
 
1.     Reducció de l’extracció de mineral a Vilafruns (Balsareny) per no produir runams salins. Posaria en risc el pla d’expansió de l’empresa i els llocs de treball però no tindria cap cost ambiental.
2.     Dipositar la sal al Cogulló (Sallent). No s’arribaria a superar el límit d’alçada del dipòsit que marca el planejament municipal de Sallent, però és impossible allargar els abocaments més enllà del 30 de juny de 2017, en compliment de sentència.
3.     Dipositar els materials a la Butjosa (Sallent). Caldria fer obres per adequar aquest antic dipòsit perquè pogués rebre nou material, amb un cost econòmic a valorar. El dipòsit, a més, es troba molt a prop del nucli urbà.
4.     Habilitar un nou dipòsit a Sallent només pel període transitori. Caldria impermeabilitzar el sòl per a evitar la salinització dels aqüífers, habilitar cintes transportadores i accessos viaris. Seria difícil disposar d’aquest espai condicionat abans de juny del 2017.
5.     Transport del material amb ferrocarril al mar. Disposant del número de vagons necessaris i condicionant unes instal·lacions adequades al port de Barcelona per a emmagatzemar el material. Tot i que el cost ambiental seria mínim, és difícil tenir la infraestructura llesta el juny del 2017 i el cost econòmic de la compra de material ferroviari i d’execució de les instal·lacions seria molt elevat.
6.     Transport del material amb ferrocarril al dipòsit del Fusteret (Súria). Caldria una terminal de càrrega a Sallent, una de descàrrega a Súria i una cinta transportadora, o una flota de camions, per a traslladar el runam fins al dipòsit del Fusteret. L’impacte ambiental seria mínim però la inversió necessària pot ser insostenible per a un període transitori i, a més, seria difícil tenir les obres acabades a temps.
7.     Transport del runam en camió fins al mar. Caldria adequar igualment unes instal·lacions al port de Barcelona. Implicaria un elevat nombre de camions en circulació, amb el cost de transport i el nivell d’emissions que suposaria.
8.     Transport de material en camió a Súria. L’empresa ja proposa aquest trasllat, al qual es podria afegir el trasllat de sal sòdica un cop processada al dipòsit de Fusteret. Podria iniciar-se a temps i el cost és assumible, però comportaria accelerar el rebliment del Fusteret.
9.     Dissolució i transport pel conducte actual de salmorres. L’actual col·lector té marge per a fer una prova de la viabilitat tècnica d’aquesta opció per a una part del material. No necessitaria més aigua que la que hi ha en concessió.
10. Dissolució i transport pel nou conducte de salmorres. Caldria avançar el finançament per tenir-ho llest a temps i implicaria més consum d’aigua i, per tant, menor cabal al riu Llobregat. El volum d’aigua actual ja resulta insuficient durant alguns mesos.
11. Back Filling. Tècnica que consisteix en reintroduir material a la mina. Es descarta pel perill que suposa, tal com apunten informes tècnics, però es podria estudiar la reintroducció parcial en llocs segurs i només durant el període transitori.
 
Els suggeriments que es rebin durant la fase de consultes als municipis afectats i el procés de diàleg consegüent serviran perquè el PDU que s’aprovi inicialment decideixi les mesures a adoptar, algunes de les quals poden ser complementàries. El Departament de Territori i Sostenibilitat està obert també a valorar altres alternatives que es puguin proposar durant la fase de consultes per a tractar el runam salí que es produeixi durant aquests anys de transició fins a l’entrada en funcionament de les noves instal·lacions de Súria.
 
 
Nous usos per als sòls miners
 
La retirada de l’activitat a Sallent i a Balsareny fa necessari que el PDU estudiï els usos per als sòls que fins ara acollien activitats mineres. L’empresa preveu mantenir a Balsareny l’actual pou d’accés a la mina i un petit espai al seu entorn per a ventilació i manteniment. L’avanç del PDU proposa estudiar el millor destí per als sòls urbans afectes a la mineria, el respecte per l’entorn de la sèquia i el patrimoni industrial existent.
 
Pel que fa a Sallent, els sòls afectats són els de l’abocador de la Butjosa i les basses de fangs. En aquest cas, el PDU proposa estudiar les possibilitats de poder-hi edificar en el futur o bé de reservar-los per a instal·lacions de comercialització i explotació de runams salins.
 
L’avanç també fa notar la necessitat de planificar les fases de desmantellament de les actuals instal·lacions i de la restauració dels sòls ocupats.
 
 
Preveure les necessitats de la restauració dels runams
 
En aquests moments, els plans de restauració de les instal·lacions de Balsareny-Sallent, i de la de Súria, es troben en fase de consultes prèvies (l’inici de la tramitació). El PDU ha d’incorporar quines necessitats de sòl comportaran les tasques de restauració.
 
Així, l’avanç del Pla ha afegit a l’àmbit d’actuació els ajuntaments de Manresa, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort, i Sant Fruitós de Bages per si és necessari fer una reserva de sòl per a portar aigua des de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Manresa.
 
Una vegada acabi la fase de consultes als quatre municipis directament afectats pel PDU (Sallent, Súria, Balsareny i Callús), s’hagi escoltat també als altres quatre ajuntaments implicats i recaptat el document d’abast emès des de la Direcció General de Polítiques Ambientals, es valoraran totes les aportacions rebudes. Un cop incorporades, si s’escau, al Pla director urbanístic, el document rebrà la seva aprovació inicial a l’estiu. Segons el conveni signat entre el Govern i ICL Iberia, el PDU ha d’estar aprovat definitivament a finals d’any.



Cercador

Cercador

Destaquem