Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Altres acords del Govern

 
 
Sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre el Reial decret llei espanyol de formació per a l’ocupació per invasió de competències
 
El Govern ha acordat sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre el Reial decret llei espanyol de reforma general del sistema de formació per a l'ocupació en la modalitat de teleformació. En concret, es demana dictamen sobre l’autorització de les plataformes d’aprenentatge, l’acreditació dels centres que imparteixen les accions formatives, i l’autorització, avaluació i seguiment d’aquestes accions, competències reservades a la Generalitat segons els articles 170.1.b i 115.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
 
El Govern ja va plantejar un conflicte de competència sobre aquest mateix tema el juliol de 2013, en relació amb dos reials decrets espanyols que recollien aquesta qüestió i reservaven competències executives al Servicio Público de Empleo Estatal (SPEE). En aquest sentit, el mes de març passat el Tribunal Constitucional ja va fallar a favor de la Generalitat, i va considerar no justificada aquesta reserva, atès que les competències executives en matèria de treball i relacions laborals corresponen en aquest cas a l’Administració catalana.
 
Tanmateix, el mateix dia que l’alt tribunal va notificar la seva sentència, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava un nou Reial decret llei –el 4/2015- de reforma general del sistema de Formació per a l’Ocupació. Aquest projecte de llei, que el Congrés de Diputats ha decidit tramitar per procediment d’urgència, torna a prescriure en l'article 16.2 que correspondrà al SPEE l’acreditació i inscripció de les entitats de formació que utilitzin plataformes de teleformació i/o desenvolupin la seva activitat en més d’una comunitat. El Consell de Garanties Estatutàries disposarà d’un mes per emetre el seu dictamen, que serà preceptiu en cas que el Govern acordi interposar el corresponent recurs d’inconstitucionalitat davant del TC contra la disposició que l'Estat planteja en la reforma general d’urgència del sistema de Formació per a l’Ocupació a través del Reial decret llei.
 
Aprovada la concentració de totes les dependències de la Generalitat a Manresa a l’edifici dels antics jutjats de la ciutat
 
El Govern ha acordat concentrar totes les dependències de l’Administració de la Generalitat a Manresa en un únic espai, l’edifici dels antics jutjats de la ciutat. L’objectiu és optimitzar al màxim l’estructura territorial de l’Administració de la Generalitat i millorar la gestió i la prestació del servei al ciutadà, que podrà fer tots els tràmits en una única seu.
 
L’edifici dels antics jutjats de Manresa, propietat de la Generalitat, acollirà els departaments amb representació territorial a Manresa: la Delegació Territorial del Govern, els serveis territorials d’Interior i de Territori i Sostenibilitat, la Regió Sanitària del CatSalut, el Servei Regional de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i la Regió Sanitària Central del Servei Català de la Salut. Posteriorment, el Govern aprovarà els acords organitzatius necessaris per procedir a l’adequada posada en funcionament del nou edifici.
 
El trasllat es fa a partir dels bons resultats assolits amb el model de gestió integrada que des de l’any 2010 funciona a l’edifici de l’Administració de la Generalitat a Girona i que es traslladarà també a Tortosa, on ja s’està construint la nova seu que concentrarà tots els serveis territorials de les Terres de l’Ebre.
 
Establert en 19 el nombre de membres del Consell de Comarcal del Moianès
 
El Consell Executiu ha aprovat el decret que estableix en 19 el nombre de consellers que integraran el Consell Comarcal del Moianès. La nova comarca va entrar en vigor l’1 de maig, l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de la Llei de creació de la comarca del Moianès.
 
L’assignació del nombre de consellers es fa a partir de la darrera xifra de població de cada municipi aprovada oficialment, d’acord amb el que disposen el Reial decret de regulació complementària dels processos electorals i el Text refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya. No varia el nombre de consellers del Bages, Osona i el Vallès Oriental, les comarques on fins ara s’adscrivien els 10 municipis que integren el Moianès.
 
El decret dóna compliment a la disposició addicional del decret sobre l’elecció dels membres dels consells comarcals, que preveu redistribuir el nombre de consellers en cas que es creï una nova comarca abans de les eleccions municipals del 24 de maig.
 
Derogat el decret que regula el Contracte Global d'Explotació (CGE) en un nou pas del Govern cap a l’agilització administrativa
 
El Consell Executiu ha aprovat la derogació del decret que regula l’anomenat Contracte Global d'Explotació (CGE), en el marc del procés d’agilització administrativa del Govern. El CGE és la integració de diversos ajuts adreçats a les explotacions agràries, d’acord amb el que estableix la normativa comunitària en matèria de desenvolupament rural.
 
El nou període de programació 2014-2020 de la Política agrària comuna (PAC) en desenvolupament rural defineix un nou marc normatiu, que incideix intensament en la matèria que regula el decret. Adequar-lo, per tant, requeriria fer una modificació important de l’articulat, però el Govern entén que les modificacions es poden incloure a les bases reguladores i les convocatòries dels ajuts corresponents al desenvolupament rural.
 
Així, previ informe jurídic favorable, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, va proposar regular el CGE a través de les bases reguladores dels ajuts, un mecanisme molt més flexible, àgil i versàtil que permetrà afavorir la reactivació econòmica del sector. La proposta ha estat aprovada per unanimitat de la Taula Agrària, integrada per representants de l’Administració, les organitzacions professionals agràries i les entitats representatives del món cooperatiu.
Signatura de convenis de col·laboració amb el Govern de Tunísia per promoure la cooperació en habitatge social i rehabilitació, entre d’altres
 
El Consell Executiu ha acordat la signatura de dos convenis de col·laboració amb el Govern de Tunísia per promoure la cooperació entre els dos executius en diferents matèries d’interès comú. Amb el primer acord, el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Ministeri d’Infraestructures de l’Habitatge i de l’Ordenació del Territori col·laboraran en matèria d’habitat, habitatge social, planificació, rehabilitació, renovació urbana i ecoconstrucció. El segon acord és entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Societat d’Estudis i Promoció de Tunis Sud per intercanviar experiències, transferir coneixements i fer assistència tècnica en el projecte del nou barri del “Lac-Sud” de Tunis.
 
El mes de juliol de 2013 la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Societat Mercatil d’estudis i promoció de la ciutat d’Stax ja va signar un primer acord de col·laboració i paternariat per col·laborar amb el Govern tunisià per impulsar la integració de la ciutat d’Stax i el seu port amb les noves zones de desenvolupament urbà. Des d’aleshores, l’Agència de l’Habitatge i el Govern de Tunísia han mantingut diverses reunions de treball i han ampliat la cooperació que ara es materialitza amb la signatura dels dos convenis.
 
600.000 euros per al Festival Internacional de Cinema de Catalunya
 
El Consell Executiu ha acordat destinar 600.000 euros a la Fundació Sitges, Festival Internacional de Cinema de Catalunya per a l’organització de la 48a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. La xifra representa un increment del 33% respecte a l’edició de 2014. El Festival, que se celebrarà del 9 al 18 d’octubre, s’ha convertit en un punt de referència tant a nivell nacional com internacional, que compta amb una acreditada experiència i personalitat reconeguda. Ha esdevingut un punt de trobada d’empreses i professionals del sector i una plataforma de promoció de la indústria audiovisual catalana i de la seva producció més recent i significativa.
 
L’any 2006 es va canviar l’estructura de Patronat Municipal i es va constituir la Fundació Privada Sitges, Festival Internacional de Cinema de Catalunya, creada per l’Institut Català de les Empreses Culturals i l’Ajuntament de Sitges, amb l’objectiu de difondre, potenciar i afavorir el cinema a Catalunya. Amb el canvi s’ha enfortit l’estructura organitzativa amb l’entrada de nous patrons i s’hi ha incorporat associacions, empreses i entitats del sector del cinema de Catalunya compromeses com a elements actius del Festival.
 
La Fundació fa de pont entre el sector cinematogràfic i les administracions per promoure el certamen com a plataforma per a la indústria de Catalunya i aconseguir situar-lo en un dels millors rànquings dins del circuit dels festivals internacionals.
 
Llum verda als nous Estatuts del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra, que avancen en la simplificació de l’estructura de l’equipament
 
El Consell Executiu ha aprovat els nous Estatuts del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra, que avancen en la simplificació de l’estructura de l’equipament cultural. Estableixen com a finalitats prioritàries la gestió i promoció de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la gestió i foment del patrimoni musical català a través del Museu de la Música i del Centre Robert Gerhard, la gestió i promoció de la Banda Municipal de Barcelona, la producció d’enregistraments i creació de fons bibliogràfics i documentals que facilitin el coneixement de la música, així com l’organització, promoció i producció de concerts i activitats musicals. 
 
El Consorci haurà d’establir un Pla director de caràcter quadriennal, juntament amb les entitats consorciades (l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya), que haurà d’incloure el projecte estratègic, el programa d'activitats i les aportacions econòmiques de cadascuna de les entitats consorciades. Els nous estatuts fixen l’adscripció del Consorci a l’Ajuntament de Barcelona i modifiquen les funcions del Consell Rector, la Comissió Executiva i la Gerència per clarificar les tasques que té encomanades cada òrgan.
 
L’obra Agnus Dei de Francisco de Zurbarán, declarada bé cultural d’interès nacional
 
El Consell Executiu ha aprovat declarar l’obra Agnus Dei de Francisco de Zurbarán bé cultural d'interès nacional. Està considerada una de les millors versions que Zurbarán va realitzar del tema iconogràfic de l’anyell de Déu, que va tractar en diverses ocasions. Altres mostres destacades es troben exposades al Museo del Prado de Madrid i a la Fine Art Gallery de San Diego (Califòrnia). Es tracta d’una obra especialment important, perquè constitueix un dels exemples més destacables de l’artista sobre el tema tractat en la pintura, en la qual l’autor es mostra com un mestre consumat.
 
L’obra correspon a l’etapa de plena maduresa artística de Zurbarán i fa palesa una gran qualitat tècnica i un domini de la llum i dels colors. L’efecte de la il·luminació incrementa el realisme amb què està pintada la llana de l’anyell, i l’anàlisi cromàtica és el resultat d’una gran observació de la natura. La imatge de l’animal, amb una innegable càrrega simbòlica cristiana, però totalment exempta d’idealitzacions religioses, fa que l’obra estigui a cavall entre el símbol religiós i la natura morta. Zurbarán, amb aquesta obra, es manifesta com un pintor animalista insuperable.
 


Cercador

Cercador

Destaquem