Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

DISTINCIONS

El Govern reconeix els mèrits laborals de 12 persones i 4 empreses amb les medalles i plaques al treball President Macià 2014

 
  • El guardó reconeix els treballadors, empreses i entitats que s’han distingit per la seva dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball
 
El Govern ha acordat avui concedir la Medalla al treball President Macià 2014 a 12 persones i la Placa al treball President Macià 2014 a 4 empreses i entitats amb seu a Catalunya. Els guardons reconeixen treballadors i empreses pels seus mèrits laborals i la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana. També són un reconeixement als treballadors i empreses que s'han distingit per la seva dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball, i a les empreses i entitats que han adoptat millores i iniciatives de progrés en l’ordre laboral. Els guardons es van crear l’any 1938 i són oberts a qualsevol persona o entitat.
 
Medalles al treball President Macià
 
El Govern ha acordat atorgar la Medalla al treball President Macià a les persones següents:  
 
  • Jaume Armengol Calvet (65 anys, Sant Feliu de Llobregat)
Màster en Comerç Exterior per l’Escola d'Administració d'Empreses de Barcelona, diplomat en Mercat i Vendes, ha cursat Seminaris sobre Direcció Comercial, Lideratge, Màrqueting (IESE,ESADE,EADA). Ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional al sector del vi i el cava, on comença a treballar amb només 14 anys, mentre ho compagina amb els estudis. Ha estat cap comercial de les Caves Marqués de Monistrol i les Bodegues Pere Rovira, gerent de Copral i cap comercial de Masia Vallformosa. Des de 2005 treballa com a cap territorial a Caves Juvé y Camps. És membre de la Junta Directiva de la Confraria del Cava Sant Sadurní des de 1993 i vicepresident de la Junta de la Fundació Laurentis, del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
 
  • Enric Barceló Duran (76 anys, Barcelona)
Entregat a l’associacionisme i a la defensa dels interessos del sector del comerç, és propietari de l’empresa Aviram Barceló Mestre, que compta amb diverses parades als mercats de l’Estrella, de Lesseps, de la Guineueta i de Sant Martí. Va fundar el Gremi de Comerciants d’Aviram, Ous i Caça de Barcelona, que presideix des de fa gairebé 30 anys. També ha estat president de l’Associació de Comerciants del Mercat de l’Estrella, ha participat en la Fundació del Consell de Gremis de Comerç de Barcelona, la Federació de Gremis de Detallistes d’Alimentació i Mercats (FEGRAM) i la Federació de Mercats Municipals de Catalunya (FMMC), de la qual actualment és vicepresident. Ha estat president de la Federació de Comerciants i Industrials de Gràcia i vicepresident de PIMEC Comerç.
 
  • Jordi Bonet Armengol (89 anys, Barcelona)
Doctor en Arquitectura i diplomat en Housing Construction als Estats Units, ha estat durant 28 anys l’arquitecte coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família, on va exercir com a arquitecte emèrit, continuador de l’obra de Gaudí, durant 2 anys més. La seva contribució al temple ha estat la restauració de la cripta, el reforçament dels fonaments de la cripta i de l’absis i la construcció de les naus de la Basílica, entre moltes d’altres. Entre el 1981 i el 1984 va ser director general del Patrimoni Cultural i Artístic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat, entre d’altres, patró de la Fundació del Temple de la Sagrada Família, de la Fundació Gala-Salvador Dalí, de la Fundació Pau Casals i de l’Orfeó Gracienc, membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i Ordenació del Territori, vicepresident d'Òmnium Cultural, i acadèmic i president de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Reconegut mundialment per la seva tasca, continua treballant als seus 89 anys i té obres en tots els territoris de Catalunya. Ha sabut conciliar l’art de la construcció i l’ofici, amb la divulgació dels seus treballs.
 
  • Xavier Crespan Echegoyen (pòstum, Barcelona)
Al servei dels interessos generals vinculats al món del treball, va ser docent i inspector de Treball i Seguretat Social. Adscrit a les inspeccions provincials de Girona i de Barcelona, on va ser coordinador de zona i cap d'equip el 1985, quan es va crear aquesta categoria. Va ocupar càrrecs de responsabilitat a l’Ajuntament de Barcelona i al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Fundador, president i membre de la Unió Progressista d'Inspectors de Treball, Crespan va contribuir a fomentar la visió social de la Inspecció de Treball, amb intents d’exportació del model català a la resta d’inspeccions provincials. Sempre ha estat lligat a l’àmbit de la formació i la integració al sistema de la inspecció, i després de la seva jubilació va continuar vinculat al món de les relacions laborals. Com a president de Convenis col·lectius va contribuir a la generació, consolidació i desenvolupament de la negociació col·lectiva al país. També va destacar en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, on va prioritzar sempre la vessant de prevenció i no la reparadora.
 
  • Manuel Gallardo Méndez (72 anys, Écija)
La seva trajectòria professional ha estat vinculada al món sindical, a través de la UGT de Catalunya, i a l’empresa Seat. El 1972 s’incorpora a la planta que l’empresa d’automoció té a la Zona Franca. El 1980 és escollit com a secretari general de la secció sindical d’UGT a Seat i entre 1983 i 1998 hi presideix el comitè d'empresa. Destaca en la seva trajectòria l’impuls, fundació i participació com a membre de la presidència del Comitè del Grup Europeu de Volkswagen i de la presidència del Comitè del Grup Mundial de Volkswagen. El 1998 arriba a la Federació del Metall, Construcció i Afins d’UGT de Catalunya escollit com a secretari general. Intervé en la negociació de diferents expedients de regulació d’ocupació d’empreses com ara Seat, Lear, Miniwatt (Phillips), i en la negociació del conveni col·lectiu de Nissan 2006-2011. És ponent en cursos de formació sindical per a delegats en qüestions relacionades amb la negociació col·lectiva.
 
  • Salvador Alapont Masats (87 anys, Manresa)
S’inicia en la mecànica industrial el 1948 com a aprenent i en només 5 anys crea un taller a Manresa (Salvador Alapont Masats). El 1963 comença a fabricar els primers cilindres pneumàtics amb la marca Alapont i inicia una col·laboració amb l’empresa Postes y Maderas, de la qual serà gerent fins al 1973. El 1967 es constitueix S.A. Masats, empresa de transports de viatgers, i el 1974 unifica les activitats de transports i fabricació de portes pneumàtiques. El 1988 funda Bode-Masats S.A., dedicada a la fabricació de portes d’alumini per a autobusos i autocars, i esdevé el 1993 primer proveïdor de fabricació d’equips elèctrics per a portes d’autocar i minibus. El 2002 deixa el càrrec de gerència de l'empresa amb una plantilla de més de 300 persones. Ha estat membre de la Cambra de Comerç de Manresa, de la iniciativa Projectes Territorials del Bages i fundador d’empreses, com Futurauto i Residència Sant Francesc.
 
  • Alexandre Juanola Ribera (70 anys, Besalú)
Amb una trajectòria professional centrada en el sector de l’automoció i el transport, l’any 1969 s’incorpora com a cap de Mètodes i Temps a l’empresa IAESA i el 1970 a Seat, com a cap adjunt del departament de manteniment, del qual posteriorment serà cap. El 1976 és gerent de vendes de l’empresa a l’àrea de Girona-Barcelona. El 1988 s’incorpora com a gerent a l’empresa TEISA de Girona, on ocupa els càrrecs de conseller d’administració i assessor president. És president de la Federació Empresarial Catalana d’auto transport de Viatgers, vicepresident de la Federació Nacional de Transport en Autobús i de la FOEG i membre del Comitè Executiu, vocal de la junta directiva de Foment de Treball i de la FEPIME i membre del ple de la Cambra de Comerç de Girona i de la Comissió de Logística i Transport de la Cambra. També és president de la Fundació Estany, entitat que treballa amb i per a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Fins al mes de març d’enguany ha estat president de l’Associació de Transport Girona ASETRANS.
 
  • Joan Llurba Vicens (81 anys, Agramunt)
Especialitzat en el sector de les arts gràfiques, destaca per la seva trajectòria emprenedora. Després de viure 8 anys a Cuba, el 1960, regenta l’empresa del seu pare, GRUPO CONSIT, que en poc anys es converteix en un referent en l’elaboració de sacs de paper i bosses de plàstic. Fundada fa 57 anys, la firma és a dia d’avui un referent en el sector de les arts gràfiques, amb més de 200 treballadors i un 25% de la producció destinada a l’exportació als cinc continents. Ha apostat de forma permanent per la tecnologia, la maquinària i la formació, fet que li ha permès mantenir la plantilla de treballadors de manera sostenible els darrers anys. Llurba també ha demostrat el seu compromís social, amb el seu suport a entitats i iniciatives populars d’Agramunt i amb la seva contribució a fomentar activitats esportives, com ara el futbol, el billar, el tenis o el ciclisme, com a regidor des de l’Ajuntament o com a soci i membre de diverses juntes de les entitats que gestionen aquestes activitats.
 
  • Roser Trepat Minguell (69 anys, Tàrrega)
Vinculada al món de l’ensenyament i de la música, ha estat una de les impulsores de la creació de l’Escola Municipal de Música de Cervera (1980), on treballa com a gerent i coordinadora d’activitats musicals. Es tracta d’un projecte musical sense precedents a les Terres de Lleida que, quatre anys després, obté el reconeixement de Conservatori Elemental. Trepat continua vinculada al centre com a cap d’estudis. Ha organitzat la Càtedra Internacional de Música “Emili Pujol” , que ha acollit 32 cursos d’àmbit internacional, amb un prestigiós equip de professors, i 33 festivals d’estiu. Ha estat promotora i fundadora de la Jover Orquestra Nacional de Catalunya (1993), de la qual ha estat directora executiva fins al 2004. L’any 1999 va ser nomenada cap del departament musical i gerent del Cor i de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, càrrec que ha exercit fins al mes de juliol de 2012. També ha impulsat l’Associació d’Amics de la Música. 
  
  • Rafael Domènech Jordà (66 anys, Falset)
Format en el món de l’hoteleria, comença a treballar a l’Hostal Sport, negoci familiar amb més de 90 anys d’història. L’hotel-hostal contribueix a promoure la cultura del vi i de l’enoturisme al Priorat a través de l’organització de conferències enoturístiques i que atreu turistes a la comarca, amb una oferta de productes de qualitat que vinculen vi, gastronomia, paisatge i cultura. Actualment disposa d’un celler amb més de 230 referències vitivinícoles. Domènech destaca per la defensa de les arrels i les tradicions catalanes a través de l’hostal i de la cuina catalana, amb un servei de qualitat, i per la defensa del comerç de proximitat. Durant la seva trajectòria ha rebut diferents reconeixements, com ara el premi d’excel·lència enoturística per restauració i allotjament, el premi Joan Amaré i Saragossa, per la contribució a l’enoturisme al Priorat, i el premi Jaume Jordà Capdevila, per la contribució al foment de l’enoturisme.
 
  • Teresa Fortuny Solà (69 anys, Tarragona)
Vinculada al món sindical i al polític. Inicialment implicada en la Joventut Obrera Catòlica, és el 1968 quan té el primer contacte amb Comissions Obreres de Catalunya i hi comença a col·laborar activament. Cursa la carrera de Graduat Social i comença a fer tasques d’assessorament al sindicat. Fins al 2004 ha estat secretària general de CCOO al Baix Camp. En l’àmbit polític, ha militat primer a les plataformes anticapitalistes i a l’Organització de l’Esquera Comunista i, posteriorment, al Partit Socialista Unificat de Catalunya, al Partit dels Comunistes de Catalunya i a Esquerra Unida i Alternativa. Actualment continua participant a la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, així com a la Secretaria de la Dona i a la Comissió de Moviments Socials de CCOO de Tarragona.
 
  • Agustí Castells Casanova (74 anys, Tortosa)
Ha treballat activament al món agrari i cooperatiu, professió que ha compaginat amb la seva feina com a regidor i alcalde de Deltebre. El 1979 funda la cooperativa de consum de Deltebre i el 1987 és escollit president de la cambra arrossera de la Cava, des d'on impulsa diverses actuacions que culminen amb la fusió de les 4 cooperatives del sector de l’arròs. Un procés que dóna com a resultat la creació de la cooperativa d'Arrossaires del Delta de I'Ebre, que ha presidit fins aI 2008. Actualment, amb més de 2.000 socis, és una de les 10 cooperatives arrosseres més gran de tot l'Estat. Ha promogut el moviment cooperatiu més enllà de les Terres de l’Ebre, posant en marxa mesures innovadores i amb visió de futur que han permès consolidar les cooperatives i la seva expansió. També ha estat president de la Sectorial de ‘Arres de la Confederación de Cooperativas Agrarias de España’ i membre del Comitè consultiu de I’Arròs de la Unió Europea a Brussel·les, entre d’altres.
 
 
Plaques al treball President Macià
 
El Govern ha acordat atorgar la Placa al treball President Macià a les institucions i empreses següents.
 
  • Fundació Catalana Síndrome de Down (Barcelona)
S’atorga el guardó a la Fundació Catalana Síndrome de Down en la categoria d’igualtat d’oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar. La Fundació treballa per a la millora la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i és l’òrgan permanent d'estudi i recerca en els àmbits mèdic, psicològic, pedagògic i social. La Fundació crea i millora serveis que responguin a la demanda social, personal i familiar de les persones amb discapacitat intel·lectual, i en facilita la inclusió social total d’aquestes persones, amb el grau màxim de benestar, autodeterminació, desenvolupament personal, respecte i dignitat. L’any 1996 la Fundació va posar en marxa el Servei d'Integració Laboral "Col·labora", que té com a objectiu afavorir la igualtat d’oportunitats facilitant la recerca d’un lloc de treball a l’empresa ordinària. Actualment atén 257 persones amb discapacitat, 110 de les quals estan contractades en empreses ordinàries i les altres 147 en procés de formació i recerca de feina. El servei té acords de col·laboració amb més de 60 empreses de diferents sectors perquè puguin realitzar pràctiques i/o incorporar-se a la plantilla.
 
  • SEAT per l’escola d’aprenents (Barcelona)
S’atorga el guardó a Seat per l’escola d’aprenents en la categoria de Responsabilitat Social Empresarial. Aquesta escola va ser creada amb l’objectiu de formar els nous treballadors que s’incorporaven a l’empresa. Des de la seva creació, s’hi han format 2.564 alumnes, 2.296 dels quals s’han incorporat a Seat. El sistema d’aprenentatge sempre ha estat basat en el model d’alternança, amb formació a l’escola i també a l’empresa. El 2012 van començar a aplicar l’alternança inspirada en el model alemany de formació dual, que inclou, a més de les 1.600 hores lectives de formació reglada, 720 hores de formació contínua i 2.400 de pràctiques professionals, amb un contracte de Formació i Aprenentatge per a tots els alumnes. Aquesta formació ha estat reconeguda, tant pel Departament d’Ensenyament com per la Cambra de Comerç Alemanya.
 
  • Cadí Stat. Cooperativa Cat. Ltda (La Seu d’Urgell)
S’atorga el guardó a Cadí Stat. Cooperativa en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat. Fundada per Josep Zulueta Gomis i un grup de pagesos, va ser la primera cooperativa lletera creada a l’Estat espanyol, un projecte socioeconòmic que va marcar un nou camí en la reestructuració de la pagesia de la comarca. Actualment compta amb 113 treballadors i amb 112 socis ramaders, les aportacions dels quals produeixen una mitjana de 175.000 litres de llet diaris. Cada any la cooperativa produeix 9.000 tones de formatges distribuïdes en 40 referències. Cadí és un referent històric i una de les principals indústries de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, i constitueix una peça clau per al sosteniment i la millora del sector primari del territori.
 
  • Planafil, SA (Casserres)
S’atorga el guardó Planafil, SA, en la categoria de Foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat. Aquesta empresa tèxtil ha viscut els darrers anys un procés d’innovació basat principalment en l’automatització, la incorporació de les noves tecnologies i un canvi en l’enfocament de la producció que ha permès fabricar productes específics en funció de les necessitats dels clients. L’empresa, que exportava el 98% de la producció, va patir el juliol del 2013 un incendi que va destruir la nau de producció, cosa que va portar la firma a presentar un expedient de regulació d’ocupació per a 16 treballadors. La manca d’endeutament va permetre a l’empresa tenir capacitat per fer front als préstecs pendents i els proveïdors també van ajornar els pagaments pendents a 90 dies durant el temps que l’empresa va estar aturada. La nau va ser reconstruïda i es va allargar 10 metres amb maquinària més eficient. Fidels a la seva voluntat de tirar en endavant el projecte, el 7 d’abril de 2014 la companyia ha tornat a iniciar la producció. Actualment hi treballen 13 dels 16 treballadors afectats per l’expedient de regulació.
 


Cercador

Cercador

Destaquem