Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El retaule dels sants Abdó i Senén d'Huguet retorna a l'església de Santa Maria de Terrassa després de ser restaurat

  • El retaule dels sants Abdó i Senén és una de les millors mostres del període de plenitud de l’obra de Jaume Huguet
  • La intervenció ha permès aprofundir en el coneixement dels materials i dels estrats originals del retaule i estudiar les intervencions fetes al llarg de la seva història

El retaule dels sants Abdó i Senén, obra de Jaume Huguet, un dels grans mestres del gòtic català, retorna a l’església de Santa Maria de Terrassa, després dels treballs de conservació–restauració duts a terme pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). El retaule, que prové de l’església parroquial de Sant Pere, recupera així l’emplaçament que havia tingut, en el creuer nord de l’església de Santa Maria, abans de l’inici del Pla Director per al Desenvolupament de les esglésies de Sant Pere de Terrassa (2000-2009).
 
El retaule, que ha romàs a les dependències del CRBMC mentre han durat les obres de rehabilitació arquitectònica de l’església de Sant Pere de Terrassa, ha estat objecte de treballs de conservació curativa i d’un estudi que ha permès aprofundir en el coneixement dels materials i dels estrats originals del retaule i estudiar les intervencions fetes al llarg de la seva història. Per dur a terme tot aquest procés de conservació i restauració s’ha comptat amb un equip interdisciplinari de professionals, format per conservadors–restauradors, químics, fotògrafs cientificotècnics i radiòloga, sota la direcció i coordinació dels tècnics del CRBMC.
 
La principal problemàtica de l’estat de conservació del retaule eren els aixecaments puntuals de la capa de preparació i pictòrica, deguts als moviments propis del suport de fusta, que comprometien greument l’estabilitat pictòrica del conjunt. Aquests aixecaments i pèrdues de capa de preparació i pictòrica es trobaven distribuïts d’una manera puntual, però generalitzada, en totes les taules del retaule, però es manifestaven d’una manera molt clara en la predel·la.
 
Prèviament al tractament de les capes de preparació i pictòrica, s’ha fet una desinsectació curativa exhaustiva del retaule. Per dur a terme la desinsectació curativa, les peces del retaule s’han introduït en una cambra d’anòxia durant quatre setmanes, amb l’objectiu d’inhibir totalment el desenvolupament dels insectes xilòfags existents.
 
Un cop recuperada l’estabilitat de les capes policromes de les peces, s’han fet la resta de processos de conservació: neteja superficial del revers dels suports i de la policromia, i reintegració cromàtica de la capa pictòrica i de la dauradura, que deixaven veure el blanc de la capa de preparació.
 
 
La tasca més important, però, ha estat l’estudi científic i tècnic de l’obra. S’han examinat les parts que componen el retaule amb les diferents tècniques d’examen de què disposa el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. la fotografia científica (llum difusa, llum rasant, fotomicrografia i fotomacrografia, llum ultraviolada, pel·lícula infraroja i reflectografia d’infraroig) i l’examen amb raigs X. El CRBMC disposa d’una instal·lació radioactiva de segona categoria que permet examinar i estudiar els béns culturals mobles amb RX, i que es completa amb un laboratori de revelatge amb processadora automàtica i un gran negatoscopi mural per a una visió més completa de les radiografies. Aquestes tècniques d’examen s’han complementat amb la presa de mostres de pigments i de fustes del suport, que s’han analitzat en el laboratori fisicoquímic del Centre i en el Laboratori d’Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya.
 
Tots aquests processos s’han encaminat a la conservació preventiva de tot el conjunt. El nou muntatge del retaule al creuer nord de l’església de Santa Maria,  l’església de Santa Maria de Terrassa s’ha realitzat en una nova estructura modular a base de perfils d’alumini anoditzat, que juntament amb els accessoris de muntatge, permet una col·locació racional de les diferents posts, tractades individualment o per pisos, evitant així que unes carreguin el seu pes sobre les altres. Separat del mur i del terra, per tal de garantir la ventilació del revers i permetre controls periòdics del seu estat de conservació, aquest nou muntatge permet que el retaule quedi perfectament integrat al circuit de visites del conjunt monumental de la Seu d’Ègara, gestionades des del Museu de Terrassa.
 
El retaule dels sants Abdó i Senén és una obra de Jaume Huguet, un dels grans mestres del gòtic català. Datada al voltant del 1460, durant una època de certa prosperitat per al municipi egarenc, aquesta obra representa una de les millors imatges del període de plenitud de l’obra de Jaume Huguet. La serena i expressiva naturalitat pròpia dels coneixements innovadors de l’època, amb la presència d’un cert naturalisme en les seves composicions i d’altres coneixements provinents de les noves tendències de la pintura flamenca, com ara els paisatges de fons, creadors d’àmplies perspectives, adaptada, però, fidel, en el cas d’Huguet, a les millors tradicions del país: presència de grans superfícies cobertes amb làmines d’or. 
 
El cos principal del retaule està dedicat als sants i prínceps de Pèrsia, Abdó i Senén, patrons dels pagesos, que van patir martiri a Roma. A la taula central es representen els sants titulars, a la part superior el Calvari i, als laterals, escenes de la vida i martiri dels sants. A la predel·la trobem tres escenes dedicades a la vida dels sants metges màrtirs, Cosme i Damià: en el centre hi ha els sants, vestits de doctors; a l’esquerre, l’escena de la seva degollació i, a la dreta, el miracle de l’empelt d’una cama a un servidor de l’església.
 



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem