Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Pelegrí insisteix en la reclamació de la moratòria com la millor solució fins que s'hagi canviat el model de gestió de dejeccions ramaderes

Pelegrí: "l'Estat ha creat el problema i l'Estat ha de solucionar-lo"

 

El conseller reclama ajudes per valor de 30 milions d’euros a càrrec de l’Estat per cobrir la inversió dels tractaments per al nou model  de gestió que substituirà les plantes que tanquen, i al transport d’excedents com a  mesura excepcional.

Pelegrí i Cañete durant la passada fira Alimentaria

 
 
·         El conseller insisteix a reclamar la moratòria per evitar el tancament de les plantes de tractament de purins.
 
·         El conseller confirma el preacord amb el ministre Cañete i el subsecretari d’Estat d’Agricultura, Jaime Haddad, pel qual l’Estat es compromet a finançar el cost de gestionar els excedents que es puguin produir a curt termini (en el cas de Catalunya a partir del mes de juny) en cas que no s’autoritzi la moratòria.
 
·         “Ho vaig dir a Mollerussa i ho repeteixo a qui vulgui escoltar. Tinc el compromís del ministre i del subsecretari d’Estat que es faran càrrec del cost perquè aquest és un problema d’Estat, amb especial incidència a Catalunya, que és on es concentra el gruix dels excedents”
 
·         En cas que es confirmi el tancament de les plantes, el conseller reclamarà ajudes per valor de 30 milions d’euros a càrrec de l’Estat per cobrir la inversió dels tractaments per al nou model  de gestió que substituirà les plantes que tanquin, i al transport d’excedents com a  mesura excepcional durant el procés de transició.
 
·         Agricultura ha fet la diagnosi de les explotacions afectades i no es preveu que tinguin problemes per gestionar els purins fins el mes de juny, però ja fa temps que treballa en el canvi de model per resoldre el problema de manera definitiva a mig termini.
 
 
 
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins ha informat avui sobre l’estat de la negociació amb el ministre Arias Cañete i en relació amb la problemàtica de la gestió dels excedents de purins arran del anunci de tancament de les plantes de cogeneració per causa de la reforma  del sector elèctric plantejada per l’Estat.
 
Pelegrí ha volgut traslladar un missatge de tranquil·litat al sector: “hem fet i estem fent el deures, estem analitzant la situació de cada explotació afectada, tot i que continuem defensant que la millor solució a curt termini és la moratòria per evitar el tancament de les plantes fins que es pugui assolir el canvi de model de gestió a mig termini, tenim alternatives per garantir la gestió correcta dels excedents que es puguin produir sense generar impacte, n’hem analitzat els costos i els hem plantejat al ministeri, i tenim un compromís per part el ministre que es faran càrrec dels costos per resoldre el problemes més immediats mentre fem el canvi de model que ajudi a la solució definitiva a mig termini.
 
Però una cosa ha de quedar molt clara: l’Estat ha creat el problema i l’Estat ha de solucionar-lo; insistim en la moratòria, però si l’Estat persisteix en negar-la, tenim la solució però la Generalitat no avançarà un euro” ha senyalat el conseller.
 
Opcions de gestió dels purins de les granges de porcí afectades a curt termini
 
En aquest sentit, ha afegit que el Dept. d’Agricultura ha fet la diagnosi de les explotacions afectades, fet que ha permès constatar  que la xifra exacta d’explotacions afectades pel possible tancament és de 438  explotacions, que són les que realment poden tenir problemes per gestionar els excedent ; tanmateix, això no es preveu que passi fins el mes de juny, però ja fa temps que treballa en el canvi de model per resoldre el problema de manera definitiva a mig termini.
 
A la zona d’influència de les plantes de purins d’Alcarràs i Garrigues-Pla d’Urgell existeix una àmplia diversitat de cultius que permeten l’aplicació dels purins, entre els quals cal esmentar el blat de moro, l’olivera, l’ametller, l’alfals, cultius farratgers, etc. És important destacar que en els darrers anys darrera del cereal d’hivern es sembren blat de moro rostoller i altres cultius que permeten l’aplicació a partir de finals de maig. Hi ha per tant nombroses situacions on els purins es podran aplicar per fertilitzar els cultius.
 
Cal indicar també que les capacitats d’emmagatzematge mínimes de les granges de porcí són entre 4 i 6 mesos. El sector porcí ha avançat molt en els darrers anys en la gestió de l’aigua a les granges de manera que el consum d’aigua s’ha reduït molt i el volum de purí generat a la pràctica és molt inferior als valors estàndards. Això fa que la majoria de les granges disposin de capacitats d’emmagatzematge superiors als 6 mesos.
 
En el cas de què les basses esdevinguin plenes en els pròxims mesos i calgui buidar-les (per estar plenes les granges) s’està analitzant cas a cas si és possible l’aplicació al sòl des d’un punt de vista legal i pràctic. Des d’un punt de vista pràctic les opcions immediates es situen en cultius d’estiu i oliveres fins a finals de juny. A partir del 15 d’agost existeixen de nou les opcions dels cereals fora de zona vulnerable, i més tard, cap a final d’any, tots els cultius de sembra d’hivern.
 
En alguns casos i davant d’una situació de què les basses estiguin plenes pot ser necessari el transport a llarga distància de manera puntual, i en el cas d’Osona l’ús d’algunes de les basses que es van construir en el seu moment.
 
Solució definitiva a mig termini: canvi de model
 
Des del Dept. d’Agricultura es considera que el document presentat pel grup de treball de purins del Magrama resulta poc ambiciós i, en aquest sentit, reclama una solució definitiva que prioritzi la sortida de les zones vulnerables dels nitrats que es generen a les explotacions ramaderes i que fins ara es tractaven a les plantes de cogeneració.  Agricultura, ha senyalat el conseller, “considera que el transport a altres zones ha de ser una solució d’emergència només per a aquells casos en què no hi hagi cap altra possibilitat de gestió dels purins entre el moment del tractament de les plantes i la solució definitiva per a cada granja o explotació”.
 
La solució estable a  mig termini passa per :
 
-        Reducció del nitrogen excretat mitjançant canvis en la dieta dels animals de les explotacions afectades.
-        Instal·lació en granja de tractaments individuals que permetin l’ exportació/eliminació dels nutrients que han deixat de tractar les plantes.
-        Utilitzar al màxim el potencial de tractament existent en las zones afectades. (aquests tractaments han de permetre la valorizació i la  sortida dels nutrients de les zones vulnerables.)
-        Basses de regulació en zones no vulnerables de baixa densitat ramadera.
 
 
Així, la situació de les 438 explotacions que realment es poden veure afectades pel possible tancament definitiu de les plantes es resoldria de la següent manera:
 
128 explotacions (el 30%), mitjançant l’aplicació de canvi en la dieta dels animals
173 explotacions (56%),canvis dieta+sistemes de separació sòlid/líquid en granja
137explotacions(44%),canvis dieta+ separació sòlid/líquid+ centres gestors
 
 
 
Per això el  Departament d’Agricultura de la Generalitat ha plantejat al Ministeri  la creació d’ajudes estatals plurianuals, per valor d’uns 30 milions d’euros, dirigides a la solució estructural del problema, que siguin específiques  per fer front a les solucions que necessita casa zona i cada explotació i, d’altra banda, ajuts al transport/gestió per a les situacions d’emergència.
 
Síntesi de les ajudes que es plantegen
-        Ajuts al transport per a situacions d’emergència:
-        Ajuts per a tractament en granja individualitzat: per a l’adquisició de sistemes de separació sòlid-líquid i la resta per a sistemes de separació i eliminació de nutrients.
-        Ajuts per a tractaments col·lectius o que incloguin sistemes d’eliminació de nutrients més avançats
-        Ajuts per optimitzar l’ús de les instal·lacions existents
 
 
El Govern està compromès amb el sector des del minut zero
 
Pelegrí ha recordat totes les gestions i esforços que s’estan fent des del Dept. d’Agricultura per  avançar en la solució al problema tant des del punt de vista de la negociació amb l’Estat com del necessari canvi de model de gestió per reduir la quantitat de nitrats des de les pròpies explotacions i sense haver de dependre d’instal·lacions alienes.
 
El conseller d’Agricultura ha estat en contacte permanent amb el ministre Cañete i el subsecretari Haddad des que l’Estat (via ministeri d’Indústria) va anunciar la reforma elèctrica i la supressió de les primes a les energies renovables, fet que ha provocat el tancament de la majoria de les 29 plantes que tractaven els purins a tot l’Estat espanyol.
 
Parel·lelament, Pelegrí va convocar el passat 13 de febrer als representats del sector agro-ramader, sindicats agraris, empreses i organitzacions professionals del sector ramader i porcí per analitzar les repercussions del tancament de les plantes de tractament de purins que compromet greument la viabilitat i el futur del sector agroalimentari català i van consensuar un Manifest conjunt reclamant una moratòria així com la presentació d’al·legacions per part de totes els agents implicats i i la majoria dels grups polítics de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya a la proposta de reforma del sector elèctric.
 
Cal recordar que Catalunya, a diferència d’Espanya i d’altres països d’Europa, és des del punt de vista agrari un país eminentment ramader. El seu model productiu es basa en la ramaderia intensiva, on compta amb una elevada eficiència productiva a partir del model organitzatiu de la integració, que constitueix avui un dels principals Clústers agroalimentaris d’Europa amb un pes molt important en les exportacions.
 
El conseller Pelegrí ha manifestat que “el Departament d’Agricultura donarà tot el suport del Govern de la Generalitat al sector en la reclamació a l’Estat, ja que el tancament de les sis plantes de cogeneració de tractament de purins que hi ha a Catalunya representa un greu problema tenint en compte que “les instal·lacions ramaderes són un instrument bàsic de la cohesió territorial, i fonamental del sistema agroalimentari. Moltes d’aquestes àrees no tenen grans opcions més per l’activitat econòmica que aquestes granges” ha senyalat Pelegrí .
 
El Pla Estratègic de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes
 
Segons el conseller, "el Departament, conscient de la problemàtica que planava sobre aquestes plantes, va posar en marxa un seguit d’accions des del principi d’aquesta legislatura per tal de trobar una sortida a aquest tema. Així, es va crear un Grup de Treball dins de la Comissió Interdepartamental de Nitrats, on estan representats tots els Departaments de la Generalitat implicats (Territori, Presidència, Economia, Agricultura, ICAEN, ACA i ARC) que va estar treballant, en un principi, en avaluar una solució tecnològica que permetria l’evolució d’aquestes plantes i després en buscar alternatives que es poguessin aplicar de forma ràpida en el cas del tancament de les plantes".
 
La biodigestió, que és una de les parts bàsiques de la planta de biogàs, és un tractament mitjançant el qual les dejeccions o altres productes orgànics es transformen i se n'obté biogàs i un producte més estable anomenat biodigerit, que es tracta posteriorment per obtenir aigua i fertilitzants. La biodigestió anaeròbica dels purins i l’aprofitament del biogàs generat tenen un efecte beneficiós en la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle, per la qual cosa són una de les mesures d’acció del Pla marc de mitigació del canvi climàtic. Malauradament, el nou marc retributiu per a les energies renovables presentat pel Ministeri d'Indústria limitarà molt el desenvolupament d'aquesta tecnologia.
 
Paral·lelament, el Departament té en marxa el Pla Estratègic de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes, en què s'impulsa un seguit de mesures de millora en la gestió de la fertilització i gestió i tractament de les dejeccions ramaderes. Aquest pla inclou actuacions a nivell de granja (reducció del volum purí, canvis en les dietes), en l'aplicació en camp dels fertilitzants i en les dejeccions ramaderes i el seu tractament.
 
Indicadors del sector de la producció ramadera a Catalunya
 
La producció porcina a Catalunya, amb un cens de gairebé 7 milions de caps es consolida com la base del sector agroalimentari català. Cada any se sacrifiquen a Catalunya més de 17 milions de porcs. El sector de la producció ramadera representa gairebé el 60% de tota la producció agrària catalana (i d’aquest 60%, el porcí en suposa més del 34%), essent un dels primers sectors industrials de Catalunya. La producció de carn de porcí de Catalunya representa més del 40,9% de la producció total d’Espanya.
 
A Catalunya existeixen 6 plantes de tractament integral de purins mitjançant assecatge tèrmic (ecogeneració).  Aquestes plantes han contribuït a una millora de la gestió dels purins en les àrees on es troben ubicades. Tracten anualment uns 600.000 m3 de purins . 
 


Cercador

Cercador

Destaquem