Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Comunicat del president Artur Mas amb motiu de la mort d'Albert Vilalta, conseller de Medi Ambient 1991-1996

  • "Home clau en les infraestructures i pioner de les polítiques ambientals, deixa Catalunya més preparada per a un futur que preveia molt il·lusionant"
Artur Mas amb Albert Vilalta, el gener del 2003, en l'acte de col·locació de la primera pedra del Trambesòs (foto Tramvia.org)

Ens ha deixat Albert Vilalta i González (Reus, el Baix Camp, 1933-Barcelona 2013), enginyer de Camins, Canals i Ports, que va ser el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, entre 1991 i 1996. Era una persona patriota, molt intel·ligent i capaç, treballadora, i amb uns forts caràcter i principis. Home d’acció, amb la seva gestió eficaç i entregada en el camp de les infraestructures va ajudar a recosir un país que sortia de dècades d’abandó i manca d’inversió, i el va ajudar a preparar per al futur amb obres com el minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona, o el tren de gran velocitat (TGV).
 
En Vilalta va començar la seva trajectòria pública com a redactor del Pla de Sanejament de Barcelona el 1969. Amb el restabliment de la Generalitat el 1977, fou director general de Transports del govern provisional encapçalat pel president Josep Tarradellas al seu retorn de l’exili. En aquells primers anys també va ser membre de la part catalana de la Comissió Mixta de Traspassos i Valoracions, on va actuar amb gran contundència en defensa de l’interès de Catalunya.
 
Tenia molt clares les necessitats del país en el seu camp. Més tard, ja en el primer govern encapçalat pel president Jordi Pujol, va ser nomenat secretari general del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb Josep Maria Cullell com a conseller. Allà va col·laborar en l’impuls d’obres fonamentals, com la portada d’aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona a través d’un minitransvasament, que ha resultat decisiu per al manteniment i la projecció de la indústria petroquímica i el turisme en aquelles comarques; el disseny de la política d’eixos, com l’Eix de l’Ebre, l’Eix del Llobregat i l’Eix Transversal; la connexió entre Mataró i Granollers; o la reparació de totes les carreteres afectades pels aiguats del 1982.
 
Seus van ser també els estudis per connectar Barcelona amb la resta d’Europa a través del tren de gran velocitat, que va iniciar a començament dels anys vuitanta. Aquests treballs van permetre fer les reserves de sòl molt abans que en comencessin les obres, de manera que les expropiacions del terreny van resultar menys costoses a l’erari públic. També va treballar en els túnels de Vallvidrera, que connecten Barcelona amb el Vallès, i així va ser el primer president de l’empresa concessionària, Tabasa.
 
Era un gran amant de l’esquí. Va intervenir decisivament en el reflotament públic de les estacions de La Molina i Núria, que va modernitzar i fer competitives amb la instal·lació dels primers canons de neu artificial.
 
Entre el 1983 i 1993 va ser president dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Va pilotar el procés de compra dels antics Ferrocarrils Catalans per part del Govern, i després d’un intens procés de modernització, els va ajudar a transformar en el que encara són avui: un dels serveis de rodalies punters a Europa.
 
L’any 1991, el president Pujol li va encarregar de posar dempeus el primer Departament de Medi Ambient que es va crear a la Península Ibèrica, en una iniciativa pionera al sud d’Europa que va anticipar l’eclosió de la sensibilitat ambientalista que vivim. Des del Govern, en Vilalta va impulsar el Pla de Sanejament de Catalunya; el Pla de Residus; la planta d’incineració de Constantí (el Tarragonès), que va permetre mantenir la indústria química al Camp; i va crear el primer Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Totes aquestes iniciatives han contribuït a fer de Catalunya un país amb un medi ambient en recuperació, i amb una població fortament sensibilitzada per la cura envers l’entorn i el paisatge. Algunes d’aquestes decisions van requerir bones dosis d’explicació i coratge, que per a sort del país en Vilalta va aportar.
 
El 1998 va ser nomenat secretari d’Infraestructures al Ministeri de Foment, en el Govern de l’Estat que presidia José María Aznar, i responsable de l’ens Gestor d’Infraestructures Ferroviàries. Des d’aquestes instàncies va impulsar el seu vell somni del TGV, el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona o l’alliberament del peatge de la B-30.
 
També va ser president de l’empresa Tramvia Metropolità, i del Parc Tecnològic WTC Cornellà.
 
Gran treballador, els qui els coneixíem sabem que no hi havia hores per a ell. Ha estat un home clau en la modernització de les infraestructures i les polítiques ambientals a Catalunya i a tot l’Estat. Com a catalanista de pedra picada, en els darrers temps havia expressat el seu suport a la consulta pel futur polític de Catalunya. Gràcies a seva feina, Catalunya està més preparada per encarar aquest futur il·lusionant.
 
 
Palau de la Generalitat, Barcelona 15 de novembre de 2013


Cercador

Cercador

Destaquem