Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Agricultura constata l'expansió de la cloïssa asiàtica a Lleida

Fotografia de cloïsses asiàtiques

Agents Rurals del Pallars Jussà localitzen una nova espècie de cloïssa invasora a l’embassament de Sant Antoni
 
Es tracta de la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea), mol·lusc bivalve natural del sud i l’est d’Àsia, Austràlia i Àfrica.
 
 
Membres del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural han detectat la presència d’una espècie de cloïssa invasora a l’embassament de Sant Antoni (Pallars Jussà). Fins ara aquesta espècie es trobava a la conca del Segre i no s’havia localitzat a la Noguera Pallaresa.
 
La troballa es va produir la setmana passada en una de les inspeccions específiques que es fan a la zona de l’embassament que es realitzen periòdicament quan el nivell de l’aigua és en mínims anuals. Així, les tasques dels agents permeten localitzar possibles nàiades anodonta, mol·lusc autòcton protegit, present a l’embassament i que, quan aquest és molt baix, cal rescatar-ne els exemplars que queden encallats a la sorra per evitar la seva mort.  
 
Des del punt de vista ecològic, la presència d’aquest nou mol·lusc comportarà força problemes, ja que entra en competència amb l’autòcton i, com tots els mol·luscs, filtra l’aigua, alterant així la dinàmica dels nutrients d’aquesta. En el pitjor dels casos, i atès el seu èxit reproductor (un adult deixa anar 100.000 larves en els seus 7 anys de vida màxima) podria donar problemes als sistemes hidràulics i de regadiu, obstruint instal·lacions, motors, etc.
 
A Europa va arribar a la dècada del 1970 per Portugal, d’on va passar a Espanya, França, Holanda, Suïssa, la Gran Bretanya i per la conca del Danubi fins a Romania. A l’Estat espanyol es cita per primera vegada l’any 1981 al riu Miño i actualment és a les conques del Miño, l’Ebre, el Guadiana, el Duero i les conques internes de Catalunya.
 
Dins del riu Ebre es va localitzar a l’embassament de Mequinensa l’any 2002, i actualment es pot trobar a qualsevol indret del riu principal des de Navarra fins al delta de l’Ebre. Precisament l’any passat, agents rurals van constatar que la cloïssa asiàtica s’expandeix aigües amunt pel riu Segre, i que colonitza nous hàbitats aquàtics als termes municipals de La Granja d’Escarp, Massalcoreig, Seròs i Aitona. El Cos d’Agents Rurals ha informat de l’expansió de la cloïssa asiàtica a l’Agència Catalana de l’Aigua, com a òrgan competent en matèria d’aigües a les conques internes de Catalunya.
 
A la conca del riu Noguera Pallaresa, no s’hi havia localitzat mai fins ara, tot i que els agents rurals suposen que a l’embassament hi és present des de fa un mínim de 3 a 4 anys a jutjar per l’edat d’alguns dels individus adults que s’hi ha trobat.
 
Segons el projecte ExoAqua de seguiment de les espècies invasores en medi hídric, promogut per l'Agència Catalana de l’Aigua i dut a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona, la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea) es va detectar per primer cop a Catalunya el 1997, i es creu que va ser introduïda per pescadors que la feien servir com a esquer viu. Es tenia constància de la seva presència al tram baix del riu Ebre, al riu Set i al riu Sió, a més de l’embassament de Mequinensa.
 
L’hàbitat que ocupa la cloïssa asiàtica són els fons de riu i embassaments, preferiblement sorrencs o de graves, ocupant bona part de l’espai i absorbint els nutrients de l’aigua. Això la diferencia del musclo zebrat, que ocupa fons durs. Es tracta d’una espècie molt tolerant a les temperatures extremes, de color verdós, que sol mesurar entre 2 i 3 centímetres de llargària. Habita en aigües dolces, però pot arribar a viure amb normalitat en aigües de certa salinitat.
 
A l’igual que el Musclo zebrat (Dreissena polymorpha) es tracta d’un petit mol·lusc bivalve que pot causar greus danys ambientals i econòmics a causa de la seva enorme capacitat reproductora. Desplaça els bivalves autòctons i provoca danys en les infraestructures per acumulació.
 
 
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat  i twitter.com/agriculturacat.
 



Cercador

Cercador

Destaquem