Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

És la primera resolució judicial que recau sobre una qüestió que bloquejava l'exercici d'una competència de la Generalitat

El Tribunal Constitucional dóna la raó al Departament de Justícia en l'aplicació del dret català en una resolució contra la qualificació d'un registrador de la propietat

 

L’alt tribunal rebutja el recurs de l’advocat de l’Estat i dóna la raó a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (DGDEJ), i ho argumenta dient que la resolució de la DGDEJ s’ha basat en l’aplicació del dret català. Per la consellera de Justícia, el Tribunal Constitucional corregeix en aquest cas l’afany recentralitzador que l’Estat està aplicant, “de fet”, sobre determinades competències autonòmiques

 
 
El Tribunal Constitucional va aixecar, el juliol de 2010, la suspensió total de quatre articles de la Llei aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2009, però rebutjava que el Departament de Justícia tingués competències en els recursos que fan referència al dret civil estatal
 
 
 
 
El Tribunal Constitucional (TC) ha donat la raó al Departament de Justícia en un cas en què l’Advocacia de l’Estat impugnava una resolució dictada per la Direcció de Dret i d’Entitats Jurídiques que resolia un recurs contra la qualificació negativa d’un registrador de la propietat de Barcelona. Es tracta de la primera resolució judicial del TC que recau sobre una qüestió que bloquejava l’exercici d’una competència de la Generalitat.
 
L’Advocacia de l’Estat va demanar la impugnació de la resolució de la DGDEJ per anar en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional sobre la suspensió de determinats articles de la Llei 5/2009, de 28 d’abril, del Parlament de Catalunya, sobre els recursos contra la qualificació negativa dels títols o clàusules concretes en matèria de dret català.
 
El Tribunal Constitucional, en aquest cas, dóna la raó a la Generalitat i ho argumenta dient que la resolució de la DGDEJ s’ha fet d’acord amb la normativa catalana, que ha donat resposta a la qüestió que se li ha plantejat i que les  normes estatals citades no són determinants en la resolució de la qüestió jurídica plantejada i, per tant, no es trenca la suspensió de la Llei 5/2009.
 
La consellera de Justícia afirma que el Tribunal Constitucional corregeix, en aquest cas, l’afany recentralitzador que l’Estat està aplicant, “de fet”, sobre determinades competències autonòmiques.
 
L’antecedent:
 
El Govern estatal va recórrer, el febrer de 2010, en contra dels articles 3.4 i 7.2 (i, per connexió, contra els articles 1 i 3.3) de la Llei que desplega competències de l’Estatut en matèria de notaris i registradors i que va aprovar el Parlament de Catalunya l’abril de 2009. El juliol del mateix any, el Tribunal Constitucional va aixecar la suspensió d’aquests quatre articles, però no en la seva totalitat,
 
La Llei de 2009 establia que la competència per resoldre els recursos interposats contra les qualificacions dels registradors de la propietat que es fonamentin en dret català, l’exercirà el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través de la seva Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, una competència establerta a l’article 147.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
 
Segons aquesta Llei, les entitats o persones jurídiques o físiques que hagin d’interposar un recurs contra la decisió negativa d’un registrador, d’inscriure un títol o clàusula en un registre, ja sigui de la propietat, mercantil o de béns mobles, ho haurien de fer necessàriament davant del Departament de Justícia i no davant del Ministeri de Justícia, abans d’anar a la via judicial. A més, les decisions que prengui el Departament de Justícia en aquesta matèria seran vinculants per als registradors després de ser publicades al DOGC i, per tant, d’obligat compliment.
 
La Llei pretenia evitar que el mateix recurs es pogués presentar per vies diferents i trobar-se, per tant, davant de resolucions contradictòries. Però el Tribunal Constitucional, arran de la impugnació presentada per l’Estat, va decidir no permetre facilitar aquesta unificació de criteris que aportaria una major seguretat jurídica als ciutadans i garantiria un procediment més clar i precís.
 
Així, el Tribunal Constitucional va considerar que, en el cas que en una mateixa causa hi haguessin diversos recursos i alguns fessin referència al dret civil estatal i altres al dret civil català, els recursos haurien de presentar-se davant del Ministeri de Justícia i del Departament de Justícia de la Generalitat i no per una única via com establia la Llei catalana, que tenia l’objectiu de racionalitzar-ne el procés.


Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem