Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats


 
  • La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o una entitat per part de la Generalitat de Catalunya
  • L'acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el dia 27 d'abril al Palau de la Generalitat
 
El Govern ha acordat avui concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. L’acte de lliurament tindrà lloc el proper dia 27 d’abril, a les 18 hores, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
 
Les 29 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:

Salvador Alemany i Mas (Barcelona, 1944):Economista i professor mercantil i jurat de comptes. Per la seva destacada aportació a l’economia i a la societat catalanes. President d’Abertis, del Cercle d’Economia i del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica, ha estat vicepresident del Futbol Club Barcelona i n’ha presidit la secció de basquetbol. També ha estat president de la Creu Roja de Barcelona.
 
Maria Dolors Bassols i Teixidor (Banyoles, 1935):Mestra. En reconeixement a la seva valuosa trajectòria, posada al servei de la formació i del creixement personal de la infància i de la joventut, i dedicada també a la formació de les persones educadores. Cal destacar la tasca que ha dut a terme com a presidenta de l’Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya.
 
Alessandro Benuzzi (Vilanova i la Geltrú, 1930): Empresari. En reconeixement a la seva valuosa contribució, durant més de mig segle, per intensificar les relacions empresarials i culturals entre Catalunya i Itàlia. Entre d’altres activitats, ha estat vicepresident executiu d’Italtel, vicepresident de Grijalbo Mondadori i membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra i del Consell de la Fira Internacional de Milà.
 
Miquel Bruguera i Cortada (Barcelona, 1942): Metge, especialista en hepatologia. Per la seva competència professional, que ha excel·lit en l’àmbit acadèmic i també en l’assistencial, clínic i corporatiu. Autor de diversos llibres i nombrosos treballs, és reconegut com un dels experts mundials en hepatitis víriques. Ha estat president del Col·legi de Metges de Barcelona i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
 
Josep Maria Casasús i Guri (Barcelona, 1944): Periodista i catedràtic universitari. Per la trajectòria als mitjans de comunicació i la seva prestigiosa activitat acadèmica. Pioner en la recerca, divulgació i projecció del nostre periodisme, té una extensa obra assagística. Ha estat fundador i president de la Societat Catalana de Comunicació i de la Sociedad Española de Periodística, des de la qual ha treballat per la cultura catalana.
 
Montserrat Colomer i Salmons (Barcelona, 1922): Treballadora social. En reconeixement a la qualitat de la seva atenció, des de la ciutat de Barcelona, a les persones i els entorns que pateixen majors necessitats. I també per una tasca investigadora i docent que ha contribuït al desenvolupament social del nostre país a partir de l’aplicació de noves tècniques professionals.
 
Jordi Cots i Moner (Barcelona, 1927): Escriptor, advocat i pedagog. Per la seva producció literària i una trajectòria pionera al nostre país a favor de la infància i de les famílies. Publicista, referent de renovació pedagògica i director de destacats centres d’ensenyament, ha estat adjunt per als drets de la infància del Síndic de Greuges de Catalunya i directiu de l’Oficina Internacional Catòlica de la Infància.
 
Ramon Cuello i Riera (Barcelona, 1939): Escultor. Per la seva obra, d’estil realista, centrada en els retrats en marbres i bronzes i la producció monumental en espais oberts de diverses poblacions, a més del monestir de Montserrat. També és autor de les escultures de la Mare de Déu i de Sant Josep de l’altar major del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
 
Lluís Duch Álvarez (Barcelona, 1936): Antropòleg i expert en fenomenologia de la religió. Monjo del monestir de Montserrat, ha excel·lit singularment en l’estudi dels llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana del nostre temps. Professor de teologia i d’antropologia, la seva obra es posa encara més en valor a mesura que n’augmenta la projecció internacional.
 
Montserrat Figueras i Garcia (Barcelona, 1942): Soprano. Per la seva valuosa contribució a la recuperació de la música antiga, amb una trajectòria estretament vinculada a Jordi Savall, amb el qual ha fundat grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, a més del segell discogràfic Alia Vox. La seva exigència, sensibilitat i talent artístic han merescut reconeixement internacional.
 
Stefano Grondona (Gènova, Itàlia, 1958): Guitarrista. Per haver contribuït destacadament a enfortir les relacions culturals entre Itàlia i Catalunya. La seva activitat concertística i també la docent l’han consagrat en el panorama internacional. Vinculat amb el nostre país des de finals dels anys 70, s’hi ha implicat en la recerca històrica sobre la guitarra i ha difós arreu les obres per a aquest instrument dels compositors catalans. 
 
Sebastià Millans i Rosich (Barcelona, 1927): Empresari i directiu del món de l’esport. En reconeixement a la valuosa gestió que ha dut a terme des de la presidència del Club Natació Barcelona. El seu mandat ha contribuït amb eficàcia a la consolidació i a la renovació de l’entitat degana al nostre país en el seu àmbit, i també ha afavorit la cohesió i projecció de l’esport català.
 
Antoni Negre Villavecchia (Barcelona, 1931): Advocat, empresari i financer. Pel conjunt de la seva trajectòria econòmica, social i cultural. Entre els diversos càrrecs que ha ocupat figuren la presidència de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, la Fira de Barcelona i l’associació Eurochambres. Destaquen també la seva vinculació a la música i la tasca de mecenatge contra el càncer infantil.
 
Ramon Pascual de Sans (Barcelona, 1942): Físic. Per haver esdevingut un dels referents de l’activitat científica a Catalunya, mitjançant la seva tasca acadèmica, la recerca d’alt nivell i el servei públic des de diversos càrrecs. El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica quàntica i la teoria de partícules elementals. Impulsor del sincrotró de font de llum Alba, presideix la comissió executiva del seu consorci.
 
Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 1928): Actor de teatre i televisió. Pel més de mig segle de trajectòria dins del sector, en la qual, més enllà de la qualitat interpretativa, destaquen el seu compromís amb el teatre i la fidelitat a la nostra cultura des dels anys més difícils. Cal destacar-ne la implicació en diverses iniciatives que han contribuït al prestigi i a la renovació de l’escena catalana. 
 
Antoni Prat Seuba (Òdena, 1934): Empresari i artista floral. Pel prestigi assolit dins del sector, com a membre d’una nissaga de floristes que ja compta amb quatre generacions. El seu sentit innovador ha permès la incorporació de nous materials i formes a l’art de l’ornamentació floral, com a expressió creativa emergent que reflecteix la sensibilitat i el bon gust i aporta benestar a les persones.
 
Francesc Puchal i Mas (Barcelona, 1933): Veterinari. En reconeixement a la tasca duta a terme durant més de cinquanta anys en el sector de la veterinària i en l’àmbit acadèmic. Ha investigat les connexions del càncer amb la nutrició i ha contribuït a garantir una bona qualitat alimentària. Autor de nombrosos treballs, la seva activitat ha procurat apropar els coneixements de la ciència a les necessitats de la ramaderia.
 
Simon Schwartz Riera (Palafrugell, 1940): Metge, especialista en bioquímica clínica. Per la seva tasca pionera al nostre país en molts aspectes de la recerca en biomedicina. Ha estat, entre d’altres dedicacions sanitàries i acadèmiques, director mèdic de l’Hospital General Universitari Vall d’Hebron, sempre amb el repte de trobar nous camins per a l’avenç de la ciència, la salut de les persones i el benestar social.

Josep Ribas i González (Barcelona, 1929): Arquitecte. Per una reconeguda trajectòria professional, estesa a la docència universitària. El seu estil constructiu respon a les necessitats pràctiques, sense renunciar a la innovació. Autor d’obres en els diversos sectors de l’arquitectura i també vinculat a Eivissa, ha col·laborat amb referents internacionals com Josep Lluís Sert –a la Fundació Joan Miró- o Jean Nouvel.
 
Francesc Riera i Cuberes (Bellcaire d’Urgell, 1935): Empresari. En reconeixement al seu esperit emprenedor, fruit del qual són diversos projectes de dinamització social i cultural. Cal destacar-ne la direcció del Casal de l’Espluga de Francolí o l’impuls, a les Borges Blanques i a Juneda, del Parc Temàtic de l’Oli per a la difusió de la cultura d’aquest producte tan genuí de la dieta mediterrània.
 
Entre els 29 guardonats, el Govern reconeix la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu:
 
Joan Colom i Naval (Barcelona, 1945): Polític i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Per la seva trajectòria i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu, del qual ha estat vicepresident. Síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, és directiu de l’Organització Europea de les Institucions Regionals de Control Extern del Sector Públic.
 
Josep Antoni Duran i Lleida (el Campell, Osca, 1952): Advocat i polític. Pel conjunt de la seva trajectòria i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu. També ha estat diputat al Parlament de Catalunya i a Madrid, conseller de Governació i Relacions Institucionals del Govern català i dirigent democratacristià en l’àmbit internacional. Actualment presideix el grup de CiU al Congrés dels Diputats.
 
Concepció Ferrer i Casals (Ripoll, 1938):Política. Per la seva trajectòria dins del catalanisme i de l’europeisme i especialment per haver estat una de les primeres diputades catalanes al Parlament Europeu. En l’àmbit internacional ha estat, entre d’altres càrrecs, vicepresidenta de la Unió Mundial de Dones Demòcrata Cristianes. És autora de llibres de temàtica europeista.
 
Carles Alfred Gasòliba i Böhm (Barcelona, 1945): Economista i polític. En reconeixement a la seva tasca en aquests dos àmbits i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu. També ha estat diputat al Congrés, vicepresident de la Internacional Liberal i secretari general del Patronat Català Pro Europa. És autor de diversos llibres de temàtica europeista.
 
Eduard Punset Casals (Barcelona, 1936): Economista, polític i divulgador científic. Per la seva trajectòria i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu. Fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat provisional i ministre per a les relacions amb la CEE. La seva tasca de divulgació es caracteritza per la connexió amb els corrents intel·lectuals més avançats i la voluntat de reflexió sobre la realitat contemporània.
 
Juan de Dios Ramírez-Heredia (Puerto Real, Cadis, 1942): Advocat i polític. En reconeixement a la seva trajectòria i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu. S’ha destacat per la defensa dels drets de la comunitat gitana i de les minories i en la lluita contra el racisme i la xenofòbia. És president de la Unión Romaní de España i fundador i dirigent de la Unió Romaní Internacional.
 
Maria Dolors Renau i Manén (Barcelona, 1936): Psicòloga, pedagoga i política. Per la seva tasca en aquests àmbits i especialment per haver estat una de les primeres diputades catalanes al Parlament Europeu. Dirigí l’àrea de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i l’escola d’educadors especialitzats Flor de Maig. També ha estat diputada al Congrés i ha presidit la Internacional Socialista de les Dones.
 
Domènec Romera i Alcázar (Barcelona, 1936): Empresari, capità de la marina mercant i polític. Per la seva trajectòria i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu. També ha estat diputat al Parlament de Catalunya i senador, director general de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona i president de Marítima del Mediterráneo.
 
Josep Verde i Aldea (Granollers, 1928): Advocat i polític. En reconeixement a la seva trajectòria, iniciada dins del cristianisme progressista, i especialment per haver estat un dels primers diputats catalans al Parlament Europeu, cambra de la qual va ser vicepresident. El seu europeisme li valgué la presidència del Consell Català del Moviment Europeu.
 
Les 15 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi són:
 
 
Agrupació Coral La Llàntia: Entitat cultural que és la degana de la ciutat d’Igualada. Per la valuosa tasca que, des de l’any 1876, du a terme en l’àmbit del cant coral i en el món de la música. És una de les agrupacions més destacades dins la Federació de Cors de Clavé. Les successives generacions de cantaires han anat adaptant el seu repertori a les tendències de cada època.  
 
Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat: Per l’impuls als valors de renovació pedagògica, catalanitat i democràcia que van caracteritzar la trajectòria de la prestigiosa institució del període republicà. I també per la tasca de difusió de la seva significació històrica, en el marc de la qual s’inscriu la convocatòria del premi Escola Normal de la Generalitat per tal de distingir i estimular propostes docents innovadores.
 
Associació d’Aviadors de la República (A.D.A.R.): En reconeixement a la coratjosa lluita d’aquests militars en defensa de les llibertats democràtiques. I per la contribució de l’entitat a la memòria històrica, amb la recopilació i difusió de materials sobre un col·lectiu que patí la repressió franquista, col·laborà amb les forces antifeixistes durant la Segona Guerra Mundial i suportà les conseqüències de l’exili.
 
Casa Amèrica Catalunya: Fundació que commemora el seu centenari, com a hereva de la Casa de América de Barcelona i també de l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana. Per haver enfortit els vincles culturals, socials i econòmics entre el nostre país i l’Amèrica Llatina, mitjançant les seves múltiples activitats, la gestió de beques i l’ajut a projectes de col·laboració per al desenvolupament.
 
Centre Excursionista de Terrassa: Per la dilatada trajectòria d’una entitat que ha arribat ja al seu primer segle des del foment de l’excursionisme, amb l’impuls esportiu, la implicació cultural, la divulgació científica i la presència cívica que es deriven de la pràctica d’aquesta activitat. Les seves expedicions arreu dels continents i serralades alpines del planeta han contribuït destacadament al prestigi de l’excursionisme català.
 
Club Deportiu Terrassa Hockey: En reconeixement a un club centenari que és el degà que l’hoquei sobre herba català i estatal, i un dels primers al continent europeu en la pràctica d’aquest esport. En el seu palmarès figura la destacada participació de diversos jugadors i jugadores en els Jocs Olímpics, que han contribuït notòriament a la projecció de Terrassa com a ciutat esportiva. 
 
Col·lectiu de Dones en l’Església: En el vint-i-cinquè aniversari d’un grup de reflexió i d’acció que treballa per aconseguir una major presència de les dones en els òrgans de direcció de l’Església Catòlica. Per la importància que aquest objectiu té per a la comunitat cristiana, d’acord amb uns valors d’igualtat, fraternitat i justícia que, en la nostra època, són àmpliament compartits.
 
Confederació Ecom Catalunya: Per la valuosa aportació d’aquest moviment cívic, que enguany commemora el seu quarantè aniversari, en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física i de la millora de la seva qualitat de vida. La tasca de les associacions federades contribueix a la vertebració social des de la integració d’aquest col·lectiu.
 
Confraria de Sant Sebastià: En reconeixement a un col·lectiu fundat el segle XVI i vinculat a una de les tradicions més arrelades al Pont de Suert. En el marc de les festes de Sant Sebastià, els seus confrares celebren cada mes de gener una trobada de tres dies que relliga el sentiment religiós amb la cultura tradicional i el gust per la bona taula, com a referents de cohesió social i estímuls per a la convivència.
 
Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat–Vedruna: Per la destacada tasca que, des de fa cent vuitanta-cinc anys, realitzen a Catalunya, singularment en el sector educatiu. En tot aquest temps, diverses generacions s’han beneficiat de la línia pedagògica de la institució -continuadora de l’obra de la religiosa Joaquima de Vedruna- i del seu compromís amb les persones.
 
Esbart Teatral de Castellar del Vallès: En reconeixement a la contribució d’aquesta entitat centenària en la preservació i promoció de l’activitat escènica al municipi vallesà, a més de l’impuls de diverses manifestacions de la cultura popular i tradicional. El conjunt de la seva trajectòria constitueix una aportació remarcable a la dinamització de la vida castellarenca. 
 
L’Eco de Sitges: Publicació setmanal amb cent vint-i-cinc anys de trajectòria que constitueix, des de la vila del Garraf, un referent de la vitalitat de la premsa local i comarcal. La seva presència, a través de cinc generacions d’una nissaga de periodistes, representa un testimoni d’excepció del paper de Sitges en la cultura catalana i en la seva projecció.
 
Orquestra Melodia: Formació de ball creada l’any 1931 al Vendrell, inicialment com a orquestra de jazz. És l’única que queda en actiu de les quatre orquestres que hi havia el segle passat a la vila. Per la seva presència continuada en el món de l’espectacle, amb la interpretació de molts dels temes que configuren la tradició musical i la memòria popular del nostre temps.
 
Pessebre Vivent de Castell d’Aro: Per la continuïtat de més de cinquanta anys d’una manifestació molt arrelada al Baix Empordà i ben representativa d’aquesta tradició nadalenca. Els diversos quadres del Pessebre, mitjançant el seu caire participatiu, contribueixen a la promoció del nucli antic de Castell d’Aro i del barri de la Coma, n’impulsen el coneixement de les tradicions i afavoreixen el turisme cultural.  
 
Societat Coral Aroma Vallenca: Entitat degana de la capital de l’Alt Camp que commemora el segle i mig de presència en la vida cultural. És un dels primers cors sorgits a Catalunya a partir de l’obra musical i l’esperit cívic de Josep Anselm Clavé. Pel conjunt de la seva trajectòria, també vinculada amb el fet casteller com a referent de la identitat de Valls i la seva projecció.


Cercador

Cercador

Destaquem