Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Estiu d'entre els més càlids arreu i sec a la major part del país

 

  • L’estiu de 2017 ha estat dels més càlids de les darreres dècades,  càlid a gairebé tot el país, i molt càlid al sud del Berguedà, punts d’Osona i al massís del Montseny
  • Pluviomètricament es pot qualificar de sec a la major part del territori català, i molt sec a alguns indrets del litoral Central, del Delta de l’Ebre i de les comarques del Solsonès, Berguedà i Osona, però plujós a punts de Ponent

 
L’estiu de 2017 (mesos de juny, juliol i agost) ha resultat càlid arreu del país i molt càlid a la part meridional del Berguedà, a punts d’Osona i al voltant del massís del Montseny, on les anomalies en alguns casos han estat iguals o superiors als +3,5 °C.
 
Pluviomètricament l’estiu ha estat sec a la major part del país, i molt sec a alguns punts del nord de la Costa Central, del Delta de l’Ebre i de les comarques del Solsonès, Berguedà i Osona. La irregularitat de la precipitació, pròpia del règim pluviomètric de l’estació, ha fet que al sud del Segrià i a la meitat nord de la Ribera d’Ebre i a bona part de la Terra Alta, l’estiu es pugui qualificar de plujós. Aquesta irregularitat s’observa també a la Val d’Aran i àrees properes, on l’estiu ha resultat normal en general, però en alguns punts les anomalies han estat clarament per sobre i per sota dels valors climàtics corresponents.
 
 
Un dels estius més càlids de les darreres dècades
 
Respecte dels anys anteriors, l’estiu del 2017 ha estat de manera general a Catalunya dels més càlids de les darreres dècades, tot i que encara lluny de l’estiu del 2003, el més càlid de la història recent. L’estiu del 2017 ha tingut un comportament molt similar al del 2015, el segon estiu més càlid, com a mínim, des de 1950, pel que fa a la distribució de les anomalies de temperatura, però els valors d’aquesta han estat clarament superiors en conjunt.
 
L’estiu de 2017 ha resultat el més càlid a una de les 56 estacions de la Xarxa d’Estacions Automàtiques (XEMA) que disposen de més de 20 anys de dades  completes dels mesos d’estiu: Orís, a Osona. A un total de 17 d’aquestes 56 estacions aquest estiu ha estat el segon més càlid, i a 13 estacions el tercer més càlid. Així, a 32 d’aquestes 56 estacions l’estiu de 2017 ha resultat entre els tres més càlids.
 
En analitzar les dues sèries centenàries de què es disposa a Catalunya (Observatori de l’Ebre, amb dades des de l’any 1905, i Observatori Fabra, des de 1914) es constata que l’estiu de 2017 ha resultat el tercer més càlid a l’Observatori de l’Ebre, després dels estius de 2003 i 2009, i a l’Observatori Fabra ha estat el cinquè més càlid.
 
 
Mesos de juny i agost especialment càlids
 
Tot i que els tres mesos de l’estiu climatològic (juny, juliol i agost) han resultat càlids  en conjunt (figura 2), ha estat els mesos de juny i l’agost els que més han contribuït al balanç final de l’estació.
 
Així, el juny va ser molt càlid en general, amb l’excepció d’alguns punts del litoral i del prelitoral, la depressió Central i el Prepirineu, on va ser càlid. La situació que va provocar aquest comportament de la temperatura va ser la presència d’una dorsal anticiclònica i una massa d’aire molt càlid provinent del nord del continent africà que va afectar Catalunya durant la primera quinzena de juny i que va ser especialment persistent, amb una temperatura que es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per a l’època durant més de dues setmanes.
 
El mes de juliol va resultar també càlid a gran part del Pirineu i Prepirineu, de la depressió Central, del Prelitoral, litoral Central i la Costa Daurada, si bé va ser normal a extenses zones del quadrant nord-est, a la plana de Lleida i a les Terres de l’Ebre. Aquestes anomalies van ser el resultat d’una circulació zonal en altura que va afavorir que s’alternés el pas de solcs atlàntics en altura que van mantenir la temperatura a ratlla amb dorsals anticiclòniques que anaven acompanyades d’una massa d’aire subtropical relativament càlida.  
 
Per últim, en el darrer mes de l’estiu la situació meteorològica es va caracteritzar bona part del dies per la presència persistent de l’anticicló Atlàntic en superfície, que va afavorir l’estancament d’una massa d’aire càlida d’origen tropical en els nivells inferiors de la troposfera. L’agost va resultar també càlid a bona part de Catalunya, en especial a la seva meitat nord, i, fins i tot, molt càlid al massís del Montseny i Prepirineu central. En general va ser l’agost més calorós des del 2012.
 
 
 
Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de l’estiu 2017 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

 

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’estiu 2017 (juny, juliol i agost)  respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

 

Estiu sec a la major part de Catalunya
 
L’estiu del 2017 (mesos de juny, juliol i agost) ha estat sec a pràcticament a tot Catalunya. Una de les característiques predominants del règim pluviomètric de l’estació ha estat la irregularitat, fenomen propi de l’època causada pel caràcter tempestuós de la precipitació (figura 3).  
 
Així, l’estació es pot qualificar de seca a la major part del país, si bé a alguns punts de Ponent, com la part més occidental del Segrià i a la meitat nord de les comarques de la Terra Alta i Ribera d’Ebre, l’estiu ha estat normal o plujós. Fins i tot es pot qualificar de molt seca (precipitació inferior al 30% respecte dels valors mitjans climàtics) a alguns punts del nord de la Costa Central, del Delta de l’Ebre i de les comarques del Solsonès, Berguedà i Osona. A la Val d’Aran, l’estiu ha estat normal en general.
 
Juny i agost, els més secs
 
Durant els tres mesos de l’estiu del 2017 la precipitació ha estat per sota dels valors climàtics normals en general, però en especial el juny i l’agost.
 
El mes de juny va ser molt irregular, va resultar sec a gran part del país, i molt sec a punts del litoral i prelitoral. En canvi, va ser molt plujós a la Terra Alta, i normal o plujós a punts de la plana de Lleida, Baix Empordà, litoral Central, Prepirineu occidental, Pirineu central, nord de la Val d’Aran i a la plana interior gironina.
 
El juliol,igual que el juny, va tenir una distribució molt irregular de la precipitació. Va resultar sec de nou a gran part del país, i molt sec a punts del prelitoral Nord, Prepirineu, altiplà Central, la Catalunya Central i sud del Delta de l’Ebre. Per contra, va resultar molt plujós a gran part del terç sud del país i al sud de la comarca del  Maresme.
 
L’agost va resultar sec a gran part del territori, i molt sec a les Terres de l’Ebre, a algunes zones del litoral, Altiplà Central, conca de Tremp i Prepirineu central. Per contra, va estar plujós al vessant sud del Pirineu occidental. La situació meteorològica va estar dominada pel pas de sistemes frontals que van provocar tempestes repartides de manera molt irregular pel territori durant bona part del mes. No va ser fins a finals d’agost quan la precipitació es va generalitzar.
 
  
 
Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant de l’estiu 2017 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.    

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de l’estiu 2017 (juny, juliol i agost)

 

Irradiació solar normal
 
Els valors de la irradiació solar han estat normals en relació a la mitjana dels darrers anys a pràcticament tot Catalunya (figura 5), a excepció d’algun punt del Pirineu oriental, on la irradiació ha estat lleugerament per sobre de la mitjana climàtica.
 
 
Figura 5: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’estiu del 2017 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2006-2015).

 

Aquesta informació s’ampliarà mitjançant la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
 
8 de setembre de 2017



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem

  • Twitter del Govern

    Seguiu @govern per conèixer el dia a dia i els posicionaments polítics de l'executiu

  • Govern transparent

    Web Transparència: Govern, acció pública i gestió dels recursos

Departament

  • Titular
    Oriol Puig i Godes
  • Responsable comunicació
    Mariona Carreras