Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Hivern pluviomètricament irregular i càlid a la major part de Catalunya


  • L’hivern del 2016-2017 ha estat càlid a gran part del país, i només es pot qualificar de normal a la depressió de l’Ebre i al fons d’algunes valls del Pirineu
  • La precipitació ha presentat una distribució irregular, amb unes àrees seques i altres plujoses o fins i tot molt plujoses als extrems nord i sud

 
L’hivern del 2016-2017 (mesos de desembre, gener i febrer) globalment ha resultat càlid, si bé cal puntualitzar que no ha estat així a la totalitat del país, ni tampoc durant tot el període hivernal. A certs sectors, sobretot de Ponent, la temperatura ha estat similar als valors mitjans climàtics, o fins i tot lleugerament inferior. D’altra banda, s’ha d’esmentar també que, malgrat el balanç càlid estacional, el mes de gener va ser fred a pràcticament tot el país.
 
Pel que fa a la pluviometria, s’ha observat una distribució contrastada. Àmplies àrees de Ponent i del Prepirineu occidental i punts del litoral i prelitoral Central han tingut dèficit pluviomètric, mentre que a gran part del Pirineu, Prepirineu oriental, litoral i prelitoral Nord i Sud i punts del prelitoral Central, la pluja recollida ha estat per sobre dels valors mitjans climàtics.
 
Balanç càlid a gran part del país
 
Prop d’un 80% de la superfície del Principat ha enregistrat una temperatura mitjana estacional superior a +0,5 ºC respecte de la mitjana climàtica (Figura 1), i per tant, en aquests indrets cal qualificar l’hivern de càlid. La raó ha estat, d’una banda, la situació anticiclònica que ha caracteritzat bona part de l’estació, especialment al desembre, i de l’altra, la circulació zonal de la primera quinzena del febrer, que va inhibir l’entrada d’aire fred d’altes latituds.
 
Les màximes anomalies positives, superiors a +1,5 ºC o fins i tot de més de +2,0 ºC, s’han localitzat al Prepirineu, Pirineu i punts del litoral i prelitoral Central. Als sectors més elevats del Principat, les inversions tèrmiques (temperatura més baixa a les planes i depressions del país i més alta a les parts més enlairades), relacionades amb l’anticicló persistent, han contribuït decisivament a la marcada anomalia positiva de temperatura. Aquesta mateixa situació té l’efecte oposat a les depressions, on l’estabilitat atmosfèrica propicia l’acumulació d’aire fred. La boira ha estat persistent i la temperatura s’hi ha mantingut baixa. Així, la vall de l’Ebre ha enregistrat valors de temperatura semblants o lleugerament més baixos que la mitjana climàtica, fet que també s’ha produït a la depressió de la Cerdanya i a altres fons de vall del Pirineu.
 
Gener fred, febrer càlid
 
El desglossament mensual mostra una clara diferència en el comportament de la temperatura al llarg dels tres mesos (Figura 2).
 
El desembre, caracteritzat per un potent anticicló, va ser un mes de contrastos entre els valors de temperatura relativament alta a la major part del país, especialment als sectors més elevats, i els enregistrats a Ponent i a les Terres de l’Ebre, inferiors a la mitjana climàtica.
 
Tot i que els primers dies del gener va predominar també l’anticicló, amb la consegüent inversió tèrmica, posteriorment la situació va canviar radicalment amb l’arribada de diverses masses d’aire fred procedents d’altes latituds. Es van produir fredorades remarcables a diversos punts del país.
 
El febrer, durant la primera quinzena, va estar dominat per una circulació zonal, que va inhibir l’entrada de masses d’aire fred del nord, mentre que a la segona part va predominar una dorsal anticiclònica. Com a conseqüència, la temperatura es va situar per sobre dels valors mitjans climàtics a tot Catalunya, més acusadament a la plana de Vic i a la plana interior gironina. 
 
 
Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de l’hivern 2016-2017 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

 


Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’hivern 2016-2017 (desembre, gener i febrer)  respecte de la mitjana climàtica 1961-1990


Distribució irregular de la precipitació
 
Pel que fa a la precipitació, ha estat irregularment distribuïda al territori (Figura 3). A grans trets, es pot dir que aproximadament la meitat de la superfície del país ha tingut un hivern sec. El dèficit pluviomètric ha estat més destacat a les comarques de Ponent i del Prepirineu occidental i a punts del litoral i prelitoral Central, on la precipitació recollida al llarg de l’hivern no ha arribat al 70% respecte de la mitjana climàtica. Els casos més extrems es localitzen a àmplies àrees de la Noguera i del Pallars Jussà, on no s’ha arribat al 50%.
 
Per contra, l’hivern ha estat plujós principalment als extrems nord i sud del país: a gran part del Pirineu, Prepirineu oriental, litoral i prelitoral Nord i Sud, però també a alguns punts del prelitoral Central. Destaca la precipitació recollida al massís del Port, a l’àrea del cap de Creus, del cap de Begur, a l’Alta Garrotxa i l’extrem oriental del Prepirineu, on l’estació ha resultat molt plujosa (per sobre del 190% respecte de la mitjana climàtica).
 
Aquesta distribució obeeix a la incidència de pertorbacions d’origen atlàntic, que afecten principalment el Pirineu, i a les baixes amb fluxos del sud o sud-est en superfície que, en tenir un recorregut marítim, van afectar els dos extrems del litoral i prelitoral.
 
En valors absoluts, la precipitació ha assolit els 400 mm a punts de l’extrem oriental del Prepirineu, cotes elevades del Pirineu occidental i al massís del Port. En canvi, no s’ha arribat als 50 mm a les comarques de Ponent, ni a alguns punts de la comarca del Pallars Jussà.
 
Nombrosos episodis de vent, pluja i neu al gener i fins a la meitat del febrer
 
Amb l’excepció d’algun episodi localment important, el desembre (Figura 4) es va distingir per l’estabilitat atmosfèrica, que es va estendre fins a principis de gener. A partir del dia 10 d’aquell mes, però, es van succeir diversos temporals de pluja i neu, per l’arribada de pertorbacions, en alguns casos acompanyades de masses d’aire fred.
 
S’ha de destacar el del 13 al 17 de gener, quan es va produir la nevada més important de la temporada al conjunt del Pirineu (amb l’excepció d’alguns sectors elevats del vessant sud i del Prepirineu, on a finals de novembre va nevar-hi tant o més). Entre els dies 13 i 16 de gener es va acumular més d’un metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu vessant nord. Al fons d’algunes valls es va acumular fins a més de mig metre.
 
Un altre episodi remarcable és l’important temporal de llevant i gregal que es va produir entre el 19 i el 23 de gener. Aquest va deixar pluja abundant als dos extrems del país, neu a la serralada prelitoral, una ventada important prop de la costa i alteració marítima excepcional a tot el litoral català.
 
 
Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant de l’hivern 2016-2017 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.    


Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de l’hivern 2016-2017 (desembre, gener i febrer)

Irradiació solar contrastada
 
La distribució de l’anomalia de la irradiació solar reflecteix el predomini anticiclònic de bona part de l’hivern. Les anomalies negatives de Ponent són conseqüència de la boira persistent que s’ha produït, mentre que al Pirineu i part del Prepirineu occidental la irradiació solar global ha estat superior a la mitjana.
 
Cal fer esment que el desembre del 2016 va ser el mes amb menor insolació de la sèrie de Lleida, la qual es remunta a 1942, amb un total de 34 hores de sol, dada molt inferior a la mitjana de 101 hores.
 
 
Figura 5: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’hivern 2016-2017 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2006-2015).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’abril. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i @meteocat
 
 
6 de març de 2017



Cercador

Cercador

Destaquem

  • Twitter del Govern

    Seguiu @govern per conèixer el dia a dia i els posicionaments polítics de l'executiu

  • Govern transparent

    Web Transparència: Govern, acció pública i gestió dels recursos

Departament

  • Titular
    Oriol Puig i Godes
  • Responsable comunicació
    Mariona Carreras