Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Tardor pluviomètricament irregular i càlida a la major part de Catalunya

  • La tardor del 2016 ha estat càlida a gran part del país, tot i que es pot qualificar de normal en alguns sectors, especialment al Pirineu
  • La precipitació ha estat irregular: en algunes àrees l’estació ha estat plujosa, mentre que altres han presentat dèficit pluviomètric, sobretot al terç sud

La tardor del 2016 (mesos de setembre, octubre i novembre) es pot qualificar globalment de càlida i irregular des del punt de vista pluviomètric. Ara bé, cal matisar que en algunes àrees del territori la temperatura ha estat similar als valors mitjans climàtics, o fins i tot lleugerament inferior.
 
Anomalia positiva de la temperatura
 
Aproximadament un 85% de la superfície del Principat ha tingut una temperatura mitjana superior a 0,5 ºC respecte de la mitjana climàtica (Figura 1), i per tant en aquests indrets cal qualificar la tardor d’enguany de càlida. L’anomalia positiva ha estat més marcada a sectors de l’altiplà Central, de la plana de Vic i de l’Alt Empordà, així com a punts del Barcelonès i del prelitoral Sud. En aquestes àrees la temperatura mitjana s’ha situat entre 1,5 ºC i 2 ºC per sobre de la mitjana climàtica.
 
A l’altre extrem, s’ha arribat a enregistrar una anomalia lleugerament negativa a punts elevats del Pirineu occidental. Els valors de temperatura propers a la mitjana climàtica fan que aquesta tardor es pugui qualificar de normal a bona part del Pirineu occidental, punts del Pirineu i Prepirineu oriental, sectors de Ponent i de l’àrea dels Ports.
 
Tres mesos majoritàriament càlids
 
La temperatura mitjana de la tardor ha estat resultat de tres mesos en què aquesta ha estat globalment per sobre dels valors mitjans climàtics (Figura 2). Tot i així s’han produït algunes excepcions, especialment al novembre, el qual ha contrastat amb el balanç relativament homogeni dels dos mesos anteriors.  
 
El setembre va ser càlid a gairebé tot Catalunya, tret de sectors de l’altiplà Central, Prepirineu i Pirineu, on va ser normal. Aquest balanç càlid va ser conseqüència de la calorada excepcional de principis de setembre i de la presència d’altes pressions durant gran part del mes.
 
L’octubre també va ser majoritàriament càlid, sobretot a la depressió Central i punts de les Terres de l’Ebre. En aquest cas, les pertorbacions que van afectar el país, amb fluxos del sud-est (càlids i humits) haurien inhibit les masses fredes procedents d’altes latituds.
 
Per últim, el novembre, tot i que a bona part de Catalunya va resultar càlid, es pot qualificar de normal o fred al Pirineu i a l’extrem occidental del país. La configuració meteorològica del mes va estar caracteritzada per una marcada ondulació del corrent en jet (vent de l’oest) en altura, la qual va provocar el bloqueig de les masses fredes procedents d’altes latituds.
 
Precipitació irregular
 
Pel que fa a la precipitació, ha presentat una distribució irregular (Figura 3). A grans trets, es pot dir que el territori català ha tingut, d’una banda, una tardor seca a una mica més d’un terç del territori. El dèficit pluviomètric ha estat especialment remarcable a les Terres de l’Ebre i també a alguns sectors de Ponent, de la Catalunya Central i punts del prelitoral, on no s’ha arribat al 70% de la precipitació mitjana.
 
Per contra, l’estació ha resultat plujosa a aproximadament una quarta part de Catalunya. Aquestes àrees se situen a bona part del Pirineu i Prepirineu, sectors de Ponent i punts del litoral i prelitoral Nord i Central.
 
En valors absoluts, s’han arribat a superar els 500 mm a punts elevats del vessant sud del Pirineu i del Prepirineu oriental, mentre que en àrees de Ponent no s’han assolit els 100 mm, o fins i tot la pluja recollida ha quedat per sota de 75 mm.
 
Episodis de pluja localment molt abundants
 
Al llarg dels tres mesos (Figura 4) s’han produït episodis de precipitació, localment molt abundants o fins i tot extremadament abundants, que han propiciat una distribució contrastada de la pluja mensual i estacional. Tot i així, cal diferenciar entre un mes de setembre en què bona part de Catalunya va recollir quantitats notablement inferiors a la mitjana, i on els indrets plujosos van ser l’excepció, i el mes de novembre, quan les àrees plujoses van abastar la major part del territori.
 
Entre els dies 12 i 14 d’octubre es va produir l’episodi de precipitació més abundant de l’any fins a aquell moment, arribant a quantitats excepcionals de més de 200 mm en 24 hores a punts del sud del Maresme. A finals de novembre va tenir lloc el segon episodi més important de la tardor, que va afectar entre els dies 20 i 24 les cotes altes del Pirineu, i entre el dia 26 i el matí del dia 28, alguns punts de l’Empordà i del litoral i prelitoral Central, on es van recollir més de 100 mm en poques hores.
 
Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de la tardor 2016 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la tardor 2016 (setembre, octubre i novembre)  respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant de la tardor 2016 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.    

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de la tardor 2016 (setembre, octubre i novembre)

La irradiació solar ha estat lleugerament inferior a la mitjana dels darrers anys a bona part de Catalunya. Tot i que al setembre es van enregistrar valors elevats, l’abundant nuvolositat dels dos darrers mesos, especialment remarcable al litoral durant l’octubre i a la meitat occidental durant el novembre, va fer que la mitjana estacional quedés, en general, per sota dels valors de referència.
 
 
Figura 5: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la tardor 2016 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2006-2015).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes de gener. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
 
 
5 de desembre de 2016



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem

  • Twitter del Govern

    Seguiu @govern per conèixer el dia a dia i els posicionaments polítics de l'executiu

  • Govern transparent

    Web Transparència: Govern, acció pública i gestió dels recursos

Departament

  • Titular
    Oriol Puig i Godes
  • Responsable comunicació
    Mariona Carreras