Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Govern declara la Serra de Collserola Parc Natural

 
  • Els principals objectius són conservar dels valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen
  • El nou parc natural té una extensió de 8.295 ha i inclou dues reserves naturals parcials, de protecció superior
  • Després del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, aquest és el segon parc que es crea aquesta legislatura
  • El Govern ha aprovat també la integració de la Generalitat en el Consorci del Parc de Collserola i s’han aprovat els nous estatuts d’aquest Consorci
 
El Govern de la Generalitat ha aprovat avui el decret que declara la serra de Collserola Parc Natural, que inclou les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc.
 
Amb la declaració del parc finalitza avui un llarg procés de treball iniciat l’any 2002 quan el Parlament de Catalunya va instar el Govern a establir mecanismes per millorar el grau de protecció de la serra de Collserola. El Departament de Medi Ambient i Habitatge va elaborar llavors un estudi de mesures addicionals de protecció de la serra de Collserola, com a primer pas per declarar Parc Natural l’espai protegit. Aquest estudi plantejava la declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola, la declaració de dues reserves naturals parcials i l’ampliació dels límits de l’espai protegit (PEIN).
 
Entre els anys 2005 i 2010, la Direcció General del Medi Natural, juntament amb el Consorci del Parc de Collserola, ha estat treballant en la proposta de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola. Després de seguir tots els tràmits administratius i d’un període d’informació pública, la proposta comporta una ampliació dels límits de l’espai protegit. La proposta que finalment s’ha aprovat és fruit d’un fruit d’un procés altament participatiu i d’un llarg treball de concertació entre els 9 ajuntaments implicats, el Consorci del Parc de Collserola, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la ciutadania, que hi ha participat amb les seves aportacions.
 
Delimitació del Parc Natural
 
La delimitació del Parc Natural que finalment es proposa inclou la incorporació de 39 sectors d’ampliació al límit del PEIN actual amb un valor natural rellevant per poder mantenir la funcionalitat ecològica de la serra. Amb la nova delimitació, el futur Parc Natural s’han ampliat en 779 ha i passarà a tenir una superfície de 8.295 ha.
 
Els sectors que s’hi incorporen corresponen a espais contigus que tenen un valor natural adequat per incorporar-los al Parc Natural. Molts d’ells corresponen a sòls amb classificació urbanística compatible amb el règim de protecció del PEIN i del Parc Natural. Són sòls forestals i agrícoles, espais verds, sistema d’espais lliures o similars. Alguns provenen de modificacions del Pla general metropolità (PGM) impulsades pels ajuntaments i ja aprovades definitivament. Així mateix, incorporarà alguns àmbits de sòls urbanitzables no desenvolupats.
 
En el Parc s’hi inclouen dues reserves naturals parcials: la de la Rierada-Can Balasc i la de la Font Groga. Són dos espais naturals d’extensió reduïda i de considerable interès científic, declarats per preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals.
 
El resultat final de la delimitació dels espais de protecció especial que es creen amb aquest Decret és el següent:
 
- Parc Natural de la Serra de Collserola                                8.295,09 ha
- Reserva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc              379,9 ha  
- Reserva Natural Parcial de la Font Groga                              112,8 ha
 
El Parc Natural de la Serra de Collserola es troba situat als municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, i Montcada i Reixac.
 
Superfície de la proposta de Parc Natural de la Serra de Collserola:
 
 
Espai natural protegit actual
Proposta Parc Natural
Ampliació prevista
 
ha
ha
ha
Barcelona
1.637,90
1698,13
60,23
Cerdanyola del Vallès
1.390,70
1447,76
57,06
Esplugues de Llobregat
62,7
69,15
6,45
Molins de Rei
949,8
1049,51
99,71
Montcada i Reixac
210,5
373,53
163,03
Sant Cugat del Vallès
1.865,10
2113,64
248,54
Sant Feliu de Llobregat
558,6
603,63
45,03
Sant Just Desvern
385,4
442,77
57,37
El Papiol
455,1
496,97
41,87
Superfície total
7.515,80
8.295,09
779,29
 
 
La Reserva Natural parcial de La Rierada-Can Balasc es troba situada als municipis de Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès i Barcelona i ocupa 379,9 ha dins del Parc. La Reserva Natural parcial de la Font Groga es troba situada al municipi de Sant Cugat del Vallès i ocupa 112,8 ha dins del Parc.
 
 
Reserva Natural parcial de la Rierada-Can Balasc
Reserva Natural parcial de la
Font Groga
 
ha
% de l’espai
ha
% de l’espai
Barcelona
205,6
54,1%
 
 
Molins de Rei
37,2
9,8%
 
 
Sant Cugat del Vallès
137,1
36,1%
112,8
100%
Superfície total
379,9
100%
112,8
100%
 
 
Els valors del Parc Natural
 
La serra de Collserola està situada al centre de l’àrea metropolitana de Barcelona. Ocupa una superfície de prop de 10.000 hectàrees distribuïdes en nou municipis. Els valors ambientals que la serralada ofereix van motivar en el seu dia la delimitació de la protecció derivada de la normativa urbanística i de la legislació d’espais naturals. Aquesta protecció es justificava en la importància del patrimoni natural; en l’estratègica situació de la serra situada en una zona densament poblada; en els valors paisatgístics i en el valuós patrimoni construït al llarg de la història dins el seu àmbit. Des de l’any 1987, regeix sobre el parc el règim derivat del Pla Especial d’ordenació i de protecció del medi natural del Parc de Collserola.
El massís de Collserola pertany al domini mediterrani. Les característiques de la seva vegetació són: el fullatge perennifoli, l’abundància i diversitat de les espècies arbustives i les adaptacions de les plantes a l’economia de l’aigua. La vegetació és clarament mediterrània, però també hi ha espècies de climes àrids o molt més freds.
La vegetació actual del Parc, com la de la major part de la regió mediterrània, és un mosaic de boscos, bosquines, màquies, matolls, prats i camps de conreu. Hi predominen però els boscos, en els quals el pi blanc (Pinus halepensis) és l’espècie dominant. Queden, però, algunes mostres de bosc madur, de gran valor, com l’alzinar amb roures de la Font Groga. Aquesta configuració del paisatge ens mostra la gran influència que ha tingut i té l’activitat humana en el conjunt de Collserola. La presència i interrelació entre pinedes, alzinars amb roures, màquies i garrigues, prats i conreus, bosquets de ribera i petits ambients aquàtics, constitueix la base que permet mantenir una fauna variada relativament abundant.
Hi ha prop de 240 espècies de vertebrats reconegudes en un espai relativament petit i molt sotmès a pressions, així com 700 espècies d’invertebrats. S’hi pot trobar una fauna forestal que en alguns casos és semblant a la dels boscos més humits, de domini centreeuropeu, i al mateix temps, una bona representació de la fauna mediterrània.
 
D’altra banda, és fàcil trobar-hi indicis de la utilització humana a través de patrimoni construït, amb alguns exemples històrics molt valuosos que incrementen l’interès arqueològic del parc, com són l’església romànica de Sant Adjutori, el forn ibèric a Sant Cugat i can Canaletes a Cerdanyola del Vallès.
 
Altres sectors inclosos en el Parc
 
En el cas de la serra de Collserola s’han definit uns espais de regulació especial (ERE). Es tracta de sectors inclosos al Parc Natural que tenen una major vinculació amb la trama urbana, ja sigui per la presència d’edificacions i usos urbans, com per les seves característiques com a àmbits d’enllaç entre els espais verds de la ciutat i el parc. La seva definició no implica, en cap cas, que es tracti de sectors que quedin al marge de les regulacions pròpies del Parc Natural. Per tant, també estan subjectes tant al que determina el Decret de creació del Parc com al Pla especial vigent actualment, així com a les noves figures de planificació que s’aprovin en el futur.
 
Necessitat de fer compatibles les activitats socials i econòmiques amb els valors naturals
 
Un dels principals objectius de la declaració de Parc Natural és fer compatible el patrimoni natural amb les activitats econòmiques i socials que es desenvolupen al territori.
 
L’increment de la pressió sobre els sistemes naturals que s’ha produït els darrers anys fa imprescindible dotar-se d’un nou marc de protecció i de gestió per fer front a les amenaces de pèrdua de biodiversitat que aquesta pressió pot provocar.
 
La normativa de protecció i els òrgans de gestió
 
El Departament de Medi Ambient i Habitatge en col·laboració amb el Consorci del Parc Natural de Collserola, els departaments de la Generalitat corresponents i les corporacions locals de l’àmbit del parc, hauran de formular el pla especial per a la protecció del medi natural i del paisatge per a l’ordenació i regulació dels usos i activitats en l’àmbit del parc natural. Aquest pla especial haurà d’estar aprovat inicialment en el termini de 2 anys des de l’entrada en vigor del Decret.
 
El pla especial determinarà el règim general dels usos i activitats en l’àmbit del parc natural i en el que correspon als usos urbanístics es remet als previstos en el planejament urbanístic vigent.
 
La gestió del parc anirà a càrrec del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i es crearà un consell consultiu com a òrgan de participació dins del Consorci.
 
La incorporació de la Generalitat en el Consorci del Parc de Collserola
 
El Govern també ha donat llum verda a la incorporació de la Generalitat en el Consorci del Parc de Collserola. La integració es farà mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge i suposarà una participació més activa en la presa de decisions tècniques i un increment de les inversions en conservació, ordenació dels usos públics, recerca i difusió dels valors naturals, entre d’altres.


Cercador

Cercador

Departament

  • Responsable premsa
    Montse Alomà