Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

La consellera Borràs entrega a la presidenta del Parlament el document amb les aportacions del procés participatiu de debat GovernsLocals.cat

El procés ha comptat amb la participació de càrrecs electes de 562 municipis, consells comarcals i EMD, que representen el 73% del país

  • El Govern ha impulsat aquest procés participatiu de debat per  conèixer de primera mà les necessitats reals i la diversitat de propostes per dissenyar la futura legislació de l’Administració local
  • Segons Borràs, ha estat “un debat serè i profund desenvolupat arreu del país que ha permès recollir les opinions i punts de vista de tothom”

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha lliurat avui a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el document que recull les aportacions del procés participatiu GovernsLocals.cat, impulsat arreu de Catalunya amb l’objectiu de definir les bases per a la futura legislació de l’Administració local. Aquest document és fruit de les aportacions fetes per 562 administracions locals catalanes des del mes de gener.
 
El debat s’ha estructurat en sis eixos que han posat sobre la taula propostes de modificació del funcionament de les administracions locals en sis àmbits clau: l’organització territorial, els serveis a les persones, les finances locals, la innovació de la gestió pública i les relacions intergovernamentals.
 
Els sis àmbits s’han debatut en sessions territorials amb alcaldes, presidents de consells comarcals i d’entitats municipals descentralitzades (EMD) i també a través de la pàgina web GovernsLocals.cat per part de regidors i tècnics dels ens locals. El Govern va encetar aquest projecte a mitjans de l’any passat per tal d’involucrar tots els nivells de l’Administració i conèixer de primera mà les necessitats reals i la diversitat de propostes i opinions d’arreu del territori.
 
La consellera Meritxell Borràs s’ha mostrat satisfeta de poder lliurar a la presidenta les conclusions del treball participatiu que el Govern ha fet amb el món local i n’ha destacat l’elevat interès de col·laboració per part de totes les entitats. “Hi ha hagut una participació molt alta, amb més de 560 administracions locals actives i més de 530 alcaldes que hi han dit la seva”, ha assegurat la consellera.
 
Borràs ha explicat que el procés participatiu de GovernsLocals.cat ha estat “un debat serè i profund desenvolupat arreu del país que ha permès recollir les opinions i punts de vista de tothom”.
En l’entrega del document final, Borràs ha estat acompanyada del secretari d’Administracions Locals, Joaquim Ferrer, i de la directora general d’Administració Local, Montserrat Mundi.
 
 
Èxit del procés de debat GovernsLocals.cat
 
Les sessions presencials han tingut lloc entre els mesos de gener i març a set punts diferents per tal de cobrir la totalitat del territori del país: Tortosa (Terres de l’Ebre); Mataró (comarques de Barcelona); Fornells de la Selva (comarques de Girona); Monestir de les Avellanes a Os de Balaguer (Lleida); al Monestir de Poblet (Camp de Tarragona); a Tremp (Alt Pirineu i l’Aran) i a Vic (Catalunya Central). Un cop finalitzades les sessions de debat, s’han recollit opinions d’altres càrrecs electes a través del web GovernsLocals.cat. Els documents resultants d’aquest debat s’han coordinat a través d’un comitè tècnic, format per representats de totes les administracions, i s’han sotmès a la consideració d’un grup d’assessors externs.
 
En total, el procés ha comptat amb la participació de càrrecs electes de 562 municipis i consells comarcals, que representen el 73% de la població de Catalunya. Entre ells, 87 municipis pertanyen a les comarques de Barcelona, 82 a les comarques de la Catalunya Central, 81 a les comarques gironines, 105 a ens locals del Camp de Tarragona, 43 a les Terres de l’Ebre, 110 a les comarques de Lleida, i 54 a l’Alt Pirineu i l’Aran.
 
Pel que fa a la dimensió dels municipis, el procés ha comptat amb la participació de representants de 40 municipis de més de 20.000 habitants; de 36 d’entre 10.000 i 20.000 habitants; de 58 entre 5.000 i 10.000 habitants; de 149 d’entre 1.000 i 5.000 habitants; de 88 d’entre 500 i 1.000 habitants, i de 163 municipis de menys de 500 habitants.
 
 
6 eixos de debat amb àmbits clau per al món local

El document final entregat per la consellera Borràs a la presidenta del Parlament ha estat elaborat pel comitè tècnic del procés de participació i sintetitza el resultat dels debats i de les aportacions dels càrrecs electes.
 
El debat s’han estructurat en sis eixos diferents que han posat sobre la taula propostes de modificació del funcionament de les administracions locals, sota una premissa bàsica, que és l’asimetria de la realitat de Catalunya i de la necessitat d’adaptar la legislació i les competències tenint en compte aquesta diversitat.
 
1. L’organització territorial i serveis a les persones. Amb l’objectiu de definir un model territorial local, el municipi s’erigeix com l’eix de referència al voltant del qual s’hauria d’estructurar l’organització i els serveis oferts al territori. Entre d’altres qüestions, es planteja quants nivells d’administració es consideren necessaris per un funcionament òptim de l’administració local; quin paper haurien de tenir les vegueries i els consells comarcals; i la possibilitat de prioritzar uns ens supramunicipals per sobre d’altres per tal de vertebrar el territori, racionalitzar les estructures i garantir l’equilibri i la cohesió territorial. També es posen damunt la taula, la possibilitat d’incentivar l’especialització dels municipis que disposin de peculiaritats per raó de la seva geografia, el turisme, la seva ubicació i activitat predominant; i la necessitat d’establir el rol de les àrees metropolitanes i les seves funcions.
 
2. Organització dels governs locals. Es proposa allargar els mandats municipals cinc o sis anys perquè els equips tinguin temps de desenvolupar les seves propostes de manera efectiva; i, amb la voluntat de donar estabilitat a la governança, una elecció directa per part dels ciutadans, així com la possibilitat d’establir unes eleccions a doble volta. Inclou també la proposta de limitar a dos els nombre de càrrecs que poden compatibilitzar els regidors, sempre tenint en compte els trams de població.
 
3. Relacions intergovernamentals. S’estableix que cal determinar clarament l’àmbit competencial de cada administració; així com garantir que l’assignació, delegació o assumpció de competències vagi acompanyada de la dotació pressupostària corresponent. Es planteja millorar les fórmules dels convenis entre la Generalitat i el món local, així com la possibilitat de regular un pla director d’inversions locals.
 
4. Nova governança. Mesures de foment de la transparència, participació, retiment de comptes, l’avaluació i l’assumpció pública de responsabilitats. Els principis de bon govern han de ser desenvolupats mitjançant codis ètics i de bona conducta. Això es complementa amb la publicitat de les activitats, béns i interessos dels alts càrrecs i l’obligació d’observança del règim d’incompatibilitats.
 
5. Innovant la gestió pública local. La revisió del model competencial local ha de ser una oportunitat per repensar els serveis que han de prestar els municipis en funció de la seva capacitat i de les necessitats existents en el seu territori. L’establiment, la modificació i la supressió d’aquests serveis ha de tenir un marc jurídic complert (reglaments reguladors dels procediments, cartes de serveis, avaluació i anàlisi de costos, etc.).
 
6. Finances locals. Es proposa augmentar la capacitat recaptatòria amb un model que es fonamenti en dos grans impostos: l'impost sobre la propietat i una participació en la imposició sobre les rendes de les persones físiques i jurídiques. També es preveuen millores de gestió en matèria de taxes i preus públics i un sistema d’anivellament de recursos a partir de la integració en un únic fons, el Fons de cooperació local de Catalunya, de les diferents subvencions existents en l’actualitat.



Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Titular
    Meritxell Borràs i Solé
  • Responsable premsa
    Anna Grabalosa Font