Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Govern reclama a Madrid el compromís de l'Estat amb l'execució del Corredor Mediterrani

  • Els consellers Rull i Baiget presenten les prioritats de l’Agenda catalana del Corredor davant del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en una jornada al Centre Cultural Blanquerna
  • Rull demana al ministre que acompleixi allò que promet i Baiget recorda que apostar pel Corredor és apostar per l’economia catalana
Rull i Baiget amb el ministre de Foment, avui a Madrid.

Els consellers de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, han reclamat avui a Madrid que l’Estat compleixi els seus compromisos amb el Corredor Mediterrani. Ho han fet durant la reunió de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, que s’ha celebrat al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Delegació del Govern a Madrid,  i davant del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, convidat a l’acte. Els representants del Govern han demanat “un calendari clar, previsible, cert i avaluable”, en paraules de Rull, “i no promeses i bones intencions”, tal i com ha puntualitzat Baiget.

Un moment de la reunió

La reunió de la Taula del CMED a Madrid és la primera de les tres que es faran fora de Catalunya. Pròximament el plenari es reunirà també a Tolosa de Llenguadoc i a Brussel·les “per explicar que a Catalunya hem fet els deures i hem compactat una posició comuna a l’entorn del Corredor i a partir d’aquí el que necessitem és que l’Estat incorpori un factor clar com és la previsibilitat”, ha explicat Rull.
 
Per al titular de Territori i Sostenibilitat, els terminis que ha anant donant l’Estat “han quedat desacreditats” perquè no s’han complert: “Necessitem que allò que es diu s’acompleixi i, és més, plantegem una qüestió de fons que té a veure amb una determinada concepció de les infraestructures a l’Estat espanyol: el centralisme, que és radicalment ineficient. Ho és per a Catalunya, per a València, Múrcia, Andalusia i per al conjunt de l’Estat i per a Europa”. “Una concepció radial de les infraestructures és, a part d’injusta, sobretot radicalment ineficient”, ha recalcat. “Perquè plantegem aquesta aposta compartida amb València i Balears en relació amb Corredor Mediterrani? Per una qüestió de pragmatisme i sentit comú: perquè és on es concentra més del 40% del PIB de l’Estat espanyol i una part molt significativa del PIB del conjunt d’Europa”, ha declarat Rull. “Invertir aquí és una aposta intel·ligent per a tots i és important que sincronitzem les posicions de l’Estat espanyol, dels governs català i valencià i de la UE per superar l’esquema del centralisme”, ha conclòs.
 
El conseller Baiget ha assenyalat que l'aposta pel Corredor Mediterrani “és l'aposta per a la millora de la competitivitat de l'economia catalana i el progrés social de Catalunya”. I ha afirmat que el corredor “té el suport unànime del món polític, econòmic i institucional català”.
 
Priorització d’obres
 
La Taula, formada per està formada per més de 120 representants del món polític, social, empresarial i acadèmic, va consensuar el febrer passat un document d’actuacions prioritàries que recull les principals actuacions que caldria culminar per impulsar aquesta infraestructura estratègica per al país. En primer lloc, i amb l’objectiu de tenir acabades entre el 2017 i el 2018, hi ha la doble via entre Vandellòs i Tarragona i la implantació de l’ample estàndard europeu entre Vila-seca i Castellbisbal. També s’ha fixat com a prioritat la represa de les obres de l’estació de la Sagrera en aquest període.
 
En una segona fase, el document detalla les obres que caldria finalitzar abans de 2020:
·       Els accessos ferroviaris al Port de Barcelona i al de Tarragona
·       La implantació d’ample estàndard al tram Castelló – nus de Vila-seca (a les dues vies)
·       El tercer fil Reus – nus de Vila-seca
·       Tercer fil Saragossa – Lleida / Reus – Sant Vicenç de Calders
·       El tercer fil Vilamalla – Portbou
·       La connexió entre la línia convencional i la d’alta velocitat al Penedès.
·       Les connexions a les terminals intermodals de Vilamalla i la Llagosta i a les de viatgers de Reus Central, Baix Llobregat, aeroport de Girona i connexió a la T1 de l’aeroport del Prat.
 
També es considera prioritari tenir redactats al 2020 els estudis informatius i els projectes constructius de la variant ferroviària de Martorell, la rehabilitació de la línia Reus – Roda de Berà i la connexió a la zona turística i recreativa de Salou a la línia d’alta velocitat.



Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Titular
    Jordi Baiget i Cantons
  • Responsable comunicació
    Joana Vallès