Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Projecte de llei de Comerç, Serveis i Fires entra al Parlament sense cap esmena a la totalitat

El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha assegurat que "és una mostra de la voluntat de millorar aquest Projecte de llei en la seva tramitació parlamentària"

 

 

 

El conseller durant la presentació de la llei

El Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires, que té l’objectiu de refermar i alhora actualitzar la normativa de comerç davant les noves necessitats i reptes del sector,  ha entrat aquest matí al Parlament sense cap esmena a la totalitat. En aquest sentit, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha defensat el text a la cambra catalana, en el tràmit del debat a la totalitat, ha agraït aquest fet i ha assegurat que "és una mostra de la voluntat de millorar aquest projecte de llei en la seva tramitació parlamentària".

 

En la seva intervenció, el titular d'Empresa i Coneixement ha explicat que "tenim la voluntat d’arribar al màxim consens i prova d’això han estat les reunions prèvies que hem mantingut amb tots els grups parlamentaris i continuarem amb negociacions amb el sector per a la incorporació, si cal, d’esmenes per aconseguir una Llei amb el màxim suport possible".

 

El conseller Baiget ha recordat que "és una llei demanada des de fa temps pel sector i per aquest Parlament" amb el que es vol continuar promovent "un model propi de comerç competitiu, sostenible i equilibrat".
 
 
 
El Departament d’Empresa i Coneixement ha treballat aquesta nova llei amb dues finalitats: mantenir i millorar els elements definitoris que el model de comerç català ja té i   facilitar un marc regulador que permeti al sector una adaptació àgil, justa i beneficiosa a les noves realitats dels consumidors i de les estratègies comercials. En aquest sentit, Baiget ha insistit en què "aquest Projecte de llei referma, dóna seguretat jurídica i alhora actualitza la normativa en matèria d’activitat comercial i de serveis i l’adapta a les noves necessitats i reptes del sector".
 
 
Característiques del Projecte de Llei
 
El Projecte de llei de comerç s’estructura en 11 títols, inclòs el títol Preliminar, 84 articles, 4 disposicions addicionals, 1 transitòria, 1 disposició derogatòria i 3 disposicions finals. La norma vol donar resposta a les següents necessitats: d’una banda, resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç; d’una altra, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució i prestació de serveis; i finalment, simplificar la regulació per reduir càrregues administratives.
 
Aquesta darrera finalitat es recull de forma explícita a l’exposició de motius i es tradueix en un marc normatiu més flexible en aspectes com el període de rebaixes o les promocions comercials, i també en la reducció de càrregues administratives en favor de l’operador, de manera que es passa de l’autorització a la declaració responsable en determinats tràmits.
El Projecte de llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç, que actualment es troben dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials, i les activitats firals. La futura llei no inclou la regulació dels equipaments comercials, que es continua recollint en el Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. La voluntat del Govern català és que aquesta tasca de compilació i sistematització contribueixi a la millora de la seguretat jurídica dels operadors comercials.
 
D’altra banda, el Projecte de llei millora la regulació normativa ja existent en matèria de comerç, mitjançant l’actualització, sistematització i clarificació de conceptes. Aquesta tasca d’optimització s’aprecia, per exemple, en la classificació de les activitats de promoció comercial. Per primer cop, es classifiquen en activitats de promoció extintiva d’existències (Rebaixes, venda en liquidació, saldos, i venda d’excedents o outlets), i en activitats de promoció amb finalitat incentivadora (vendes amb obsequi, i les ofertes conjuntes). Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l’activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d’altres, la venda a pèrdua. 
 
La futura llei també facilita el desenvolupament d’instruments destinats a fomentar la dignificació i professionalització del sector d’activitat que s’exerceixi. En aquest sentit, es preveu que l’exercici de l’activitat comercial necessàriament requereix uns coneixements mínims sobre la normativa aplicable, en concordança amb el lloc que ocupa la persona en l’empresa o pel que fa a la utilització de les llengües oficials a Catalunya en l’atenció al públic.
 
Les principals novetats de la futura llei
 
En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72 hores/setmana). Com a excepció al règim general, en municipis de menys de 5.000 habitants es contempla llibertat d’horaris per als comerços de menys de 150 metres quadrats de superfície que no pertanyin a grans cadenes de distribució, sigui quina sigui la seva activitat comercial. Fins ara, els comerços que podien i volien acollir-se a aquesta excepció havien de demanar autorització prèvia al seu ajuntament i comunicar-ho a la Generalitat. Val a dir que es manté el nombre de dies festius d’obertura autoritzada en un total de 10: 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments.
 
En matèria de rebaixes, com a novetat, es deixa en mans del comerciant el moment en que vol dur a terme la venda en rebaixes. No obstant això, la llei continua recomanant realitzar les campanyes en les temporades habituals (hivern i estiu), com es ve realitzant tradicionalment aquest tipus de venda a Catalunya. La llei continua regulant les condicions en què s’han fer les rebaixes (els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d’haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), i tampoc poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes).
 
El projecte de llei recull també expressament la voluntat política de contribuir a l’eficiència i millora de l’activitat comercial, mitjançant un Pla de Foment de la Competitivitat del Comerç Urbà. Aquest pla té per objecte posar a l’abast dels sector les eines que permetin als empresaris més capacitat d’adaptació a l’entorn econòmic i potenciar la capacitat de creixement i d’internacionalització.
 
Sessió de control
 
Durant la sessió de control al Govern i en resposta a una pregunta del PSC sobre la competitivitat de l’economia catalana, el conseller Baiget ha assegurat que "Catalunya en matèria de competitivitat no perd sinó que millora, tal i com mostren les exportacions". Baiget també ha destacat que Catalunya guanya posicions pel que fa a innovació i ha recordat que Catalunya és una regió amb una gran fortalesa en matèria d'indústria.
 
En resposta a la CUP sobre els preus en l'ensenyament públic, el titular d'Empresa i Coneixement ha tornat a reclamar el traspàs de beques. "Malgrat les sentències del Tribunal Constitucional, l'Estat es nega a traspassar la gestió de les beques", ha reiterat el conseller. Per últim, Baiget ha valorat la darrera edició del Mobile World Congress a petició de Junts pel Sí destacant "el paper important en l'evolució de l'economia catalana".
 
 


Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Titular
    Jordi Baiget i Cantons
  • Responsable comunicació
    Joana Vallès