Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Museu d'Arqueologia de Catalunya es renova i presenta onze noves sales

  • El conseller Tresserras ha inaugurat avui la primera fase de la remodelació del museu, que acabarà el 2013
  • Les onze noves sales, que acullen un miler de peces originals, corresponen als períodes de la prehistòria i de les colonitzacions grega i fenícia
  • Aquest cap de setmana es faran jornades de portes obertes per presentar al públic les noves instal·lacions
  • Les obres, que han representat una inversió d’1,1 milions d’euros, coincideixen amb el 75è aniversari de la seu a Barcelona MAC
 

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha presidit avui la presentació de la primera fase de les obres de renovació de la seu a Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), en la qual s’han obert onze noves sales. En la presentació també han intervingut el director general del Patrimoni Cultural, Jordi Roca; i el director del MAC, Xavier Llovera.
 
La renovació ha actualitzat el discurs, incorporat a més de noves peces una nova museografia, amb una presentació més dinàmica i entenedora. En total, les noves sales acullen un miler de peces, la majoria de les quals no s’havien exposat fins ara. L’actuació, que coincideix amb el 75è aniversari de la inauguració del museu i els 15 anys del seu traspàs a la Generalitat, s’emmarca en un procés de remodelació que afectarà a totes les sales del museu i que està previst que finalitzi el 2013. En aquesta primera fase de les obres el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació hi ha invertit 1.100.000 euros. La segona fase es farà entre els anys 2011 i 2012 i la tercera, entre el 2012 i el 2013 (s’adjunta el plànol del museu amb les diferents etapes de la remodelació).
 
Les primeres onze sales que s’han reformat i que el conseller ha inaugurat avui són: set corresponents al període de la prehistòria i quatre al període dedicat a l’expansió de fenicis i grecs a la Mediterrània, corresponent als segles IX a III aC. El discurs expositiu del MAC s’organitza en els cinc àmbits següents: Prehistòries, Fenicis i Grecs, Els Ibers, Roma i Els visigots.
 
Coincidint amb la inauguració de les noves sales, s’ha produït quatre nous audiovisuals, entre els quals es troben un sobre rituals funeraris de la prehistòria comparats amb els actuals, un altre sobre la colonització grega i fenícia, amb fragments de pel·lícules i un muntatge de la vídeo-artista Pilar Talavera. Paral·lelament s’està treballant en una nova senyalització del recorregut de la visita, que s’està implantant progressivament. D’altra banda, de cara al públic familiar, s’ha habilitat un racó de jocs i lectura per nens i joves amb llibres i jocs centrats en la temàtica. El MAC ja va obrir un primer racó de lectura a la sala d’exposicions temporals.
 
El MAC s’ha renovat amb l’objectiu d’esdevenir un museu més dinàmic, actualitzat, integrador, contemporani i didàctic i on el plaer estètic és molt important. Hi han col·laborat diferents especialistes en cada matèria.
 
Amb motiu de la inauguració d’aquestes noves sales, que estaran obertes al públic des d’avui mateix, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha organitzat aquest cap de setmana jornades de portes obertes, amb visites guiades a les noves instal·lacions. L’horari de dissabte és de 9.30 a 19 hores i el de diumenge, de 10 a 14.30 hores. Les visites guiades seran a les 12 hores i el dissabte també a les 18 hores.
 
 
SALES DE LA PREHISTÒRIA
 
Les set sales dedicades a aquest període narren els avenços tecnològics que es van produir i els canvis en la humanitat amb el domini del foc, la talla de la pedra i a la fabricació de les primeres eines. Aquestes millores van ajudar a consolidar les comunitats i a estimular el seu progrés material. L'agricultura, la ramaderia i la producció de ceràmica van portar a la sedentarització, a l’acumulació d'excedents i a l'inici del comerç.
 
Aquesta època va permetre l’especialització d’alguns grups en tasques diferents de l’estricta recerca d’aliments, com ara la metal·lúrgia o la producció de joies. Noves necessitats generaren nous pensaments, formes artístiques i simbòliques cada cop més elaborades. Les mateixes societats evolucionaren envers models més complexos, amb l’aparició de les primeres jerarquies i dels primers dissenys urbans.
 
Les noves sales d’aquest àmbit són:
 
  • Caçadors i recol·Lectors. Les cultures paleolítiques (dues sales)
  • Pagesos, pastors i metal·Lúrgics. Del Neolític a l’edat del bronze
  • L’esperit de les grans pedres. El megalitisme (dues sales)
  • La fi de la prehistòria. Del bronze final a la primera edat del ferro
  • L’estat argàric. Una societat diferent
  
 
Peces més destacades de les sales de la Prehistòria
 
Les vitrines o peces més destacades de les cinc sales dedicades a la Prehistòria són: 
 
La senyora de les muntanyes (Montanissell, Coll de Nargó, Alt Urgell)
 
A la sala Pagesos, pastors i metal·lúrgics. Del neolític a l’edat del bronze, es presenten per primera vegada les restes de l’anomenada “senyora de les muntanyes”, descoberta en una cova sepulcral localitzada a Montanissell l’any 2004 per un equip d’afeccionats a l’espeleologia.
 
La cova de Montanissell discorre a través d’un estret passadís fins un pou que desemboca en una immensa galeria. En un racó d’aquest indret es preservaven les restes de vuit individus amb els seus aixovars. A la part central de la cambra destacava la que va ser anomenada “la senyora de les muntanyes”. Una dona d’entre els 40 i els 45 anys, guarnida amb l’aixovar més important: dos braçalets i un collaret. Una diadema de bronze, la peça més singular trobada a la cova, estava situada entre el seu cos i el d’una nena enterrada a prop seu. Es creu que va ser dipositada com a ofrena en el moment de l’enterrament. A la nova sala s’exposaran també les singulars peces que integren l’aixovar de la “senyora de les muntanyes”, que tenen uns 3500 anys d’antiguitat.
 
Un dels objectius de la remodelació del MAC ha estat donar veu als diferents territoris catalans. En aquest cas, es mostren unes troballes del Pirineu, fins ara dipositats al Museu de Lleida.
 
 
La recreació de l’enterrament megalític del Collet de Su (Pinós, Solsonès)
 
A la sala L’esperit de les grans pedres. El megalitisme s’ha fet una recreació del dolmen tal com va ser trobat al Collet de Su, amb els cranis i les peces originals que es van trobar a l’enterrament. Els cranis, 18 en total, es van trobar dipositats acuradament l’un al costat de l’altre a la part final de la cambra. Alguns havien estat col·locats dins de petites cavitats excavades a la roca. Al sepulcre també hi havia altres ossos, com ara fèmurs, húmers, tíbies i un fragment de maxil·lar, col·locats per sobre o al costat dels cranis. Dos dels cranis presentaven signes de trepanació.
 
Juntament amb els cranis i els altres ossos hi havia vasos de ceràmica, altres peces de ceràmica informes, una punta de sageta de coure o de bronze clavada al parietal d’un dels cranis, alguns fragments de bronze també informes, dues ascles de sílex i algunes peces d’ambre.
 
 
  
Objectes de les classes benestants
 
Al final de la prehistòria hi ha persones amb capacitat de lideratge, que disposaven d’espais residencials més grans i tombes amb aixovars destacats. Aquesta classe dirigent, que es consolida gràcies al comerç colonial, monopolitza la riquesa. La col·locació d’armes, guarniments exclusius i objectes rituals que apareixen a les denominades “tombes de guerrer” pretén perpetuar eternament el poder i prestigi d’aquests personatges.
 
A la sala La fi de la prehistòria. Del bronze final a la primera edat del ferro, una vitrina mostra diferents peces corresponents a membres destacats d’aquesta piràmide social, com les restes d’un fetus de cavall trobades al jaciment dels Vilars d’Arbeca, un animal car de mantenir. Guarniments com arracades i penjolls demostren també que una minoria de dones gaudia d’un status social destacat. Finalment, troballes excepcionals com les de la tomba 677 de Can Roqueta (Sabadell) revelen als visitants que entre els sectors més privilegiats també hi havia infants amb accés a tota mena de luxes.
 
 
Una copa i una espasa de fa 4.000 anys
 
A la sala L’estat argàric. Una societat diferent es mostra l’espasa de La Perla (Madrid), datada al 1800-1550 aC feta de coure arsenical, que està emparentada tecnològicament i tipològica amb les espases argàriques. La societat argàrica és pròpia dels poblats del sud-est peninsular d’aquell període, i es considera que va ser la primera organització estatal de l’Europa occidental.
 
Els visitants també poden veure un dels objectes argàrics més distintius: una copa de perfil sobri i superfície lluent, que podia contenir vi i que sovint acompanya algunes de les tombes més riques. En l’univers simbòlic argàric, la copa s’associa a les dones i criatures, mentre que l’espasa és un atribut dels homes.
 
  
SALES DE FENICIS I GRECS
 
Les quatre sales d’aquest àmbit se centren en el període del segle IX al III aC, en què la prehistòria va donar pas a l’acció de fenicis i grecs en els pobles riberencs. Les societats indígenes s’incorporaren als pobles amb escriptura, conegueren avenços tecnològics determinants per a la seva economia i assoliren així un alt nivell de civilització que, segles més tard, els facilitaria la integració dins la comunitat global forjada per Roma.
 
La Mediterrània, definida poèticament com el pont de la mar blava, va esdevenir el camí per on van transitar els comerciants i mariners del vessant oriental expandint la cultura i la civilització fins als confins occidentals del món antic.
 
Les quatre sales que integren aquest àmbit són:
 
  • El pont de la mar blava (dues sales): en aquesta sala es poden veure peces fins ara no exposades, entre les quals hi ha diversos vasos grecs, alguns d’etruscos i una peça egípcia. La sala és fosca, amb un cel estelat, i la única companyia d’un vaixell fenici al centre de la sala, presentat com si fos al mig del mar.
  • Phoínikes: els homes vermells: dedicada a la colonització fenícia, aquesta sala acull els objectes trobats en una tomba localitzada al promontori de Sant Martí d’Empúries. L’enterrament destaca especialment pels objectes fenicis descoberts al seu interior. Al mig de la sala també destaca la representació guarnida de la deessa Tànit, protectora de Cartago. Era una divinitat de caràcter lunar, vinculada al cicle agrari, i també a la fecunditat i la fertilitat com una Gran Mare.
  • L’alè de Grècia: s’hi explica la colonització grega a Catalunya i acull, entre d’altres peces, la rèplica de l’estàtua hel·lenística coneguda com l’Esculapi d’Empúries, que fins ara estava instal·lada a la part central del museu. La còpia va ser realitzada a partir del model tridimensional generat a partir de la digitalització de l’escultura original, utilitzant marbres similars d’origen grec (Pentèlic i Thasos). Incorpora els braços i els altres elements reintegrats durant el procés de restauració que va tenir com a resultat la devolució de la escultura a la seva imatge original.
  
A més, el MAC està treballant en la renovació de la sala dedicada a Mallorca i Menorca. Una altra prehistòria. Aquest sala és previst que es pugui obrir al públic a principis del 2011.
 
 
LES SEUS DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
 
El Museu d’Arqueologia de Catalunya és un museu nacional integrat per diverses seus que gestionen gran part dels principals jaciments i museus d’arqueologia del nostre país. A Girona: Empúries, Ullastret, Sant Pere de Galligants i Castell (Palamós); a Tarragona, jaciments com el Castellet de Banyoles (Tivissa) i Coll del Moro (Gandesa); a Lleida, el Molí de l’Espígol (Tornabous) i les pintures rupestres d’El Cogul, i a les comarques de Barcelona, el jaciment d’Olèrdola i la seu central del MAC, el tradicionalment conegut com a Museu Arqueològic de Barcelona.
 



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Responsable comunicació
    Josep Elias