Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Finalitza la restauració de la façana oest de la casa de l'Abat de la canònica de Santa Maria de Vilabertran

  • La intervenció ha permès recuperar formalment l’aspecte original de la façana oest del palau abacial, del segle XV

La façana oest del palau abacial o casa de l’abat de la canònica de Santa Maria de Vilabertran ha recuperat la seva imatge original gràcies a les tasques de restauració dutes a terme recentment pel Departament de Cultura arran del despreniment d’una part important de l’arrebossat que va patir el mur. L’actuació ha contemplat la restauració del revestiment i la recuperació formal de la composició de la façana de ponent del palau de l’abat, ubicada a la cantonada sud del segon recinte del Monestir de Santa Maria de Vilabertran.
 
Recordem que l’antiga abadia canonical de Vilabertran es va erigir a la segona meitat del segle XI i està formada per l’església romànica, el claustre del segle XII-XIII i les dependències que l’envolten, i un segon recinte, tancat a migdia pel palau abacial o casa de l’abat, un notable edifici gòtic del segle XV, de planta baixa i pis.
 
Els murs de la façana principal del palau abacial, així com bona part dels murs interiors, estan construïts a base de paredat irregular i morter de calç, mentre que la façana oest, que ha estat restaurada ara, està construïda parcialment amb tàpia, paredat ceràmic i pedra, mostra de les diferents modificacions i adicions que ha patit al llarg dels segles. Es troba recolzada en la major part de la seva amplada al damunt d’un tram de fonament de la muralla. Aquest tram de fonament de muralla s’acaba just abans d’arribar a la cantonada de la façana, de manera que la cantonada i el pany de mur adjacent queden recolzats sobre un fonament propi i previsiblement menys potent. Al seu damunt s’alça un sòcol de paredat de prop d’1,5 metres d’alçada amb pedres de dimensions mitjanes, sobre el qual arranca el mur en bona part, fet de tàpia, que, s’encadena als extrems laterals amb trams de paredat i la cadena de carreus que configura la cantonada sud-oest de l’edifici.
 
Descartades les patologies estructurals, es va constatar que les causes del despreniment de l’arrebossat del mur de la façana oest van ser la manca d’adherencia entre el revestiment de morter i el substrat de tàpia, causat per l’accés de l’aigua a través d’esquerdes pre-existents, sempre coincidents amb el contacte entre diferents materials que composen el mur.
 
Pel que fa a la restauració, s’ha consolidat l’arrebossat de calç existent que restava ben adherit i la refacció d’un nou acabat, fet de característiques similars a l’existent on s’havia desprès o el seu estat no garantia una continuïtat. Tots dos, l’existent i el refet, van ser acabats amb el to dominant que té la pedra de la muralla i que va servir no tant sols per a la homogenització entre els dos revestiments, sinó també per a la integració amb els murs adjacents. S’ha procurat facilitar la lectura de l’evolució històrica del monument mantenint a la vista unes peces de pedra que havien configurat una cantonada en alguna etapa anterior i s’hi poden observar a la part alta. A nivell de composició de la façana, s’han suprimit les finestres de construcció recent, innecessàries actualment, recuperant així la imatge originària de l’alçat i la restauració de la pedra de la finestra gòtica geminada.
 



Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Responsable comunicació
    Josep Elias