Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

La cultura, eina de transformació

La consellera Laura Borràs presenta el programa de Govern a la Comissió de Cultura del Parlament

"Pensem que la clau de volta de la legislatura radicarà en l'aposta ferma i decidida del govern per la cultura, per fer polítiques per a les persones i pel seu finançament digne"

 “L’objectiu que esdevé divisa i frontispici per a la nostra acció de govern és el de situar la cultura en un lloc central de les polítiques transversals"
 
“Un finançament just ha de considerar quants euros per habitant anuals es destinen a la cultura. Una hipòtesi raonable seria fixar l’objectiu de destinar uns 65 euros per habitant i any, és a dir: 487 milions d’euros"
 

La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha presentat aquesta tarda els eixos bàsics del seu programa de govern en el decurs de la sessió informativa de la Comissió de Cultura del Parlament.
La consellera ha iniciat la seva intervenció amb una referència al moment polític del país: “Alguns ens hem autoimposat no normalitzar la situació d’anormalitat que representa tenir companys a la presó i a l’exili i per això les meves primeres paraules estan especialment dirigides a tots ells i, de manera molt especial, al conseller Lluís Puig, que no va poder ni tan sols comparèixer en aquest Parlament durant els 3 mesos que va exercir el càrrec de conseller”.
Aquests són alguns dels eixos que ha desenvolupat en la seva intervenció:
-Les polítiques culturals estan condicionades pels canvis globals que s’han accentuat durant la darrera dècada, dels quals, els més destacats són:
·         La revolució digital, que suposa en la majoria dels casos una modificació del sistema de producció, distribució i consum dels productes/continguts en suport digital.
·         L’impacte de la crisi econòmica iniciada el 2007, que ha condicionat els recursos públics assignats i la despesa de la ciutadania en productes i serveis culturals.
·         L’accelerada globalització dels continguts i la hiperpersonalització de les pràctiques de consum cultural, pràcticament en temps real.
·         La recerca de nous sistemes de relació entre el públic i el privat i la necessitat de preservació de l’interès públic i la viabilitat dels projectes culturals.
·         Reprendre l’esperit de l’Acord Nacional per la Cultura de 2015 que va assolir un grau de consens molt elevat però no suficient però que no ens ha de fer perdre de vista que la cultura és una qüestió de país i que ha de ser el marc de consens de tots els actors implicats en una construcció cultural conjunta per a la república que té en la cultura l’escenari d’aplicació dels conceptes fonamentals de llibertat, igualtat, i fraternitat/sororitat.
·         Una nova exigència sobre la política i els polítics que reclama, en termes generals i també pel sector cultural, una major transparència i més participació en la presa de decisions.
·         La creixent tensió durant els darrers anys entre el govern de l’Estat i el de la Generalitat ha afectat –també- de forma directa les polítiques culturals catalanes. En un primer terme, amb les obligacions que comporten lleis centralitzadores guiades per conceptes com la unitat de mercat, però també amb accions concretes respecte la tresoreria o la suspensió de lleis de finançament com la dedicada a nodrir els Fons del Cinema i l’Audiovisual, que volia ser una solució creativa feta amb un acompanyament absolut del sector i votada per unanimitat per aquest Parlament.
En aquest sentit, ha destacat que:
-“Pensem que la clau de volta de la legislatura radicarà en l’aposta ferma i decidida del govern per la cultura, per fer polítiques per a les persones i pel seu finançament digne”.
-“L’objectiu que esdevé divisa i frontispici per a la nostra acció de govern és el de situar la cultura en un lloc central de les polítiques transversals, i que s’incrementin de manera suficient els recursos que se li han destinat en els darrers temps per tal d’homologar el seu nivell als estàndards europeus vigents. Només així enfortirem la cultura com un dels eixos vertebradors de la societat que volem”.
 
UN GOVERN IMPLICAT AMB LA CULTURA. UN PRESSUPOST JUST I SENSE PERCENTATGES
“Un finançament just ha de considerar quants euros per habitant anuals es destinen a la cultura. Tenint en compte que el nostre model distribueix aproximadament el finançament entre govern (30%) i administracions locals (70%), una hipòtesi raonable seria fixar l’objectiu de destinar uns 65 euros per habitant i any, és a dir: 487 milions d’euros. Aquest fet suposaria doblar el pressupost actual. Tanmateix, seria raonable fixar un objectiu de mandat possibilista: arribar a uns 320 milions d’euros, i fixar l’objectiu final per a una doble legislatura”.
 
LA CULTURA COM A DRET SOCIAL. LA DECLARACIÓ DE FRIBURG
“Cal deixar enrere els prejudicis que veuen la cultura (i la graven) com una activitat ornamental, decorativa, supèrflua i elitista. Ben al contrari, pensem que la cultura és un dret social com ho són l’educació o la sanitat i que és un poderós element de cohesió social i, alhora, un motor de creació d’ocupació i de dinamització econòmica. La Declaració de Friburg sobre els drets culturals exposa quina relació existeix entre drets humans i cultura. És el text més clar que existeix sobre els drets culturals, una categoria encara molt desconeguda per als activistes i agents del món de la cultura”.
“La cultura és una forma de la llibertat. I de la mateixa manera que sense llibertat no hi ha cultura, sense cultura tampoc no hi ha llibertat. Voldria aprofitar -en el marc d’aquesta declaració de la cultura com un dret social- per parlar dels costos de la cultura que, com espero que compartim, no és un luxe.
“Descuidar les disciplines que no tenen una aplicació directa en els interessos del mercat suposa –de facto- una descapitalització social en termes espirituals i morals. Cal que socialment en prenguem consciència i que treballem per preservar la memòria i l’empatia, els principis i els valors”.
“Podem educar per al creixement econòmic o podem educar per al creixement humà. Personalment penso que la cultura no s’hauria de mesurar –només- en termes de rendiment econòmic (tot i que més endavant dedicaré un apartat a l’economia cultural com a motor dinamitzador de l’economia creativa).
Per això, en un temps en què es parla massa de divisió i de trencar convivències, quan alguns el que voldríem vèncer la ignorància i combatre la mala fe, i si de cas trencar murs que oprimeixen injustament; vull fer una breu reflexió sobre una manera d‘establir ponts entre llenguatges, tenint en compte que Umberto Eco va afirmar i el Parlament Europeu ho ha agafat com a divisa: que la llengua d’Europa és la traducció”.
Aquests són els eixos del programa que ha presentat:
 
EL PODER TRANSFORMADOR DE LA CULTURA
-Com a instrument de cohesió social
-Amb més participació social i territorial
-Com a tret diferencial de Catalunya al món
-Per a una economia creativa més sostenible
-Per aprofitar les oportunitats del món digital
-Per treballar de manera transversal
 
CULTURA DIGITAL
-La revolució digital genera noves formes de crear
-Canvi d’hàbits: la digitalització permet ampliar i democratitzar l’accés a la cultura
-El català i les TIC. Biblioteques digitals. Suport a fires i mercats de cultura digital.
 
CULTURA: UN ECOSISTEMA SOSTENIBLE
-Les persones al centre de les polítiques
-Cal protegir els treballadors del sector cultural. Promoció de condicions de treball dignes
-L’economia creativa motor de desenvolupament
 
MARC NORMATIU                   
-Revisió del marc normatiu del sector no lucratiu per afavorir el patrocini i mecenatge
-Estudiar la implementació de les propostes del CoNCA per a la creació de l’Estatut de l’artista.
-Nova Llei de patrimoni en la línia de no separar entre inventariable o intangible.
-Normativa adequada a la realitat de l’activitat dels arxius
-Plantejar la llei d’equipaments culturals nacionals
 
LA CULTURA CATALANA AL MÓN
-Catalunya, node cultural de la Mediterrània
-El turisme cultural a escala humana
-Treball conjunt amb IRL, ICEC, Acció, per internacionalitzar la cultura                         
 
APOSTA PER LA TRANSVERSALITAT DE LA CULTURA
-La cultura en un lloc central de les polítiques transversals
-Creació d’una Comissió delegada del Govern
-“Sincronització” de les polítiques culturals entre administracions i territoris
 
DESENVOLUPAMENT DEL PLA DE LECTURA, EXEMPLE DE TRANSVERSALITAT
-Territorial: Programa “Municipi lector”
-Interdepartamental:
-Programa “Lletres a les aules”
-Àmbits sectorials
-Internacional: Sant Jordi, patrimoni immaterial de la Humanitat UNESCO



Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Responsable comunicació
    Josep Elias