Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

L'exposició del Museu d'Història de Catalunya sobre "Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya" permet conèixer el personatge en la seva globalitat

  • La mostra presenta el conjunt de peces més gran mai mostrat del fons personal de l’arquitecte, recuperat l’any 2006 en una gran operació de salvaguarda documental
  • L’exposició es podrà visitar fins al 15 d’abril

El 2017 ha estat designat Any Josep Puig i Cadafalch per la Generalitat de Catalunya en commemoració del 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a president de Catalunya des del govern de la Mancomunitat, primera forma d’autogovern català del segle XX.
 
Dins de les celebracions de l’Any s’inclou l'exposició "Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya", que és fruit de la col·laboració entre el Museu d’Història de Catalunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquesta darrera institució en custodia el fons personal, recuperat el 2006 pel Departament de Cultura de la Generalitat en una de les operacions de salvaguarda documental més importants del país. Una selecció representativa d’aquesta documentació excepcional es presenta en aquesta mostra, degudament inventariada, protegida i posada a disposició de la ciutadania. És una oportunitat única per conèixer-la, ja que d’aquest fons hi ha un nombre important de peces i documents que o bé no havien estat mai mostrats o bé només s’havien pogut veure fa 30 anys, a Barcelona, en l’exposició precedent més important feta sobre l’obra arquitectònica de l’autor.

Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) va ser un personatge de múltiples i riques facetes, tot i que sovint ha estat presentat de manera ben parcial i exclusivament centrada en la seva obra arquitectònica i en l’aspecte d’historiador de l’art romànic. En destaquen, també, les importants contribucions a l’arqueologia o l’urbanisme, però sobretot la seva dedicació política, periodística i sobretot d’acció de govern, tant des dels poders locals com nacionals, vessant que, per contra, ha estat en molt menor grau explorat i reconegut, com també el de capità de grans empreses culturals.
 
El títol de la mostra, Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya, fa referència, d’una banda, a la seva primera activitat professional, i, de l’altra, a la seva activa participació des de molts altres àmbits en la construcció d’un país modern i equiparat amb les altres nacions europees. El fil conductor de l’exposició és la seva pròpia biografia, de manera que en el recorregut es pot apreciar com es perfilen i combinen les diferents facetes al llarg del complex, i alhora dramàtic, període històric que va viure i que sempre va afrontar amb una gran voluntat de superació i de servei públic.
 
El fet de presentar el personatge en la seva globalitat i no només centrada en alguna de les seves facetes és el tret diferencial de la mostra, allò que la fa única en comparació amb les propostes que l’han precedit durant aquest any commemoratiu i des de l’any 1967. Així, l’objectiu de l’exposició és superar fins on sigui possible aquesta compartimentació professional i corporativa en favor d’una visió genèrica de la seva trajectòria i, sobretot, posar èmfasi en els aspectes sempre menys tractats i fins bescantats, com en el seu vessant de polític i governant catalanista o el de capità de grans empreses culturals, com l’Institut d’Estudis Catalans.
 
Fins i tot en el camp de l’obra arquitectònica la mostra també vol remarcar com la seva producció va més enllà d’aquella més coneguda i adscrita al corrent Modernista. Així, es poden veure també els treballs classicistes inscrits en el Noucentisme, sobretot en l’aspecte urbanístic i de construcció d’una Barcelona moderna i capital, com els fets per l’Exposició de Montjuïc o la Plaça Catalunya.
 
També es trenquen tòpics en allò relatiu a l’estudi de l’arquitectura romànica, que en cap cas va limitar a Catalunya, sinó que el va estendre a tota l’Europa occidental i més enllà. Fou un projecte d’investigació d’abast europeu i dins del qual va esdevenir una autoritat internacionalment ben reconeguda.

Elements singulars de l’exposició
Mai s’havia presentat una col·lecció d’obres de Puig i Cadafalch tan diversa i rica com la que es mostra en aquesta exposició. En un lloc preeminent destaca la reconstrucció de l’estudi i despatx personal de Josep Puig i Cadafalch, que ocupa l’espai central de l’espai expositiu i transporta el visitant a l’atmosfera i l’època d’on sorgiren les seves creacions i actuacions. És un lloc privilegiat des d’on creava arquitectures, definia línies polítiques o investigava sobre art i arqueologia. A l’espai, a més del mobiliari, s’hi ha pogut incorporar alguns dels seus estris de treball personals.
 
Un gruix important de peces són materials gràfics de la seva obra arquitectònica i urbanística, des dels seus inicis fins al final de la seva vida. Destaquen molt especialment els dibuixos arquitectònics, de gran bellesa i interès, i que procedeixen majoritàriament del seu arxiu personal, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya després d’una important operació de salvaguarda patrimonial dirigida pel Departament de Cultura l’any 2006.
Acompanyen la documentació gràfica peces de naturalesa heterogènia relacionades amb els ambients que Puig i Cadafalch va crear, estudiar o viure i que ajuden a contextualitzar els materials. Així, a la mostra es pot veure, per exemple, una tapa de claveguera de Mataró que ell mateix va dissenyar; mobles i objectes de la taverna dels Quatre Gats, de la Casa Ametller i  de la Casa de les Punxes; i, fins i tot, troballes del jaciment d’Empúries.
 
També hi ha una representació de documentació política força desconeguda. Es presenten peces tan singulars i colpidores com les amenaces de mort rebudes des de posicions polítiques contràries, les mostres dels contactes internacionals que la Mancomunitat de Catalunya maldava per establir amb les nacions europees lliures o els escrits relacionats amb els conflictes que va mantenir amb personalitats com Eugeni d’Ors.

‘El taller de l’arquitecte’
Des del punt de vista museogràfic, una de les novetats que presenta la mostra és ‘El taller de l’arquitecte’, un espai didàctic integrat a l’espai expositiu que proposa als visitants de totes les edats una activitat lúdica a partir de la qual reflexionar sobre l’obra arquitectònica de Puig i Cadafalch. Concretament, es proposa observar unes fotografies d’edificis modernistes de Puig i Cadafalch comparades amb imatges medievals i crear el propi edifici modernista tot enganxant elements magnètics a la ciutat recreada a les parets.
 
‘El taller de l’arquitecte’ es mantindrà un cop finalitzada la mostra i, amb cada nova exposició temporal, es transformarà per tractar sobre un tema nou i proposar una nova activitat lúdica i didàctica.
 
 
Més informació:



Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Responsable comunicació
    Josep Elias