Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Departament de Cultura restaura una col·lecció inèdita de pintures d'amazones del segle XVI

És un dels pocs conjunts pictòric no religiosos catalans del segle XVI i ha estat restaurat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya


  • Les obres es poden veure al Monestir de Pedralbes fins al 18 de febrer de 2018 dins l’exposició “Les dones també seuen. Mobles i espais femenins dels segles XVI i XVII”

El Departament de Cultura, a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha restaurat una col·lecció inèdita de pintures del segle XVI, que representen les amazones. Són unes de les primeres pintures sobre suport de tela d’aquesta època que es conserven en el nostre país. Les obres són, encara avui, d’autoria desconeguda.
 
La col·lecció està formada per cinc retrats d’una sèrie de set, que representen les amazones de mig cos i s’identifiquen amb els noms escrits en llatí a cadascuna: Aleandra Regina, Fenitia Regina, Delfina Regina, Talestriie Regina i Sanobia Regina. Els retrats que tanquen la sèrie, el de les amazones Pantisilea Regina i Hipolita Regina, ja s’havien estabilitzat en una intervenció anterior.
 
Es tracta d’un dels pocs conjunts no religiosos catalans d’aquesta època, ja que fa referència a un mite grec, el de les amazones. Són diversos els autors clàssics que parlen d’elles. Homer, a l’Ilíada, les considera com una tribu de dones guerreres i baronívoles; Hipòcrates les defineix com a dones que posseïen la gran virtut de muntar a cavall i combatre. En les diverses versions hi ha un element en comú: són dones que no estan subjectes al control dels homes.
 
Les obres es podran veure al Monestir de Pedralbes, fins el 18 de febrer de 2018, dins de l’exposició “Les dones també seuen. Mobles i espais femenins dels segles XVI i XVII”.
 
Treball de restauració
La intervenció de conservació i restauració s’ha fet amb el criteri de la mínima incidència i el màxim respecte per la història de l’obra, amb l’objectiu principal d’estabilitzar-la i de millorar-ne la seva lectura.
 
Els retrats estan pintats amb la tècnica de l’oli sobre un suport de tela, de mides aproximades de 115 x 80 cm. El suport tèxtil és un tafetà senzill i les fibres són liberianes, segons les anàlisis. Cada pintura està formada per diverses peces de tela, unides amb costures, per tal d’aconseguir la dimensió desitjada pel pintor.
 
Durant l’examen de les obres es va constatar que, a causa de restauracions antigues, en el revers, a zones de forats i d’estrips, hi havia pedaços i cosits que provocaven tensions i deformacions. Els bastidors en què se subjectaven les teles no eren els originals i estaven molt deteriorats per l’efecte d’insectes xilòfags.
 
A la capa pictòrica hi havia pèrdues disperses arreu, i en algunes zones, segons els colors, la quantitat era més concentrada. La superfície pictòrica presentava una lleugera capa de pols i brutícia.
 
Un cop feta la fixació prèvia de la capa pictòrica in situ, les obres es van traslladar al CRBMC per a la seva restauració. Primer es va fer una desinsectació per anòxia i, seguidament, l’estudi i examen tecnicocientífic amb raigs X, i fotografies amb llum difusa, transmesa, ultraviolada i d’infraroig. De les mostres extretes, s’ha analitzat i identificat l’aglutinant de la capa pictòrica, els pigments, la capa de preparació i les fibres.
 
A partir de les anàlisis fisicoquímiques prèvies, amb la proposta d’actuació, es van iniciar les intervencions sobre les obres. Es va fixar la capa pictòrica i, seguidament,  es va consolidar el suport. Es van retirar els pedaços i els cosits, es va fer el tractament localitzat de les zones de tela deteriorada i les teles es van muntar en uns nous bastidors de fusta, que garanteixen una bona subjecció i tensió. La neteja de la superfície pictòrica es va fer amb el sistema de solució tamponada amb control del pH, tenint en compte la fragilitat d’alguns pigments.
 
La presentació final dels quadres ha consistit en l’anivellament de les llacunes i la reintegració pictòrica, aquesta última iniciada primer amb una capa amb aquarel·les, per acabar amb pigments i vernís. Ha calgut aplicar una capa de vernís, amb baixa concentració, de resina de baix pes molecular per saturar el color. Finalment, s’ha folrat el revers de les teles per protegir-les de la pols i, alhora, minimitzar el pas de l’aire, com a mesura de conservació preventiva.
 
El procés de conservació i restauració l’ha dut a terme l’equip format per Núria Piqué, Pau Claramonte, Marta Vilà, Bea Montobio, Núria Lladó i Teresa Schreibweis. Hi han col·laborat també Laura Ruggieri i Tania Grevolosa, alumnes en període de pràctiques. S’ha comptat amb el suport de l’equip tècnic i científic del CRBMC, coordinat per Maite Toneu, responsable de l’especialitat de Pintura sobre Tela, i Mònica Piera, comissària de l’exposició.



Cercador

Cercador

Destaquem

Departament