• Inici >
  • Cultura  >
  • El Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries...
Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

El Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries inaugura l'exposició "Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908-1923)"

  • Se centra en les excavacions arqueològiques d’Empúries impulsades per Josep Puig i Cadafalch, i s’emmarca en les activitats commemoratives del 150è aniversari del seu naixement
  • Mostra algunes de les peces originals que han esdevingut emblemàtiques d’Empúries i que es conserven en altres seus del MAC
  • També s’hi pot veure la gran maqueta de la Neàpolis, restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya amb motiu de l’exposició

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries ha inaugurat aquesta tarda l’exposició temporal “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908-1923)”, organitzada amb motiu de la celebració de l’Any Puig i Cadafalch i que es podrà veure al museu del jaciment fins a finals de setembre. 
 
L’exposició posa en relleu el paper fonamental que va tenir Josep Puig i Cadafalch en l’impuls de les excavacions a Empúries des de 1908, dirigint els treballs que cada any s’hi van realitzar, fins al 1923. La mostra s’articula en dos espais. El primer, de caràcter introductori, posa en context els inicis de les excavacions a Empúries per part de la Junta de Museus, que es van produir en el temps de les grans excavacions i l’efervescència de la recerca arqueològica clàssica al Mediterrani. Aquest espai també  presenta una breu semblança de la figura de Puig i Cadafalch.
 
El segon àmbit de l’exposició és més ampli i explica l’empresa arqueològica emporitana en cinc apartats. El primer fa referència als precedents de les excavacions oficials, ja que la curiositat per Empúries s’havia iniciat ja en el Renaixement. L'interès per la recuperació d'objectes antics va despuntar a principis del segle XIX, en forma d'exploracions particulars per obtenir de peces antigues. Fruit d'aquestes primeres exploracions, es van anar creant algunes col·leccions privades i es van fer també algunes temptatives institucionals, que no van tenir, però, continuïtat. Al llarg del segle XIX es van trobar peces destacables, entre les quals, el mosaic d'Ifigènia (1849) o el cap de bronze de la Dama Flàvia (1892), obtingudes de manera fortuïta o en excavacions no controlades, realitzades amb l'únic objectiu de recuperar objectes per ser venuts a antiquaris o col·leccionistes.
 
Un segon apartat està destinat a destacar els promotors d’aquesta gran empresa arqueològica. No va ser fins el 1907 que, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, es va plantejar la possibilitat de desenvolupar a Empúries un projecte de llarg abast, una veritable empresa arqueològica que permetés la recuperació patrimonial de les restes de la ciutat, la seva protecció i salvaguarda, i l'estudi privilegiat d'un exemple excepcional d'urbanisme i d'arquitectura antiga. Aquesta iniciativa va tenir lloc en un context ideològic, polític i cultural veritablement propici, impulsat pels protagonistes intel·lectuals de l'ideari Noucentista, que defensaven el llegat grec i clàssic com a element diferenciador, la reivindicació de la mediterraneïtat i la necessitat de reforçar els fonaments històrics de la cultura del país com un dels factors principals d'identitat.
 
El tercer àmbit és un  ampli espai destinat a explicar l’evolució dels treballs i les grans troballes que es van realitzar.  Partint de les muralles de les ciutats grega i romana, les excavacions van començar a definir l'antiga estructura urbana. L'activitat, centrada sobretot en el nucli grec, va anar posant al descobert diversos sectors públics i privats, que es definien per la tipologia dels seus edificis. Per a Josep Puig i Cadafalch, les excavacions emporitanes oferien l'oportunitat de redescobrir les evidències arquitectòniques d'una ciutat antiga i la possibilitat de emmarcar-les en el coneixement més complet d'una trama urbana de la qual era possible recuperar les seves traces. En el curs dels treballs d'excavació d'Empúries, algunes de les troballes van despertar un especial interès. Durant el segon any dels treballs, arran de l'excavació del sector dels temples de la Neàpolis i la troballa de l'estàtua d’Asclepi, juntament amb altres restes escultòriques, com el cap d'Apol·lo, llavors interpretada com Afrodita, les excavacions emporitanes van tenir gran ressò popular. La recuperació d'aquestes peces, que es van convertir en icòniques del passat grec d'Empúries, va afavorir la continuïtat dels treballs.
 
El quart àmbit de l’exposició explica la projecció emporitana de les excavacions vista des de la doble vessant de la difusió acadèmica i de la difusió al públic general i escolar. De fet, la difusió dels resultats dels treballs d'excavació a Empúries, tant al país com a l'estranger, va ser sempre una prioritat, que es va dur a terme mitjançant conferències i publicacions especialitzades. Puig i Cadafalch, com a principal responsable, es va esforçar a donar a conèixer els primers resultats de les excavacions mitjançant publicacions i conferències. L'interès per conèixer l'avanç de l'excavació de les ruïnes de la ciutat va fer que, des de l'inici, rebés visites de personalitats i altres visites organitzades per grups d'excursionistes i d'escolars. Empúries es va convertir, ja en aquell moment,  en un referent i un reclam per explicar les cultures clàssiques a casa nostra.
 
Finalment, en el cinquè àmbit, l’exposició fa referència al primer museu, tant pel que fa a la construcció de l’edifici com a les peces que s’hi mostraven. El 1914, quan el projecte emporità de Puig i Cadafalch es podia considerar ja consolidat, es va decidir dotar el jaciment d'unes instal·lacions que permetessin acollir els serveis necessaris, residència i espai de treball per als responsables i també un espai per a difondre algunes de les troballes i mostrar-les als primers visitants de les ruïnes. L'existència d'un primer museu permetia als visitants contemplar algunes de les troballes recuperades en l'excavació. Aquest primer edifici, avui ja centenari, va ser inaugurat el juliol de 1917.
 
Un dels atractius de l’exposició serà veure algunes de les peces originals que han esdevingut emblemàtiques d’Empúries i que es conserven en altres seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb especial aportació de la de Barcelona: el cap de bronze de la Dama Flàvia i el mosaic dels peixos o l’escultura d’Apol·lo, que procedeix de l’excavació del sector dels temples de la ciutat grega d’Empúries l’any 1909, entre d’altres peces de ceràmica, com ara l’askos d’Aqueloo. També es mostra una part del tresor de 987 monedes de plata, recuperat en les excavacions de la ciutat grega l’any 1926, que ha estat cedit pel Gabinet Numismàtic de Catalunya (MNAC).
 
L’exposició acull una gran maqueta de la Neàpolis, que ha restaurat el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) amb motiu d’aquesta exposició. Es tracta d’una obra que es va començar en la dècada dels anys 20 del segle XX  per part de l’escultor Francesc Font, per encàrrec de la Junta de Museus, i que es va anar completant segons avançaven les excavacions arqueològiques a l’antiga ciutat grega. Destaca pel seu gran format, de més de 3 metres per 2 metres, i rigor. La intervenció s’ha centrat en la consolidació estructural de la maqueta, ara fixada sobre una nova estructura d’alumini, per tal de garantir-ne l’estabilitat, així com en la recol·locació i adhesió de tots els fragments trencats, una  neteja superficial de tota la policromia i la reintegració de les diverses pèrdues, per tal de recuperar la lectura general de l’obra, que constitueix un document històric de gran interès.
Aquesta mostra romandrà oberta a la sala d’exposicions temporals del MAC-Empúries fins al 24 de setembre de 2017. Posteriorment, a partir de principis d’octubre, l’exposició es podrà veure a la seu de Barcelona del MAC.
 
Puig i Cadafalch i Empúries
Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) va ser un personatge polifacètic i complex, arquitecte i urbanista, capità d'empreses polítiques i culturals, governant, arqueòleg i estudiós de l'art. Entre aquestes facetes, la dedicació a l'arqueologia clàssica no va ser de les més intenses de la seva trajectòria, però va ser significativa i fructífera, com ho posa de manifest l'excavació d'Empúries. Ell va ser el veritable impulsor de les excavacions al jaciment.
 
La creació d'una estructura institucional i acadèmica a Catalunya el 1907, formada per la Junta de Museus de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans per iniciativa del catalanisme polític i amb la participació de Josep Puig i Cadafalch, va permetre emprendre investigacions arqueològiques sistemàtiques i científiques de caràcter públic. L'exploració extensiva d'Empúries va ser possible pel fet de tractar-se de l'única gran ciutat antiga a Catalunya que no havia tingut continuïtat urbana, per la qual cosa les restes es conservaven en terrenys abandonats i se sabia que d'ella procedien troballes molt significatives. D’altra banda, el seu  caràcter de colònia grega i de ciutat romana la vinculava als referents clàssics de prestigi nacional i internacional.
 



Departament/s

Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Titular
    Lluís Puig i Gordi