Twitter   Facebook   Delicious   Yahoo  
Enllaçar | Imprimir

Comença una nova campanya d'excavacions al poblat neolític de La Draga

  • Els treballs projectats se centraran en la documentació i extracció dels pilars de fusta de les construccions en l’anomenat sector A
  • Durant el període d’excavació, al juny i al  juliol, s’oferiran sis jornades de portes obertes per tal de donar a conèixer la feina dels arqueòlegs

Aquesta setmana s’ha iniciat una nova campanya d’excavacions al jaciment neolític de La Draga, a Banyoles (Pla de l'Estany). Enguany, els treballs tindran una durada aproximadament dos mesos i se centraran en l’anomenat sector A, prop d’on es van iniciar les excavacions al jaciment, en què es continuaran els treballs duts a terme entre els anys 2013 i 2016.
 
Els treballs projectats a de La Draga se centraran en la documentació i extracció dels pilars de fusta que formaven part de les cabanes i altres construccions. Concretament, es preveu l’extracció d’aproximadament 150 pilars de fusta. Simultàniament, es durà terme l’estudi i l’anàlisi d’aquests elements, de vital importància per entendre com era l’organització dels poblat. Tots aquests pilars seran convenientment mostrejats per a identificar-ne el tipus d’arbre emprat, com va ser talat, la seva edat i d’altres característiques, com la seva determinació genètica, en base a l’anàlisi d’ADN.
 
En aquesta campanya, es preveu la participació d’una cinquantena de persones, que col·laboraran a les diverses tasques vinculades a l’excavació. Tot i que els participants provenen majoritàriament de diversos punts de la geografia catalana, motivats en gran mesura per la participació d’alumnes del Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), s’hi desplaçaran també persones d’altres universitats de l’Estat i d’Europa.
 
Durant el període d’excavació, es duran a terme sis jornades de portes obertes (20, 22, 27, 29 de juny i 4 i 6 de juliol, de 16 a 17.30 hores) per tal de poder donar a conèixer de primera mà la feina dels arqueòlegs. També es continuarà amb les activitats endegades, anomenades “neolítics a la fresca” (1 i 15 de juliol, a les 20.30 hores), que permeten conèixer alguns dels darrers avenços més significatius de la recerca. Finalment, el Parc Neolític de La Draga oferirà els dissabtes i els diumenges, a les 11.30 hores, visites guiades, i el primer diumenge de mes, demostracions d’activitats neolítiques.
 
Enguany, La Draga experimenta una sèrie de canvis importants, com poden ser la finalització de l’excavació del sector A; la cloenda del projecte quadriennal finançat pel Departament de Cultura, i la incoació de l’expedient per a la declaració del jaciment com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) per part de Govern de la Generalitat de Catalunya. A més, aquesta tardor s’inaugurarà una gran exposició monogràfica de La Draga al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona. Aquesta situació, avalada pels resultats de gran impacte científic i projecció internacional aconseguits en els darrers anys i pel nombre creixent, any rere any, de visitants que rep el poblat neolític, permet preveure un futur prometedor pel projecte de recerca i de difusió construït al voltant del jaciment.
 
Des de l’any 2008, la UAB, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques porten a terme un projecte de recerca al voltant del jaciment. La intervenció conjunta d’aquestes institucions, de natura i objectius diferenciats, permet realitzar un apropament més complert a tota la singularitat del jaciment, possibilitant la realització de tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades.
 
Poblat de La Draga
Aquest poblat neolític es troba situat a la vora oriental de l’estany de Banyoles. La seva descoberta es va produir l’any 1990 i des de llavors s’hi duen a terme excavacions sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles.
 
La importància d’aquest poblat prehistòric rau en que va ser un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al nord-est de la Península Ibèrica, ara fa uns 7.300 anys. Aquests grups van transformar l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional en cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.



Cercador

Cercador

Destaquem

Departament

  • Titular
    Lluís Puig i Gordi